De petita, Marta Llebaria Ferrer ja jugava a fer de mestra però sense ser conscient que aquesta acabaria sent la seva professió. Explica que durant la seva infantesa havia tingut moltes vocacions, entre les quals hi havia la de mecànica. Actualment és la coordinadora pedagògica del Lab 0_6, el laboratori de ciència per a infants d’UManresa, on va començar a treballar quan es va posar en marxa el Lab sobre rodes. Tot i que abans havia fet algunes feines de cangur o de repàs amb infants, aquesta va ser la seva primera feina totalment relacionada amb l’educació després d’estudiar el Grau en Mestre d’Educació Infantil a la Facultat de Ciències Socials de Manresa, uns estudis que assegura que li van canviar la seva visió de l’educació.
Com és que vas estudiar Educació Infantil?
No ho sé. Sempre m’havien agradat els nens. La meva mare m’explica que quan era petita sempre jugava a fer de mestra, però jo tenia moltes altres vocacions. Recordo que durant un temps vaig voler ser mecànica. Vaig viure a Barcelona fins als 16 anys i després ens vàrem traslladar a Santpedor. Aquest canvi, en una edat com aquesta, va fer que tingués una adolescència complicada. Vaig suspendre el batxillerat i vaig començar un cicle de grau mig de Comerç. Finalment vaig aconseguir accedir al grau superior d’Educació Infantil a l’IES Guillem Catà. Quan vaig acabar, la meva mare em va animar a continuar estudiant a la Universitat i jo, per proximitat i perquè una de les meves millors amigues volia estudiar a UManresa, vaig decidir fer el Grau en Mestra d’Educació Infantil. És la millor decisió que he pres en la vida, perquè em va canviar totalment la mirada que tenia cap a l’educació.
Pel que dius, ja tenies vocació de mestra des de petita
En aquell moment, quan vaig decidir començar amb el cicle, si m’haguessin preguntat per què optava pels estudis, hauria dit que perquè m’agradaven els nens. Ara, a les estudiants que tinc del cicle, els dic que amb això no n’hi ha prou i que ni tan sols és el més important. Evidentment que t’has de sentir còmoda envoltada d’infants, però ser mestra és molt més que això: és educar en la mirada, tenint en compte la influència que la teva intervenció té en els infants.
Dius que estudiar el Grau et va canviar la mirada sobre el paper de la mestra. Què vols dir?
Sí, va ser quan vaig començar a estudiar a UManresa que em va canviar la mirada sobre l’educació. Una mirada que té en compte el respecte cap a l’infant, que el posa al centre i el converteix en protagonista de l’aprenentatge i que situa la mestra en un paper d’acompanyament, de potenciació de les situacions que es produeixen… La formació que havia rebut fins llavors era la d’una mestra que dirigia les situacions i que limitava l’actuació dels infants al guiatge de la mestra. Els resultats, en un model o en n altre, són ben diferents. Si no hi ha aquesta mirada de respecte, l’infant no avança de la mateixa manera, està esperant sempre les instruccions de la mestra, no arriba a les seves pròpies conclusions, ni es fa tantes preguntes o té ganes d’investigar per donar-hi resposta.
Com va ser estudiar a UManresa?
A banda d’aquesta mirada cap a l’educació, el Grau en Mestre d’Educació Infantil té una altra característica i és que són estudis molt pràctics. Hi vaig trobar docents professionals i especialitzats en temes concrets que sabien connectar molt amb nosaltres, les alumnes. Aquí no érem un número, teníem nom i cognom i la relació amb el professorat era molt propera. Un exemple. Quan havia de fer el TFG em vaig fer mal al braç i no podia escriure i una mestra, l‘Imma Brugarolas, em va ajudar a picar-lo mentre jo l’anava redactant. No sé si a una altra universitat, això hauria estat possible. Dels estudis també en destacaria les pràctiques, que es plantegen més enllà d’una estada a les escoles amb l’objectiu que siguin significatives i que serveixin per crear situacions d’aprenentatge.
Com t’incorpores al món laboral?
El mes de setembre, després d’acabar els estudis, quan havia de començar a treballar, em van sortir tres feines alhora. Feia de monitora a l’esplai del Carrefour els caps de setmana i tenia una feina de cangur a les tardes i em va trucar la Montse Pedreira, la directora del Grau en Mestre d’Educació Infantil, per oferir-me feina al Lab sobre rodes, que començava una prova pilot. Vaig passar de no tenir cap feina a tenir-ne tres! Vaig compaginar-ho tot durant tres mesos, però anava molt saturada i vaig decidir centrar-me només en una feina i vaig triar el Lab sobre rodes. Però de cop, el projecte del Lab es va quedar sense finançament i em vaig trobar sense feina. Llavors vaig estar un temps treballant a la DENSO, una feina molt repetitiva i que lligava poc amb la meva manera de fer. Per sort, el sou, compensava. Uns mesos després, la Montse Pedreira em va tornar a trucar, i posant les dues coses sobre la balança, vaig acabar apostant per tornar al Lab, que era pel que havia estudiat i perquè s’adeia més amb la meva manera de ser. És una altra de les millors decisions que he pres en la meva vida.
Quines feines has fet al Lab des que t’hi vas incorporar?
