Gemma Sangüesa Puigventós és farmacèutica i des de l’any 2017 imparteix classes a UManresa. Va començar com a docent col·laboradora del grau en Podologia i l’any 2021 es va incorporar a l’equip docent. Arriba a la docència després d’una àmplia experiència lligada a la recerca, a llocs com Budapest, Dublín, Birmingham o Califòrnia, i amb un doctorat sobre els efectes del consum de sucres i els mecanismes involucrats en el desenvolupament de la resistència a la insulina. Ha fet una aturada en la recerca, però assegura que aquesta és una carpeta que li agradaria reprendre, perquè una de les seves motivacions és fer recerca aplicada i la transferència de coneixement.
Com és que vas decidir estudiar farmàcia?
Vaig fer el batxillerat científic al meu poble, a Esparreguera. Tenia clar que em volia dedicar a la ciència, perquè sempre m’havia agradat descobrir i entendre com funcionen les coses. Vaig acabar optant per farmàcia perquè em va semblar una molt bona combinació de la biologia, la química i la salut. Si hagués hagut de triar estudis ara, potser hauria optat pels nous graus en biomedicina o ciències biomèdiques.
On vas fer els estudis?
Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona, que era l’única que oferia els estudis de Farmàcia en aquell moment. Em va semblar que era una carrera que m’obria un ampli ventall d’opcions professionals. Recordo aquella etapa com un moment de molta intensitat, de moltes hores d’estudi i d’haver de renunciar a moltes coses. Havia de fer molts equilibris per compaginar-ho tot, però al mateix temps en tinc un molt bon record, perquè per a mi va ser un moment de descoberta: de Barcelona, de la vida, l’ambient i les festes universitàries, de conèixer gent nova… Va ser molt enriquidor.
Són uns estudis molt teòrics, els de farmàcia?
Hi havia una part teòrica, que fèiem als matins, però també fèiem moltes pràctiques a la tarda. A més, així que en vaig tenir l’oportunitat, vaig procurar tenir experiències pràctiques per poder veure la part més aplicada de la professió. Per exemple, vaig fer unes estades a un laboratori de la universitat. Així que podia, també m’apuntava a estades internacionals. A tercer de carrera, vaig participar en un intercanvi a Budapest. Vaig tenir l’oportunitat de treballar en una oficina de farmàcia i vaig veure que a Hongria es treballava molt diferent de com ho fèiem aquí. Allà encara es feia molta elaboració de fórmules magistrals. Va ser una bona manera de conèixer una cultura diferent. També vaig participar en un programa Erasmus en una universitat de Dublín. Allà hi vaig estar fent recerca i va ser una altra manera d’anar coneixent les diferents opcions que m’oferien els estudis. Va ser una molt bona experiència.
Cap on et volies enfocar, quan vas acabar els estudis?
Havia provat la farmàcia i la recerca i podria haver optat per la farmàcia hospitalària o per la indústria. Després de donar-hi voltes, vaig decidir fer un màster de Recerca, Desenvolupament i Control de Medicaments, que s’enfocava tant a la recerca com a la indústria farmacèutica. Va ser a través d’aquest màster que vaig poder fer les pràctiques al Departament de Farmacologia de la UB.
I d’aquí, al doctorat?
Sí, vaig aconseguir una beca per realitzar els estudis de Doctorat i treballar en l’entorn dels mecanismes involucrats en el desenvolupament de la resistència a la insulina. Una part del doctorat la vaig fer a Califòrnia, a la Universitat de Stockton, on vaig fer una estada de recerca per aprendre tècniques de reactivitat vascular. Va ser una etapa intensa, en la que vaig aprendre moltíssim. Fer el doctorat em va permetre aprofundir en el coneixement i aportar el meu granet de sorra a la comunitat científica, però també desenvolupar habilitats i competències com la gestió de projectes, la resolució de problemes, la resiliència, el treball en equip, etc… fent-me créixer personal i professionalment.
Quan accedeixes al món laboral?
La incorporació al món laboral va ser gradual. Durant la llicenciatura i el màster vaig combinar estudiar amb treballar en una farmàcia. Al finalitzar el màster, vaig obtenir una beca-contracte de formació de professorat universitari per realitzar els estudis de Doctorat. També, vaig tenir l’oportunitat de participar en un projecte de la farmacèutica Esteve sobre els efectes metabòlics d’un fàrmac per al dolor. Va ser molt interessant poder conèixer la recerca vinculada a la indústria farmacèutica. En acabar el doctorat, vaig fer un postdoctorat a l’Hospital Clínic durant el qual vaig treballar sobre l’efecte de l’exercici moderat i intens a nivell cardíac i cognitiu, així que vaig anar encadenant beques i projectes. Encara vaig afegir una altra experiència internacional a Birmingham, on vaig adquirir coneixements de noves tècniques de recerca.
