Pilar Garcia Quesada és una de les cares que trobem quan ens acostem al taulell de recepció de la Clínica Universitària (CU+). Es va incorporar a la Universitat l’any 2006, primer com a secretària dels estudis de Fisioteràpia i, des de l’any 2012, com a administrativa i recepcionista al nou edifici de la Clínica. Nascuda a Berga, s’ha anat formant a mesura que treballava i aprenia a fer noves tasques. Diu que tot el que sap ho deu a la seva curiositat i al seu perfeccionisme. Atendre persones i relacionar-s’hi és una de les seves passions, així com deixar les rutines i l’ordre a la porta de la feina quan plega per poder dedicar el temps lliure a la improvisació.
- Quina és la teva trajectòria abans d’arribar a UManresa?
Vaig estudiar primer i segon de BUP a l’institut Guillem de Berguedà i a l’estiu vaig venir a Manresa per treballar en un despatx com a administrativa. Com que la feina es va allargar, vaig decidir fer el tercer curs en horari nocturn a l’Institut Lluís de Peguera. Quan vaig acabar-lo, vaig trobar feina a MAPFRE. Hi feia d’administrativa i de comercial. Era una feina que m’ocupava moltes hores i que vaig decidir deixar quan em vaig quedar embarassada dels meus bessons perquè l’horari era incompatible amb la maternitat. Vaig estar dos anys a l’atur, mentre cuidava els meus fills. Van ser els dos millors anys de la meva vida! Quan va ser el moment de tornar a incorporar-me a la feina, volia fer alguna cosa que no m’ocupés tantes hores per poder conciliar i vaig entrar com a administrativa en una empresa de construcció de maquinària tèxtil. Hi treballava al matí i aprofitava les tardes per fer tot tipus de cursos al CIDET per formar-me. Amb la crisi del tèxtil, l’empresa va començar a tenir problemes i, per si de cas, vaig començar a mirar altres opcions i així va ser com vaig venir a fer una primera entrevista a la Universitat, amb la Imma Ubiergo. Al cap d’un mes em trucava oferint-me la feina. La veritat és que des del primer moment hi va haver una molt bona connexió.
- Com va ser el canvi?
Va ser un gran canvi perquè a l’altra empresa estava tancada en un despatx amb el gerent i altres administratives i tot el contacte que mantenia amb altres persones era bàsicament telefònic. Aquí, de cop, tenia relació directa amb moltes persones: el personal, alumnes, professors…. Em va encantar, perquè jo sóc una persona a qui li agrada molt el tracte amb les persones. El necessito i, a més, d’aquestes relacions, n’aprenc molt. És una manera de millorar.
- I dins de la institució, quines feines has fet?
Vaig començar a treballar fent mitja jornada, en horari de tarda, com a secretària dels estudis de Fisioteràpia. Al cap d’un temps ja m’hi vaig incorporar a temps complet. Hi vaig ser durant set anys i en guardo un gran record, d’aquella etapa. La gent de l’equip de fisioteràpia eren la meva família de tarda. Ho compaginava amb unes hores que feia al Centre Hospitalari, quan el Servei Públic de Logopèdia de la Clínica Universitària, s’oferia allà. Quan va començar a funcionar l’Escola de Formació Contínua m’hi vaig incorporar com a administrativa, però hi vaig ser només un any. Vaig tornar als estudis de Fisioteràpia fins que, un dia, el director general, Valentí Martínez, em va citar al seu despatx per dir-me que m’oferirien una nova feina. Es tractava d’assumir l’atenció a l’usuari i de fer tasques administratives al nou edifici de la Clínica Universitària. Era el 2012 i des d’aleshores i fins a dia d’avui aquest és el meu lloc de treball.
- Deu anys després de treballar a la CU+, com valores aquesta etapa?
Jo valoro de manera especialment positiva l’ambient de treball que hi ha a la Clínica. Tinc una relació excel·lent amb tots els professionals, que són persones dinàmiques i properes i que em fan sentir molt jove. M’hi vaig sentir integrada des del minut u. A més, em sento molt reconeguda per la meva cap, la directora de la Clínica, Teresa Solé. A mi no m’agrada que em deixin passar res si cometo un error, però sóc una persona molt perfeccionista i m’agrada molt aprendre i al costat de les persones que treballen a la CU+ he tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Aquí hi ha molta conversa i molt dinàmica. Això m’agrada molt, perquè sóc una persona inquieta. A la CU+ no pots parar ni un moment. Sempre hi ha feines i a més són molt diverses, des de la gestió del PDP (Programa de Detecció Precoç de Problemes de Salut en Escolars), portar l’agenda dels professionals dels serveis de la clínica, atendre el telèfon, ajudar els docents… El que m’agrada també molt és el tracte amb la gent. Crec que he crescut molt professionalment, aquí. Em fixo molt en les coses. Sóc molt observadora i miro com treballen totes les persones per quedar-me amb tot allò que jo pugui aplicar a la meva feina. He arribat a la conclusió que hi ha dos elements claus a la meva feina: la paciència i la constància.
- Com és la relació amb les persones que passen per la CU+? Deus tenir moltes anècdotes.
Per aquí passen moltíssimes persones i la gent no n’és prou conscient. Durant els períodes de més activitat penso que, potser en un dia n’hi poden passar fins a 700 entre alumnes, usuaris, professorat, persones vinculades al CISARC…. Per això sempre hi passen coses. Amb el meu company, el Ruben, ens les comentem i expliquem i des de fa temps vam decidir escriure-les per recollir-les i recordar-les. Hi ha des de casos de pares que pretenen venir a una primera valoració logopèdica d’un fill sense el fill, gent que ve a revisar plantilles sense les plantilles, persones que deixen un missatge al contestador demanant-te que les truquis sense dir qui són ni com trobar-les o gent que es queixa perquè ha vingut i era tancat i que pretenia que la Clínica estigués oberta a dos quarts de deu de la nit. A la CU+, gairebé que pots fer un màster en psicologia i amb el temps aprens a veure a venir els diferents perfils d’usuari que hi ha.
- Quina creus que és la percepció que tenen les persones dels serveis de la CU+?
Jo penso que les persones que passen per la Clínica com a usuàries marxen molt contentes, tant del servei com de l’atenció. Crec que som coneguts bàsicament per l’efecte boca-orella, tot i que cada vegada són més els professionals sanitaris que ens recomanen. Un cop ho han provat, els usuaris es fidelitzen i repeteixen.
- I com veus l’evolució de la universitat en tots aquests anys?
La Universitat ha crescut molt. Som un cas d’èxit. El nostre campus és molt conegut, però potser aquest creixement ens ha fet perdre una mica la proximitat entre els diferents departaments. Tot i així, quan vaig agafar el COVID em vaig quedar ben parada amb com es va preocupar tothom per mi, de tot arreu de la Universitat. Vaig rebre tants missatges que no donava a l’abast!
- Què t’agrada fer quan no estàs treballant?
Viure el present al màxim. Quan sóc a la feina m’agrada ser organitzada, però quan plego m’agrada improvisar. El pim pam funciona moltíssim i em dona molta vida. I tant aviat puc improvisar un trekking, perquè m’agrada molt el contacte amb la natura; com fer ioga que m’ajuda a relaxar-me; com anar en bicicleta, que em fa sentir lliure; sortir a sopar amb amics i allargar les sobretaules; compartir temps amb la família; buscar receptes a Youtube i cuinar-les, o anar al mar, que des que sóc petita que m’apassiona.