Ester Rodríguez León, logopeda i coordinadora del Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària

Ester Rodríguez León és logopeda i des de l’any 2006, coordina el Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària. Va arribar a la logopèdia després d’estudiar Treball Social perquè mentre feia unes pràctiques amb el PADES va descobrir que el que realment la motivava era ajudar a resoldre problemes de comunicació i d’alimentació.  Poca gent sap que la seva primera feina a la institució va ser com a empleada del Punt d’Informació. Ara, a més de coordinar el Servei de Logopèdia imparteix docència al Grau i cocoordina el Màster en Motricitat Orofacial de l’Escola de Postgrau en Salut. Són moltes tecles alhora i moltes hores de dedicació que formen part d’una batalla diària que diu que li agrada i de la qual es refà viatjant tant com pot.

 

• Quina ha estat la teva trajectòria pel que fa a la formació?

Soc del barri on hi ha la Universitat, el Poble Nou. Vaig estudiar a l’escola Ave Maria, a La Salle i a la Joviat. Inicialment volia estudiar Magisteri d’Educació Especial, però no m’hi vaig acabar de veure i vaig optar per estudiar Treball Social. Sempre m’han motivat els reptes. M’angoixen, però em motiven. Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i quan tocava fer les pràctiques, vaig escollir fer-les amb l’equip del PADES de Manresa. Jo no volia dedicar-me a la part més burocràtica de la professió, volia fer intervenció directa, i fer les pràctiques al PADES em va semblar que podia ser molt interessant. Mentre les feia, vaig entrar en contacte amb un pacient amb esclerosi lateral amiotròfica i tractant-lo em vaig adonar que hi havia molt de camp a recórrer per millorar la seva comunicació i alimentació. I és així com vaig descobrir que hi havia una professió que es dedicava a això: la logopèdia. Encara no havia acabat Treball Social que vaig començar a estudiar Logopèdia, fent simultaneïtat d’estudis. Vaig saber que es podria estudiar a Manresa i m’hi vaig matricular. Soc de la primera promoció del que llavors era una diplomatura i em vaig graduar l’any 2004. Més endavant encara vaig estudiar Magisteri d’Audició i Llenguatge online, perquè vaig pensar que seria un bon complement per a la meva feina.

 

• Durant un temps, estudiaves i treballaves al mateix lloc…

Sí, mentre feia el darrer curs de Logopèdia, em van oferir la possibilitat d’incorporar-me al Punt d’Informació. Va ser la meva primera feina a la Universitat, gestionant beques i l’escola d’estiu de mestres. Als matins treballava i a les tardes estudiava. Tothom es pensava que era una becària, però no ho era.

 

• Et va agradar la logopèdia, quan vas començar a estudiar-la?

Em va agradar des del primer moment. Va ser un encert descobrir-la. Quan et fan triar estudis, encara ets massa jove i jo vaig descobrir la meva vocació una mica més tard. Era una segona carrera i me’n vaig sortir molt bé, perquè el que estudiava m’agradava i m’omplia.

 

• En quins àmbits de la logopèdia t’has especialitzat?

En el meu dia a dia laboral em vaig adonar de la importància de tractar les disfuncions orals i respiratòries, els temes de deglució i masticació. Vaig començar a formar-me en cursos de curta durada i va ser així com vaig arribar al món de la Motricitat Orofacial. L’any 2015, la Universitat va oferir per primera vegada el Màster de Motricitat Orofacial en col·laboració amb l’IEPAP de Portugal. El professorat era espectacular i m’hi vaig llançar de cap. Vaig compaginar aquest màster amb un Màster Universitari en Alteracions de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge a la UOC perquè també m’interessava i perquè necessitava un Màster oficial per poder impartir classes a la Universitat. Vaig estar fent els dos màsters de manera simultània i això em va permetre, l’any 2016, començar a impartir classes al Grau en Logopèdia.

 

• Per què la Motricitat Orofacial?

Penso que m’agrada i m’atrau perquè és una branca de la logopèdia molt àmplia. Va des de l’alletament fins a les darreres etapes de la vida de la persona. Al servei públic de logopèdia n’hi arriben molts casos i fer-ne el tractament és tot un repte, perquè la intervenció amb aquests pacients és molt àmplia. És una especialitat que requereix d’un treball conjunt amb odontòlegs i otorrinos i que, si el pacient hi posa de la seva banda, els resultats són molt bons. Són casos que trobo molt motivadors.

 

• I quan comences a fer de logopeda a UManresa?

Quan vaig acabar els estudis vaig mantenir el contacte amb la Universitat. Entre el 2004 i el 2005 vaig fer algunes col·laboracions amb el Programa de Detecció Precoç de Problemes de Salut en Escolars (PDP) de la Clínica Universitària mentre treballava en un centre de dia de Barcelona. A principis de l’any 2006 em va contactar la Mireia Torralba, que en aquell moment era la directora del Grau en Logopèdia, i em va oferir la possibilitat de fer-me càrrec del servei ambulatori de logopèdia de CATSalut, que acabava d’assumir la Clínica Universitària. Vaig dir que sí sense fer massa preguntes, perquè vaig pensar que seria una oportunitat brutal per créixer professionalment. Em vaig entrevistar amb la Teresa Solé, la directora de la Clínica Universitària, i vaig començar a treballar en un espai que aleshores teníem al Centre Hospitalari. Era jo sola, tenia un sol pacient i ara mateix, a la Clínica, atenem unes 200 persones cada setmana entre el servei públic de CATSalut i el servei privat. Vam ser al Centre Hospitalari fins l’any 2012, quan vam inaugurar el nou edifici de la Clínica Universitària, quan ja érem un equip de quatre logopedes.

