Mireia Tebar Peralba (Sant Joan de Vilatorrada) va arribar a la Fundació Universitària del Bages mentre feia segon curs d‘FP d’Administratiu a l’Institut Maurici Fius i Palà. Tenia només 17 anys, era la seva segona estada de pràctiques i ja s’hi va quedar. Ha estat testimoni de la transformació i creixement de la Universitat des de la seva posició de secretària de direcció general, treballant al costat de Valentí Martínez. Amb el relleu al capdavant de la institució, que aquest mes de setembre ha assumit Antoni Llobet, Tebar assumeix també noves responsabilitats com a tècnica de Projectes de Desenvolupament Corporatiu, una tasca per a la qual s’ha estat preparant mentre compaginava la feina amb els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses. Enguany, durant la cerimònia de graduació, serà la veu de l’estudiantat de la Facultat de Ciències Socials, un paper que assumeix amb responsabilitat i amb agraïment a totes les persones que han fet possible el seu somni de poder estudiar una carrera que ara li obre la porta a una nova etapa professional.
- Com t’incorpores a la Fundació Universitària del Bages?
Vaig estudiar batxillerat a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. En aquell moment tenia clar que no podria estudiar una carrera universitària, per això vaig descartar presentar-me a la Selectivitat i em vaig posar a estudiar un cicle de formació professional d’administració. Les meves primeres pràctiques van ser a la Funerària del Bages i, després, el meu tutor em va oferir la possibilitat de fer-ne més a la Fundació Universitària del Bages i vaig pensar que era una molt bona opció. Quan hi vaig arribar hi havia un equip de persones molt petit. Recordo la Montse Font, la Mercè Castro… Vaig fer-hi un any de pràctiques i hi vaig aprendre moltíssim. Feia tasques de suport a secretaria i d’atenció al professorat i hi vaig conèixer molta gent.
- I com és que t’hi vas quedar?
Quan vaig acabar les pràctiques, va plegar la persona que portava la secretaria dels estudis d’Infermeria i em van oferir la feina a mi perquè ja em coneixien i jo també coneixia la casa. En aquell moment, la directora dels estudis era l’Assumpta Bohigas, però va plegar, i Valentí Martínez, que era professor col·laborador de la diplomatura, la va rellevar. Crec que el nou director tenia alguns dubtes amb mi. Em va veure molt jove. Malgrat tot, em va donar un vot de confiança i va sortir bé.
- Com recordes aquella etapa?
Va ser una etapa de molt creixement. Tot es va accelerar molt. Hi havia Pere Fons al capdavant de la Fundació, una part dels estudis es van traslladar a Caputxins, vam començar a impartir estudis de Fisioteràpia i de Podologia. Érem poca gent i tan aviat estàvem venent fotocòpies (en pessetes), com ens encarregàvem d’obrir i tancar l’edifici. Va ser en aquest moment de creixement que es va decidir que s’havien d’unificar tots els estudis en un sol lloc. El nou edifici va ser un altre gran canvi. Va ser la primera vegada que estàvem tots els treballadors i docents junts.
- Però hi va haver altres canvis….
Sí, Pere Fons va deixar la direcció general de la institució i Valentí Martínez li va prendre el relleu i jo, que ja era la seva secretària, vaig assumir les tasques de secretària de direcció general.
- Has treballat amb Valentí Martínez des del 1996 fins al 2023. Com ha estat l’experiència?
Jo, amb el Valentí, he après molt. La llista és molt llarga, però podria dir que he après a saber estar, a relacionar-me amb moltes persones, a tractar-les bé, a aplicar el sentit comú, a pensar en tothom, a ser curiosa, a no tenir por, a atrevir-me a fer passes endavant, a marcar-me objectius i perseguir-los malgrat els disgustos que comportin, a no defallir, a tenir una actitud positiva…
- Amb tants anys a la institució, deus haver-hi viscut de tot, no?
I tant! La meva vida laboral i personal han anat en paral·lel. Mentre treballava he viscut la malaltia de la mare, la mort del pare i del meu avi, el meu embaràs i tota la maternitat. He de dir que, en tot plegat, m’he sentit molt acompanyada i per tothom. Per exemple, vaig tenir un embaràs molt difícil, amb molts vòmits, però tothom em va cuidar molt, des de les persones que integraven el comitè de direcció, passant pel personal de cafeteria i el de neteja. Em deien que m’agafés la baixa, però jo necessitava treballar pel meu benestar emocional.
A banda d’això, per a mi ha estat un privilegi veure com hem crescut com a institució, en edificis, en persones… D’aquest creixement, me’n sento part implicada. De vegades em diuen que parlo de la FUB com si fos meva i és veritat, és que ho sento així.
