L’any 2012, la Laura Paños va portar el seu currículum a la Fundació Universitària del Bages. Diu que sempre que passava per davant de l’edifici, pensava que li agradaria treballar-hi. I així va ser com aquell mateix any la van trucar i va començar amb una feina a temps parcial fent tasques de suport a la secretaria de la Direcció General. Des de llavors, ha fet tot tipus de feines a la institució, fins que l’any 2018 es va convertir en secretària de Facultats. Ara comença una nova etapa professional com a tècnica de la Unitat de Qualitat, una feina que li ve molt de gust per fer un canvi i continuar aprenent dins de la institució.
Explica’ns quina és la teva formació?
Vaig estudiar a l’escola Puigberenguer de Manresa i després vaig fer el Batxillerat Social a l’Institut Lluís de Peguera. No tenia clar què volia estudiar, però sabia que els números no se’m donaven bé. Me’n sortia prou bé amb els idiomes i segurament per això vaig optar per fer estudis de Turisme, que impartia la Joviat amb adscripció a la UdL. M’havia plantejat fer Traducció i Interpretació i també Filologia, però em va semblar que el Turisme m’obriria més opcions, perquè eren uns estudis més polivalents, que incloïen continguts d’economia, empresa i dret.
Però no t’has acabat dedicant mai al turisme?
No. Vaig tenir-ho clar quan vaig fer les pràctiques en una agència de viatges i en un hotel. Ho vaig descartar. No em va agradar l’experiència de treballar de cara al públic.
I un cop ho vas tenir clar, què vas fer?
Vaig compaginar el darrer any d’estudis amb una feina de tarda a l’empresa de minibusos Carbus de Manresa. Treballava a les oficines i quan vaig acabar els estudis m’hi vaig incorporar. Hi vaig treballar durant onze anys i hi vaig fer de tot: tasques administratives, feina de recursos humans, atenció a clients, nòmines, i fins i tot vaig fer-hi una pàgina web. Em va agradar molt i va ser on em vaig adonar que el que més m’agradava era treballar fent feina per darrere, no de cara al públic. Però llavors va arribar la crisi i l’empresa va fer un ERO i quan m’hi vaig tornar a incorporar, vaig pensar que potser havia arribat el moment de fer un canvi.
Va ser llavors quan vas buscar feina a la Universitat?
Sí, jo passava cada dia per davant de l’edifici principal i sempre pensava el mateix, “jo vull treballar aquí, vull treballar a la Universitat”. Així que com que el meu marit hi feia de pintor, a través d’ell vaig fer arribar el meu currículum i vaig estar de sort i la Sílvia Mas em va trucar, em va entrevistar i em va oferir una feina a temps parcial per donar suport a Mireia Tebar, secretària de Direcció General. Vaig començar així i amb els anys vaig anar incrementant les hores de feina.
Quina ha estat la teva trajectòria dins de la institució?
A més de donar suport a Direcció General, vaig fer-hi moltes tasques i molt diferents. Vaig fer de secretària del gerent, el Miquel Rodríguez; també de la Imma Ubiergo quan va assumir l’adjuntia a la direcció general; vaig treballar en les accions del programa Universitat Saludable; i durant una bona temporada vaig ser la responsable d’una acció de difusió de la universitat que es deia el Tour FUB i que consistia en anar pels instituts amb un estand donant a conèixer la nostra oferta d’estudis. Me’n recordo molt d’aquella etapa, perquè com que no m’agradava molt estar de cara al públic, al principi va ser una mica complicat, però al final m’ho passava bé parlant amb els nois i noies dels instituts. El que era complicat era anar sola, amb aquell estand portàtil que pesava força i que havia de muntar als centres. També recordo molt, durant l’etapa de Miquel Rodríguez, que vam estar mesos treballant amb una companya en un estudi de mercat per analitzar quina oferta de nous estudis podíem incorporar a la institució. He fet tantes coses i tan diferents a la Universitat que encara ara, hi ha qui quan no sap a qui li ha de comentar alguna cosa, m’ho trasllada a mi.
Què en destacaries d’aquella etapa inicial?
Tant la Mireia Tebar com el Valentí Martínez, que és amb qui tenia una relació més estreta, em van fer sentir molt a gust des del primer moment. Va ser una etapa de molts aprenentatges. Crec que treballar a la Direcció General em va donar una visió molt transversal de la Universitat. I això que dic de la Mireia i el Valentí va ser general amb totes les persones de la institució. Tothom et feia sentir molt bé i vaig tenir clar que jo em volia quedar a treballar aquí. Per sort, va ser així, i poc a poc, em van anar incrementant les hores de contracte, fins que el 2018 vaig assumir la secretaria executiva de les Facultats. Aquells primers anys em vaig adonar que treballar a la Universitat em permetia fer la meva aportació a una institució que té un impacte a la ciutat.