 

• Què és el que t’atrau de l’atenció al pacient?

El que m’agrada d’aquesta feina és que cada cas és un repte. Pot resultat molt cansat, però compensa. M’agrada la part analítica de reflexió que em planteja cada cas, trobar un per què al problema de cada pacient i veure com es pot resoldre, de vegades amb la col·laboració d’altres professionals. La meva feina m’obliga a associar idees i a partir d’aquí, amb els meus coneixements i des d’una visió holística, plantejar solucions. Crec que el fet de treballar d’aquesta manera, en el que m’agrada i com si fos un repte, és el que fa que la feina surti bé. A més, no m’agrada gens la rutina, però això no passa mai al passadís de  logopèdia de la Clínica, perquè cada cas i cada pacient, encara que tinguin el mateix problema, són diferents.

Com a coordinadora de l’equip de logopèdia de la CU+ intento que el meu equip treballi també d’aquesta manera, fent l’especialitat que més agrada a cadascú, perquè la motivació ajuda a obtenir bons resultats. Tenir aquest equip fa que tot rutlli millor i que la feina de coordinació sigui més fàcil. Confio molt en l’equip i això ho fa tot més senzill. El bon ambient que hi ha entre nosaltres també hi ajuda.

 

• I de la docència, què t’agrada?

És diferent la docència que faig al Grau que la que faig al Màster. Al Grau, el que més m’agrada, és poder introduir el cuc de la Motricitat Orofacial a l’estudiantat. La meva és una de les assignatures considerades difícils perquè obliga a pensar molt. De vegades tinc l’alegria de trobar alguna d’aquestes estudiants de grau al Màster.

El perfil d’alumnat del Màster és molt diferent. Són logopedes i en alguns casos, persones acabades de graduar que venen amb coneixements molt frescos. A més, són de països molt diferents: Xile, Colòmbia, altres llocs de l’estat espanyol… Al Màster m’agrada molt l’intercanvi de coneixements que es produeix. Jo hi ensenyo, però també aprenc molt. A les sessions presencials s’hi generen sinergies espectaculars. Ens retroalimentem els uns als altres.

 

• El 2012 va ser un any de canvis per a tu?

Sí, va ser l’any que vaig assumir la coordinació del Servei de Logopèdia de la Clínica. Va coincidir amb el trasllat al nou edifici. Aquest canvi va ser molt positiu, perquè per primera vegada, totes les logopedes, les del servei públic i privat, estàvem treballant en un mateix espai. Això genera sinergies molt interessants i ens dona molta més visibilitat. Som un gran equip! Penso que ara mateix, al nostre entorn, el servei de logopèdia de la Clínica és conegut i molt ben valorat, encara que sigui lleig que ho digui jo. Però és que si fem les coses ben fetes, el boca orella funciona i això ens ha permès créixer molt.

 

• A UManresa has fet gairebé tots els papers de l’auca. Què t’agrada de treballar-hi?

Gairebé. En vaig ser estudiant de grau i de màster, vaig treballar al Punt, treballo a la Clínica Universitària coordinant l’equip de logopèdia, comparteixo la coordinació del Màster en Motricitat Orofacial, imparteixo classes al Grau en Logopèdia… Això m’ha donat una visió molt àmplia de la Universitat i m’ha permès conèixer moltes de les persones que hi treballen, tot i que ara hem crescut tant que ja és més difícil. El millor d’UManresa són la gent i l’equip de persones amb les qui treballo, 7 logopedes de diferents especialitats i de diferents edats, i això també és important. I no només la gent de Logopèdia, tot l’equip de la CU+ és la repera. La gent s’ajuda i col·labora.

Si de la feina n’hagués de dir alguna cosa negativa seria que mai s’acaba. Però, per a mi, això també té una part positiva, que és que estàs contínuament engrescada. El ritme és molt alt i que no pari!

 

• Com et veus en el futur?

Crec que ara és un moment de canvi per a la institució i també per a la Clínica Universitària perquè aviat es posarà en marxa la Clínica Odontològica vinculada als estudis d’Odontologia que han començat aquest curs. Estic segura que l’equip de logopèdia tindrà un paper important en aquesta nova etapa, perquè hi haurà d’haver una interrelació amb aquests estudis. La nostra intenció és que des de la logopèdia puguem fer la nostra aportació al grau en Odontologia en benefici del pacient. Tenir la visió d’odontòlegs, logopedes, higienistes i protètics dentals serà boníssim tant per a les persones que haguem d’atendre com per als equips professionals que treballaran de manera conjunta.

 

Més personalment, m’agradaria continuar mantenint un peu a la docència i l’altre en l’atenció als pacients. Soc conscient que mantenir aquest ritme que porto ara pot ser molt esgotador, perquè requereix de molt esforç, però per fer una bona feina de coordinació, és imprescindible que jo formi part d’aquest dia a dia. Ara mateix sento que soc on he de ser i fent el que he de fer. Més endavant, ja ho veurem.

 

• I quan no estàs dins de la voràgine del dia a dia, què t’agrada fer?

Bon menjar i bon vi amb els amics, que són la meva família. I sobretot, viatjar. Sempre dic que el meu cos necessita aeroport. He viatjat molt, per tot el món, i si tot va bé, el proper estiu aniré al Brasil. De fet, hi tornaré. Al Brasil hi ha un dels dos llocs on em jubilaria: un petit poble al costat del mar que es diu Pipa. L’altre lloc on em retiraria és a Tailàndia, a Koh Samui. De fet, hi podria viure perquè podria fer-hi vida descalça, amb sol i platja i sense rellotge.