No tot ha estat fàcil, també hi ha hagut moments complicats i durs, però aquests millor no recordar-los.
- Doncs parlem de moments feliços
Moments feliços han estat cada vegada que hem aconseguit uns nous estudis, cada vegada que hem inaugurat un nou edifici…. Pensa que quan jo vaig començar a treballar a la FUB, la gent no sabia ni que hi havia universitat a Manresa i ara és un element de prestigi de la ciutat. Abans, ningú valorava ni sabia on treballava i ara puc dir amb orgull que hi treballo.
- A més de treballar, has estat estudiant de grau en ADE i aquest curs t’has graduat. Quan i per què decideixes estudiar?
Era una assignatura pendent que tenia. No vaig poder estudiar quan tocava per dificultats familiars i tenia l’oportunitat de poder-ho fer ben bé a casa. Havia començat estudis de Psicologia a distància a la UOC, però no em va acabar de fer el pes i ho vaig deixar, només en vaig fer algunes assignatures. El grau en Administració i Direcció d’Empreses lligava molt amb la feina que feia. Soc una persona de números, jo.
- I de la vida d’estudiant, què ens en pots dir?
He gaudit molt de l’etapa d’estudiant. Ha estat un privilegi. He après tant dels docents com dels companys i generacionalment, estar en contacte amb persones molt més joves que jo, m’ha estat molt útil en l’educació de la meva filla. Penso que ella ha estat una de les grans beneficiades de la meva decisió d’estudiar: m’ha hagut de veure dedicant el meu temps lliure a estudiar i crec que ha vist un bon exemple de la importància d’implicar-se en els estudis.
- A la cerimònia de graduació, parlaràs en nom de la teva promoció
De fet, jo hauria preferit no haver de fer-ho, perquè anar a la graduació, per a mi, serà un moment dolorós perquè no hi podran ser ni el meu pare ni el meu avi. Però havia de fer-ho, per la institució i pel suport que m’ha fet en tots aquests anys, i per la meva filla, que no m’ho perdonaria mai i que vindrà expressament de Madrid per ser-hi. Tenint en compte tot plegat, ara penso que parlar en representació dels meus companys de promoció ha estat un regal i que serà un privilegi fer-ho.
- Com ha estat compaginar feina i estudis?
Llarg… La gent completa els estudis en quatre anys i jo hi he estat el doble perquè vaig optar per una via lenta per poder compaginar-ho amb les tasques de secretaria de direcció general. Feia dos dies de classe a la setmana. Poder estudiar al mateix lloc on treballava ha estat un luxe. Sortia del despatx i entrava a l’aula i tot plegat amb el suport total de l’equip directiu i de totes les persones amb les quals he treballat. Ha estat sacrificat, perquè he hagut de dedicar moltes estones familiars a estudiar i fer treballs. En algunes èpoques he dormit molt poc, però ha valgut la pena.
- Aquest curs 23-24 estrenes titulació i nou càrrec a la institució
Quan vaig començar a estudiar no ho vaig fer amb intenció de canviar de feina, però quan el Valentí Martínez em va comunicar que deixaria la direcció general vaig pensar que seria un bon moment per fer un canvi i aprofitar tot el coneixement que havia adquirit per aportar valor a la institució des d’un altre encàrrec laboral. Ho vaig plantejar a l’empresa i la resposta va ser molt positiva. Des d’aquest mes de setembre soc tècnica de projectes al Departament de Desenvolupament Corporatiu, treballant al costat de Carlota Riera. És una feina molt diferent, a la qual puc aplicar tot el que he après mentre estudiava. Treballem en la transformació de l’organització, per a la seva transformació digital . També estic implicada en la Càtedra de Lideratge en Valors i dono suport a alguns projectes internacionals emmarcats en ULatam.
- Com vius aquesta nova etapa?
És un repte molt il·lusionant, de molta feina, però no em fa por. Veig que puc contribuir als projectes, aportar coneixement i fer-ho des d’una altra perspectiva. M’agrada que sigui un departament transversal i no tancat. Tota l’experiència que he adquirit durant tots aquests anys és un valor per a la nova feina. Estic molt satisfeta de la meva trajectòria. Vaig començar venent fotocòpies als estudiants….
- I fora de la feina, com és la vida de Mireia Tebar?
Tinc una vida molt familiar. Tinc cura de la meva àvia i de la meva mare, que em necessiten molt, i he de vetllar per la meva filla, que aquest curs s’ha traslladat a Madrid per estudiar direcció de cinema. No tinc cap hobby que vagi més enllà de sortir amb la gossa, la Silka, cuidar els meus i acompanyar la meva filla a fer rodatges.