Sílvia Crespiera Maldonado coordina des de l’any 2015 el Campus Professional UManresa. L’encàrrec d’assumir la gestió de la formació professional superior de la Universitat li va arribar després d’una trajectòria d’anys en diferents àrees i departaments de la institució. Des de llavors, el campus ha passat d’un CFGS a quatre i en aquest temps ha format 207 persones dels àmbits de la salut, l’educació i l’empresa. Psicòloga de professió, assegura que no li agrada gens avorrir-se a la feina i que per això li agrada assumir reptes i innovar. Mare de dos fills bessons, fora de la feina, la trobareu de càmping o al bosc anant a buscar bolets.
- Com és que et vas decidir per estudiar Psicologia?
Sóc de Sant Feliu Sasserra i vaig anar a l’institut de Gironella. Quan vaig acabar COU, no tenia clar què volia fer, però sí que sabia que no volia continuar de cambrera al restaurant on treballava, així que vaig descartar fer carrera en el sector de l’hostaleria. A mi m’agradava la Filologia Catalana, però una professora m’ho va treure del cap dient-me que em moriria de gana, que amb una mica de sort podria fer de professora i que si no m’atreia la docència, malament… També vaig estar pensant de fer Administració i Direcció d’Empreses, però finalment vaig optar per la Psicologia, en el seu vessant més social.
- Què et va agradar de la professió?
No ho sé. Sé el que no em va agradar, com la part clínica. Tractar trastorns i problemes no és per a mi. Però la part social de la Psicologia m’atreia: fer projectes, gestionar dades… Era el moment de l’auge de les ETT’S i les persones titulades en Psicologia tenien opcions de trobar feina en departaments de gestió de persones o de recursos humans. Vaig estar a Althaia fent pràctiques i durant tota la carrera vaig estar treballant en un gabinet d’una psicòloga fent funcions d’assessorament i orientació laboral de persones joves.
- I un cop acabats els estudis?
Les pràctiques que vaig fer en diferents departaments de gestió de persones em van fer adonar que allò no era per a mi. Llavors va sortir una plaça al Consorci del Bages Sud per gestionar un projecte formatiu. Hi vaig ser un any, perquè quan es va acabar la subvenció per al programa, es va acabar el contracte. D’aquí vaig passar a treballar a la Fundació Sant Tomàs de Vic, però hi vaig ser només mig any treballant com a monitora i coordinadora en una residència de persones amb disminució psíquica. Va ser una molt bona experiència, però era una feina molt vocacional i jo no tenia clar que m’hi volgués dedicar. Així que quan em van tornar a trucar del Consorci del Bages Sud me n’hi vaig tornar i m’hi vaig estar 10 anys.
- Què hi feies al Consorci?
Hi vaig fer una mica de tot, però sobretot temes de formació ocupacional. Gestionava programes de garantia social, de formació d’adults, d’anàlisi de dades per elaborar l’Observatori del Mercat de Treball, gestió de subvencions… Vaig aprendre molt de la formació de persones aturades i de persones en risc d’exclusió.
- Com arribes a UManresa?
El Consorci del Bages Sud va tancar l’any 2012 i just llavors em vaig presentar per fer una substitució d’una baixa de maternitat a l’Escola de Formació Contínua, que en aquell moment dirigia Carlota Riera. Vaig assumir les tasques de coordinació i gestió de màsters i postgraus. Em va agradar molt perquè va ser com descobrir un altre món. Jo venia del món de la gestió de formació per a persones amb moltes dificultats i problemes i aquí el perfil dels usuaris era completament diferent.
- Quin recorregut has tingut dins de la institució?
Quan la persona que substituïa va tornar de la baixa de maternitat em van encarregar la gestió d’un nou projecte, la posada en marxa del programa FUB+GRAN, l’actual USènior. A més, se’m va demanar que comencés a fer prospecció de les possibilitats d’impartir formació professional a la Universitat. Va ser una prospecció molt incipient. Aleshores se’m va acabar el contracte i vaig estar aturada un temps, però de seguida em van tornar a trucar per continuar gestionant programes de formació continuada i de formació subvencionada. Va ser, però, un període breu, perquè de seguida em van demanar de fer-me càrrec del nou projecte del Campus Professional UManresa.