I la docència?
Mentre feia la tesi, a través de la beca, vaig començar a donar classes a la universitat. Em va agradar i em vaig començar a interessar per diferents opcions per impartir docència. I així va ser com l’any 2017 vaig entrar com a docent col·laboradora al grau en Podologia, fent l’assignatura de Farmacologia.
Com va ser aquella experiència?
Doncs molt intensa. Ja havia fet classes, però amb un contingut molt establert. Quan vaig començar al grau en Podologia vaig haver de preparar tot el material docent i, en aquell moment, encara estava fent el postdoctorat. No obstant això, em va agradar molt, perquè era una universitat amb una ràtio d’estudiants que permetia un contacte molt directe amb l’estudiantat.
I ara que ja fa anys que t’hi dediques, què és el que t’agrada de fer classe?
M’agrada acompanyar l’estudiant en el seu aprenentatge. La meva assignatura, Farmacologia, sempre fa respecte, d’entrada. És una assignatura feixuga, amb noms molt estranys i que implica una important part memorística. El meu objectiu és facilitar el domini de la matèria, fent-la el més fàcil i entenedora possible. Procuro que les classes siguin visuals i intuïtives i que permetin integrar i relacionar els conceptes, mostrant el sentit de tot plegat. A mi m’agrada que l’estudiantat de Ciències de la Salut acabi veient l’aplicabilitat i l’impacte que pot tenir la farmacologia en el seu futur professional. És molt gratificant veure l’evolució que fa l’estudiantat al llarg de l’assignatura. Al final, tots acabem aprenent, perquè les preguntes que formula l’alumnat moltes vegades et fan replantejar aspectes i veure-ho des de perspectives diferents.
Tres anys després, t’incorpores com a PDI d’UManresa.
Sí, en aquells moments tenia un contracte de recerca per continuar els estudis postdoctorals a l’Hospital Clínic. En sorgir l’oportunitat d’incorporar-me a UManresa vaig optar per acceptar la proposta.
Què en sabies d’UManresa abans de donar-hi classes?
Doncs poca cosa. Tenia alguns coneguts que hi havien estudiat Fisioteràpia i d’altres que hi havien impartit classes, i poca cosa més. M’hi vaig sentir molt ben acollida. Les dimensions de la universitat feien fàcil el contacte entre les persones que hi treballen, dinant o als passadissos. S’hi respira un molt bon ambient, a diferència d’altres llocs, on hi ha un ambient més individualista. Una de les coses que m’agrada és la proximitat que hi ha entre professionals i estudiantat. També l’agilitat que hi ha en la presa de decisions quan cal fer canvis, cosa més difícil de fer en una universitat més gran. Crec que la docència que fem a UManresa permet acompanyar l’alumnat en el seu aprenentatge i facilita la integració dels conceptes. En un moment en què el coneixement és a tot arreu, cal potenciar la part més pràctica i aplicada i remoure el coneixement de l’estudiantat, i això, aquí, es potencia molt.
I què se n’ha fet del teu interès per la recerca aplicada?
Continua ben viu, encara que l’hagi hagut d’aparcar temporalment. Actualment, formo part del grup TR2Lab de la UVic-UCC. Vaig començar a treballar aquí just quan s’implantava la semipresencialitat al grau en Podologia i això em va absorbir molt de temps per preparar-ho tot. A més, a partir del segon any, ja vaig assumir la coordinació i tot plegat m’ha tingut una mica allunyada de la recerca, però així que pugui, la reprendré. De fet, considero que és important potenciar la recerca a la nostra universitat, ja que contribuirà tant al creixement de la institució com al desenvolupament de tot el PDI. Per això, crec que seria molt interessant promoure sinergies entre docents i equips, i desenvolupar un pla estratègic que permeti potenciar la recerca i la transferència de coneixement al territori.
I el temps lliure, a què el dediques?
En tinc poc, de temps lliure, perquè tinc un fill, l’Oriol, de 10 mesos. M’agraden les bones converses, un bon paisatge i la bona companyia i fer excursions i senderisme. A més, toco el saxo amb la banda d’Esparreguera. M’agrada formar part d’aquest grup on hi ha gent de totes les edats i participar en la cultura popular. Vaig començar a tocar el saxo, quan era petita i estudiava música, i he continuat fent-ho a la banda. També havia jugat a bàsquet. M’agrada formar part d’equips.