Pere Fons Vilardell ha estat reconegut amb la Medalla de la UVic-UCC per la seva contribució al projecte universitari. Fons, que va ser director general de la Fundació Universitària del Bages (FUB) entre els anys 1997 i 2000, va recollir el guardó el passat 22 d’octubre, en el marc de l’acte institucional d’inauguració del curs acadèmic 2019-2020 de la UVic-UCC, que es va fer a UManresa. Després d’una llarga carrera com a periodista i escriptor, com a gestor universitari a la FUB i a la Universitat Pompeu Fabra, com a cap del Servei d’Acció Municipal de l’Ajuntament de Manresa, com a director de la Fundació Caixa Manresa i com a gerent del 22@ Barcelona, ara diu que el seu principal objectiu és gaudir de la música, la lectura i l’escriptura. De moment, però, encara dedica part del seu temps a ajudar a l’empresa familiar agroramadera.
- Què representa rebre un reconeixement com aquest?
Per a mi té un triple valor. D’una banda, pel reconeixement. De l’altra, per la sorpresa. No m’ho esperava gens i m’ha fet molta il·lusió. I en tercer lloc, pel moment en el qual el rebo. Sovint aquests reconeixements arriben quan les persones ja són molt grans i jo tinc la sort que el puc gaudir en un bon moment vital.
- Quin record en tens del teu pas com a director general de la FUB?
Recordo uns anys molt frenètics. En poc temps i amb un intens treball d’equip vàrem fer moltes coses. Érem un grup reduït de persones, però amb molt potencial, i de la mà de l’administració, dels professionals de la institució i al costat d’empresaris i del territori vàrem duplicar les titulacions que impartien i vàrem planificar el campus universitari. Jo vaig arribar a la FUB en la segona de les seves etapes, la posterior a la fundacional, quan es tractava de posar la institució al mapa, donar-li cara i fer-la créixer just en un moment d’expansió del sector universitari a Catalunya. Es va passar de 3 a 11 universitats! Havíem de demostrar que nosaltres formàvem part d’aquest mapa universitari i per això hi va haver molta feina a definir una bona estructura i a apostar clarament pels estudis de la branca de les ciències de la salut. Ho vàrem fer sense estirar més el braç que la màniga. Ara, la FUB ja està en una altra etapa, que va començar cap a l’any 2000 i que jo definiria de creixement, expansió i millora. Un dels èxits d’aquesta etapa ha estat l’acord federatiu amb la Fundació Universitària Balmes per crear la UVic-Universitat Central de Catalunya.
- Quan vas marxar-ne per incorporar-te a la UPF, et va quedar res pendent?
No, vaig marxar-ne molt tranquil. El projecte universitari manresà era un projecte d’equip. Sabia que el deixava en mans de persones molt preparades. Havíem posat els fonaments i els havíem fet sòlids per construir la casa. Teníem indicis que la universitat seria una peça molt potent i gràcies al treball que ha fet Valentí Martínez, tota aquella feina s’ha concretat i no ha quedat en un vestigi. Ara, la FUB ja juga a primera divisió.
- I com la veus?
La veig com una peça clau del territori. Atrau persones joves i en etapa formativa, així com d’altres que opten per continuar formant-se gràcies a l’oferta formativa de formació contínua. Això ha estat gràcies a una aposta clara per oferir formació útil per al territori. Amb l’oferta formativa no ens podem permetre el luxe de fer invents del TBO.
- Quins creus que són els reptes que ha d’afrontar la universitat manresana en els propers anys?
Jo crec que el repte més important que té actualment la Fundació Universitària del Bages és en l’àmbit de la recerca. Ja fa uns anys que hem entrat en aquesta dinàmica, però hem de continuar treballant en una recerca que sigui útil i que es pugui transferir al territori. També s’ha de continuar fent treball en xarxa amb altres universitats. Tot això és el que es concreta en els plans estratègics. La Fundació Universitària del Bages no ha treballat mai sense pensar. Totes les decisions han estat sospesades, no s’ha actuat amb frivolitat en cap de les etapes i aquest és un valor que és un baix continu en tota la història de la universitat: sempre s’han fet les coses amb criteri i amb coneixement de causa.
- Vas ser un dels promotors de l’acostament entre Vic i Manresa quan ningú hi creia….
Sí, amb l’aleshores alcalde de Manresa, Jordi Valls, teníem el convenciment que havíem de fer alguna cosa conjunta amb Vic. Érem dues fundacions universitàries privades de vocació pública. En aquell primer moment no ens en vàrem sortir, però al final ha acabat bé. Per això em satisfà molt veure els dos alcaldes de costat fent coses plegats.