- Com va ser la posada en marxa del Campus Professional?
No va ser fàcil. Em va coincidir l’encàrrec amb l’embaràs dels meus dos fills. Vaig pensar que no podria fer-ho, però me’n vaig sortir. Sempre m’ha agradat engegar coses noves i posar en marxa el Campus Professional era un repte que m’agradava. Vam començar des de zero, amb la Imma Ubiergo al capdavant i posant en marxa el Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècnic en Pròtesis Dentals. Va ser complicat perquè era un àmbit del tot nou per a la Universitat, tant pel que fa a l’especialitat com al tipus de formació, que depèn del departament d’Educació. En aquell moment no teníem cap persona especialista i vam haver d’aprendre molt, de buscar persones de fora de la institució i de formar les persones que havien d’estar al capdavant del cicle, que venien del món sanitari, però no estaven especialitzades en aquest àmbit. A més, la posada en marxa d’aquest cicle va suposar una gran inversió en instal·lacions i aparells.
- Quina ha estat l’evolució del Campus i la posada en marxa dels nous cicles?
Actualment impartim quatre cicles formatius vinculats a les àrees d’expertesa de la Universitat: Pròtesis Dentals, Educació Infantil, Administració i Finances i Comerç Internacional. Després de l’experiència del primer cicle, que havia estat el més complicat, la resta van ser més fàcils de posar en marxa. El que sempre hem tingut clar és la importància dels docents. Hem prioritzat en tot moment comptar amb responsables dels cicles i amb docents amb experiència en els seus àmbits.
- Què és el que t’atrau de la teva feina?
A mi, el que més m’agrada, és muntar coses noves. La meva vida és això: començar coses de zero. Ho vam fer amb el programa FUB+GRAN i després amb el Campus Professionals. No m’agrada gens tenir la sensació que faig sempre el mateix, ni que tinc una vida rutinària. Per això procuro anar fent canvis cada any. Ara, per exemple, hem començat a treballar en una doble direcció per eixos i especialitats i també hem entrat en el tema de l’acreditació de la qualitat del Campus Professional per adaptar-nos a la nova legislació de la FP.
- Ets una ferma defensora de la Formació Professional
Sí, la Formació Professional és un tipus de formació professionalitzadora, que et permet obtenir un títol i saber fer un ofici en dos anys. Només que t’hi esforcis una mica, amb les pràctiques, la majoria dels nostres estudiants surten preparats per incorporar-se al món laboral i, en el nostre cas, a més, poden aprofitar la vinculació amb els estudis universitaris i beneficiar-se d’aquesta relació incorporant-se als graus.
- Com és l’alumnat del campus?
Jo tinc poca relació directa amb l’estudiantat. De fet, quan arriben a mi és perquè hi ha algun problema que no han pogut resoldre amb el professorat o els coordinadors dels cicles. El que sí que està clar és que els joves d’ara venen amb moltes “motxilles” i que necessiten molt suport emocional. També ens trobem amb joves que són poc autònoms i que no saben gestionar-se. Sovint són els pares els qui fan les gestions que per edat i maduresa ja haurien d’estar fent ells.
- Com t’agradaria veure evolucionar el Campus Professional?
M’agradaria continuar ampliant el número de cicles formatius, però hem de ser conscients que a la comarca ja hi ha una oferta àmplia i que no hem de trepitjar-nos. Han de ser cicles que evolucionin en concordança amb els graus i amb les especialitats de la Universitat, que siguin autèntiques passarel·les formatives de cicle a grau.
- Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Soc una fanàtica del bosc i d’anar-hi a buscar bolets. M’agrada la botànica, les herbes remeieres i també ajudar el pare a menar l’hort. Tot això m’agrada compartir-ho amb els meus dos fills per ensenyar-los. També m’agrada escapar-me a Err (Catalunya Nord), al càmping. S’hi està tranquil, sense problemes, amb el bosc a tocar on encara s’hi troben bolets, cosa que cada vegada és més difícil, aquí. Fent esport, a mi no m’hi trobareu, sobretot si és competitiu.