Nancy Lee va néixer a Michigan on s’havien establert els seus pares, originaris de Corea del Sud. Sempre li han interessat els idiomes i en parla una bona colla: anglès, coreà, francès, rus, txec, català i castellà. Va arribar a Manresa fa 24 anys amb qui actualment és la seva parella, a qui va conèixer als EUA. Va voler aprendre català per integrar-se millor i pensa que va ser una bona decisió. Amb una llarga trajectòria vinculada a la docència de l’anglès, principalment, arriba a UManresa l’any 2020 i entoma la coordinació de l’Escola d’Idiomes just uns mesos abans del confinament. Actualment és docent de l’Escola, una feina que diu que li agrada tant per les “victòries grans com per les petites” que assoleix el seu alumnat.
Com va ser créixer als EUA sent filla d’immigrants?
Tothom em preguntava d’on era, malgrat que jo havia nascut als EUA. De fet, al principi jo responia que era de Corea, però no vaig visitar el país d’origen dels meus pares fins que vaig tenir 10 anys. Va ser llavors que em vaig adonar que no era coreana, sinó una barreja de cultures americana i coreana. A hores d’ara, als EUA ja no hi ha aquesta distinció i es considera americana qualsevol persona amb trets racials asiàtics. No sé si això encara passa aquí, a Catalunya. Un infant que hagi nascut aquí i que tingui pares marroquins, per exemple, és acceptat o acabarà sent reconegut com a català? És una pregunta que em faig.
Vas estudiar a l’escola pública?
Sí, de fet va ser a l’escola on vaig començar a estudiar idiomes. A casa, amb el pare, parlàvem en anglès i amb la mare, en coreà. Quan vaig arribar a la High School havia de decidir estudiar un idioma estranger. Als EUA hi ha tot un seguit d’estereotips en relació amb l’aprenentatge de les llengües en funció de la professió a la qual et vulguis dedicar. Si vols fer ciències, et recomanen estudiar alemany; si vols fer estudis d’humanitats, el francès; i si vols fer alguna cosa fàcil, l’espanyol. Jo vaig optar pel francès!
Arribes a la universitat per fer-hi estudis generals de rus. Per què?
Per un cúmul de circumstàncies. Jo aprofitava tots els estius per viatjar i quan va arribar l’any de fer la matrícula, vaig fer tard i moltes places ja estaven exhaurides. Sabia que volia estudiar alguna cosa d’idiomes i les opcions a les quals em podia acollir es limitaven al mandarí, l’hebreu i el rus. I vaig optar pel rus. Vaig créixer els anys 70 als EUA, durant el final de la Guerra Freda, i era un tema que m’interessava molt des que a l’institut, un docent de socials ens va llegir una història impactant d’una família que s’havia d’amagar en un refugi a causa d’un atac nuclear. Durant tota la lectura vaig viure l’angoixa d’aquella família que, al final del relat, no va resultar ser una família americana, sinó russa. Allà vaig saber que la por a la guerra o a un atac nuclear era compartida.
En què consisteixen els estudis generals de rus?
Són uns estudis que aquí no tenen equivalent. Estudies la llengua, la història, la literatura, la política i l’economia del país. De fet, mentre estudiava tampoc tenia molt clar a què em voldria dedicar. Un estiu vaig decidir viatjar a Bratislava, a la Eslovàquia, com a voluntària, per ensenyar anglès, tot i que el meu interès principal era conèixer aquell país que havia format part de l’antic bloc soviètic. M’hi vaig estar un mes, vaig tornar als EUA i vaig estar tot un any treballant i estalviant per poder tornar-hi i ho vaig fer per impartir classes d’anglès a la Universitat Comenius. Després d’aquesta experiència, vaig decidir tornar al meu país per treure’m el Màster d’Ensenyament d’Anglès per a Parlants d’Altres Idiomes.
I et quedes als EUA?
Sí, quan vaig aprovar el Màster, vaig començar a treballar de docent d’anglès a alumnes internacionals en algunes universitats. També vaig estar ensenyant anglès a professionals d’empreses privades relacionades amb el sector de l’automoció.
Després d’aquesta trajectòria, com és que vens a parar a Manresa?
Als EUA, la gent ens movem molt. La meva germana se’n va anar a viure amb la seva família a Califòrnia i els meus pares es van establir a Las Vegas i jo, que aleshores treballava en una acadèmia d’anglès, vaig decidir venir a Catalunya. A l’acadèmia hi vaig conèixer el que ara és el meu marit, que havia viatjat als EUA per aprendre anglès. Vaig decidir venir per aprendre l’idioma i m’hi he acabat establint. Ara ja fa 24 anys!
Venint dels EUA, vas notar molta diferència?