En què consisteix la feina d’una secretària de Facultats?
Tot i que s’hi fa una mica de tot, una de les parts principals consisteix en gestionar agendes. Encara ara gestiono la de la vicerectora del campus Manresa de la UVic – UCC, Sílvia Mas, la del Director General de la Fundació Universitària del Bages, Antoni Llobet, i la de la degana de la Facultat de Ciències de la Salut, Mireia Torralba. Has de tenir el cap molt organitzat perquè no se t’escapi res, perquè gestionar tantes agendes és molt complicat. A més d’això, em faig càrrec de la coordinació i l’organització de diferents accions que depenen d’aquests càrrecs, com la convocatòria dels Premis UManresa a Treballs de Recerca de Batxillerat, l’organització d’actes com la Graduació anual dels titulats o la convocatòria de places de professorat per als estudis. L’organització d’actes com la Graduació dona molta feina i pot arribar a ser molt estressant. Hi ha molta feina darrere que no es veu, però és molt gratificant i compensa molt veure’n el resultat i la satisfacció dels graduats i graduades aquell dia. Treballant a la secretaria de Facultats també he après moltes coses i m’ha donat l’oportunitat de treballar al costat de persones que són referents a la institució. Als deganats hi passen moltes coses que no transcendeixen, però de les quals tu n’ets testimoni, i això, a més, requereix un plus de discreció.
Com has vist evolucionar la Universitat des del 2012 fins a l’actualitat?
Quan jo somniava en treballar aquí només hi havia l’edifici principal i quan vaig arribar s’inaugurava el segon edifici, la Clínica Universitària. A partir de llavors, el creixement de la institució va ser molt ràpid. A més del creixement en edificis, també hem crescut en persones que hi treballen. L’any 2012 ens coneixíem tots i ara hi ha moltes cares que no conec. També han canviat els circuits i els protocols, però el gran canvi que he viscut ha estat el gran salt que vam fer quan es va fer la federació universitària amb la Fundació Universitària Balmes per constituir la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Aquest any 2025 deixes la secretaria de Facultats i t’incorpores de ple com a tècnica de la Unitat de Qualitat. Com i per què?
La secretaria de Facultats i la Unitat de Qualitat treballen de forma molt estreta i orgànica. Per això, des de sempre, he hagut de treballar i col·laborar amb aquesta àrea de la institució. Amb el temps i a mesura que la tasca de Qualitat anava creixent, el temps que dedicava a donar-hi suport anava augmentant. Com que els feien falta mans i com que ja havíem treballat de manera conjunta, se’m va proposar de dedicar-hi tota la meva jornada laboral i aquest 2025 deixaré la Secretaria de Facultats per dedicar-me només a la Qualitat.
Què trobaràs a faltar de la feina que has fet des del 2018?
El que em sap més greu és deixar de treballar amb les persones amb qui he treballat de manera més estreta en els darrers anys: Mireia Torralba, Sílvia Mas i Jordi Conca. Són un molt bon equip. Per sort, no me n’acabaré de desvincular del tot, perquè com deia, la relació amb Qualitat és molt estreta i haurem de treballar de costat.
I què t’agrada d’anar a treballar a Qualitat?
Ho visc com un repte. Em fa molta il·lusió poder formar part del cicle de vida dels estudis, des que es plantegen fins que es posen en marxa. Veure néixer un grau i haver participat en el seu disseny i implementació és molt motivador. A més, tot i que pensava que no m’agradaven els números, treballar a Qualitat m’ha fet descobrir que m’agrada treballar-hi, sobretot amb dades. Tinc la sort que m’incorporo a un equip, amb la Laura Llobet i l’Estefania Ruiz, que està molt ben organitzat. Fins ara he treballat bàsicament en el tema de les enquestes de satisfacció i he tocat algunes aspectes relacionats amb les acreditacions. Tinc ganes de continuar aprenent altres coses.
Per acabar, ens agradaria saber què t’agrada fer quan no treballes?
Escoltar música i ballar. M’agrada molt el hiphop. De fet, els meus dos fills ballen i competeixen en aquest estil de ball. També m’agrada molt estar i passar temps amb la meva família i anar al cinema. Ara mateix, però, encara veig moltes pel·lícules adreçades al públic infantil, així que la darrera vegada que he anat al cinema ha estat per veure “Captain America”.