Vaig començar amb el Lab sobre rodes, que duia propostes de ciència en una furgoneta a llars d’infants. Cada dia anàvem a una escola diferent. Després d’estudiar, va ser una gran oportunitat per conèixer coses que m’atreien molt, com els materials i els espais de centres educatius d’arreu. Va ser una etapa molt enriquidora, de veure diferents maneres de fer i d’agafar idees.
Durant un temps vaig compaginar la feina al Lab sobre rodes amb la feina al Lab 0_6. Això era una mica diferent, perquè al Lab 0_6 són els infants de les escoles els qui venen, però també va representar una bona oportunitat de conèixer les diferents maneres de fer de les escoles i de les mestres. A més, al Lab, hi havia un equip d’educadors i també vaig aprendre a treballar en equip.
Va ser en aquell moment que va arribar la pandèmia. El Lab es va haver de reinventar, perquè no podíem anar a les escoles i vam estar proposant reptes i activitats a través de les xarxes fins que vam poder tornar a sortir. Com que no podíem reobrir els espais del Lab perquè les escoles no podien venir i com que teníem l’experiència del Lab sobre rodes, vam idear una proposta per ser nosaltres qui visitéssim les escoles amb propostes potents i fàcils de portar. Va ser una proposta que va tenir molt bona rebuda per part de les escoles, que ens van elogiar la qualitat de les activitats que els vam oferir en un moment complicat com aquell.
Des que tot va tornar a la normalitat, a banda de treballar al Lab vaig incorporar-me a l’equip que ofereix formació sobre propostes i activitats de ciència per a infants adreçades a escoles i a centres de recursos pedagògics. Poder formar mestres i altres docents és un dels aspectes positius que té treballar al Lab, pots aportar la teva mirada de l’educació i provocar canvis en els mestres perquè canviïn la seva manera de portar la ciència i l’experimentació a les aules. De vegades, això genera una certa incomoditat amb mestres amb molts anys d’experiència que ens veuen molt joves, però és molt gratificant quan aconsegueixes que canviïn la mirada.
Amb tota aquesta trajectòria, la Universitat et fa confiança i t’encarrega una responsabilitat al capdavant del Lab 0_6
Sí, ara fa dos anys que soc la coordinadora pedagògica del Lab 0_6. Ara hi treballem sis persones, a banda de dues persones més que ens cedeix el Departament d’Educació. Hem crescut molt des que es va iniciar aquest projecte, quan hi treballaven només dues persones. Som més personal, tenim més espais i oferim més propostes. Tot plegat és possible perquè som un equip molt unit i ben coordinat.
La feina d’educadora al Lab 0_6 és molt diferent de la de mestra d’escola?
Tens molt contacte amb escoles molt diferents i els nens arriben un dia i marxen i no en veus l’evolució, però sí que acabes sent testimoni dels canvis que es produeixen a les escoles a través de la formació de docents. El més proper que tenim al seguiment del dia a dia dels infants és durant el campus d’estiu. És molt gratificant veure’ls any rere any, perquè molts repeteixen, i emociona veure’ls plorar i enfadats quan saben que arriben a l’edat que ja no els permet tornar.
També has fet docència al CFGS d’Educació Infantil del Campus Professional. Com ha estat l’experiència?
Sí, hi he impartit l’assignatura de ciència, però el curs que ve he decidit centrar-me només en la feina al Lab 0-6, perquè també vull continuar formant-me i vull concentrar-me en això. Treballar amb adolescents és interessant, però no és tan fàcil com sembla. No obstant això, sempre és gratificant aconseguir que canviïn la seva mirada. Considero que ha estat una etapa enriquidora, perquè m’ha permès treballar per aconseguir incidir en el futur per a l’educació que jo vull. Costa molt fer canvis entre persones que tenen una visió de l’educació molt relacionada amb el lleure. Per això, quan ho aconsegueixes, genera molta satisfacció.
I més enllà de la teva feina concreta, com és per tu treballar a UManresa?
La meva relació amb UManresa està completament marcada per la meva relació amb la directora dels estudis d’Educació Infantil, la Montserrat Pedreira. És una persona que sempre vol fer més. La seva ment no descansa mai i totes les idees que té són sempre bones. A més, és perseverant i aconsegueix tot el que es proposa. A més, sap compartir els coneixements que té i sempre parla en plural de tot el que s’aconsegueix, encara que sigui més mèrit seu que de ningú. Sense cap mena de dubte, és la millor cap que he tingut en la meva vida: confia en tothom, ho dona tot, és propera… No sé què farà quan es jubili. Treballar al seu costat és aprendre cada dia.
Què t’agrada fer quan tanques la porta del Lab 0_6 i te’n vas a casa?
Ara mateix m’he apuntat a un curs de fotografia, perquè m’agrada molt i voldria aprendre’n. Una de les meves aficions són les manualitats. M’agrada molt pintar i entre les coses que pinto, les panxes de dones embarassades. Ah, i també gaudeixo molt amb un dels meus hobbies: maquillar.
M’agrada sortir a la natura, fer esports d’aventura i viatjar, però per això fan falta diners. Un dels meus somnis és comprar-me una furgoneta i viatjar molt i sense rumb.