M’agrada molt viure a Manresa. La vida és molt tranquil·la, aquí. Quan la gent em pregunta on es viu millor sempre els explico que als EUA es pot viure molt bé: tenir una casa, un bon cotxe, educació de qualitat i salut de qualitat, però si falla alguna cosa, pot ser un desastre, com per exemple si no tens una mutualitat per a la salut o si hi ha un tiroteig a l’escola dels teus fills. Aquí també em vaig trobar amb petits problemes com, per exemple, no trobar salsa de soja a les botigues durant els primers 10 anys de viure a Manresa, o que no pogués anar a comprar en diumenges. Possiblement, l’educació aquí no sigui del mateix nivell que als EUA, però visc sense patir per un tiroteig a l’escola, i estic tranquil·la que si pateixo alguna malaltia greu seré atesa pel sistema de salut pública. Estic molt agraïda de la tranquil·litat que m’aporta viure a Europa.
Has après a parlar català
Sí, quan vaig arribar no parlava ni català ni castellà. Vaig preguntar al meu marit quin idioma em seria més útil i em va dir que el castellà, però que si el que volia era integrar-me, era millor que aprengués el català. I així ho vaig fer. El vaig aprendre al Centre de Normalització Lingüística, però sobretot a partir de la interacció amb l’entorn. No és el mateix aprendre una llengua estrangera a l’aula que fer-ho en un entorn que em permetia practicar-lo. Em va resultar més fàcil perquè m’era necessari i perquè les persones de l’entorn em van ajudar. Val a dir que de les llengües que parlo, les que més m’han costat d’aprendre són les llengües eslaves, però que els pronoms febles del català tampoc m’ho han posat fàcil.
Una vegada ets aquí, com t’incorpores al món laboral?
Vaig treballar principalment en acadèmies d’anglès. Després em vaig incorporar a Kids and Us, al Departament Pedagògic i de Creació de Materials Educatius. A Kids també vaig estar treballant en la formació dels docents. Va ser una experiència professional molt enriquidora.
I com arribes a UManresa?
Després de molts ans a Kids and Us tenia ganes de fer un canvi. Va sortir l’oportunitat de coordinar l’Escola d’Idiomes d’UManresa i m’hi vaig presentar. Em vaig incorporar a principis de l’any 2020 i només tres mesos després començava el confinament de la pandèmia. Va ser un moment complicat, com per a tothom, però he de dir que l’equip amb qui treballava va respondre molt bé, fet que va permetre fer les classes online. Un temps després vaig deixar la responsabilitat de coordinació i actualment estic fent classes d’anglès.
Què t’agrada d’impartir docència?
M’agrada veure que les persones aconsegueixen comunicar-se en una llengua que no és la seva, al marge del nivell que tinguin. M’agraden les victòries petites amb els alumnes i també les grans. A les grans hi poso els alumnes que aconsegueixen vèncer la timidesa de parlar en anglès a l’aula. A les petites, veure que els estudiants recorden una paraula o una frase amb la gramàtica correcta.
Com són els estudiants d’anglès d’UManresa?
El principal repte que tenim a els classes és que és un perfil molt divers. A l’aula hi coincideixen persones que volen obtenir el títol que acrediti el seu nivell d’anglès amb d’altres que tenen altres motivacions. La meva feina consisteix en què tothom assoleixi el seu objectiu, tenint en compte que cadascú té unes circumstàncies personals que poden incidir en el rendiment. No és el mateix un estudiant que estudia un grau i treballa que una persona que està jubilada i que té més temps per dedicar a l’anglès.
Com veus l’ensenyament de l’anglès a les escoles?
Es critica molt el nivell de l’anglès que s’imparteix a les escoles catalanes sense tenir en compte el repte que representa tenir grups de 30 o 35 infants a l’aula i amb molts nivells diferents. A una classe hi poden coincidir infants nouvinguts, amb nens amb dificultats o trastorns que afecten el seu aprenentatge, amb infants que han fet anglès des de ben petits en acadèmies privades. Això suposa una gran dificultat per als docents. A més, el fet que tot el contingut en anglès que es veu a través de la televisió o al cinema estigui doblat, tampoc hi ajuda. L’avantatge actual és que els nois i noies estan molt acostumats a veure i consumir contingut musical i audiovisual en anglès això es nota en el nivell, sobretot pel que fa a la comprensió i adquisició de vocabulari.
Pel que fa a UManresa, com la veus?
La impressió que em va fer des del primer dia és que és realment una institució abocada i centrada en l’aprenentatge. Una altra de les coses que em va agradar molt des del primer dia va ser la proximitat de tothom, des del director general fins a qualsevol de les persones que hi treballen. Tothom és simpàtic, tothom s’ajuda i hi ha un ambient de molta cohesió. El que m’agrada molt d’UManresa és el seu enfocament cap als alumnes. Jo hi estic molt bé, aquí i m’agradaria quedar-m’hi durant molt temps.
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Sudokus! I veure sèries coranes subtitulades en anglès, però en versió original, a Netflix. Crec que m’estic retrobant una mica amb les meves arrels. També m’agrada sortir a caminar i, cada dos anys, mirem de viatjar als EUA a veure la família. Aquest estiu tenim previst tornar a Califòrnia.