Marta Not és docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa des de fa més de 15 anys. Va començar-hi com a professora col·laboradora i des del curs passat forma part de l’equip de docents del grau. Fisioterapeuta vocacional des que va descobrir què podia aportar des de la professió a persones amb afectacions neurològiques, s’ha especialitzat en l’estimulació basal. Assegura que durant tota la trajectòria com a docent ha après més que el que ha ensenyat i que el que més li agrada d’aquesta feina és encomanar i transmetre la passió per ajudar les persones. Després de fer el Màster Universitari en Simulació d’UManresa, assegura que ha canviat la seva manera de treballar com a docent.
- Per què la fisioteràpia?
Suposo que perquè sempre m’ha agradat molt ajudar i tenir cura de les persones. Vaig fer de voluntària a la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids i em va impactar molt veure persones de la mateixa edat que jo afectades per paràlisi cerebral. Allà em vaig adonar de com amb petites coses es podia ajudar molt aquestes persones i vaig saber que em volia dedicar a això. D’aquí va sorgir el meu interès per la fisioteràpia enfocada a la neurologia. De fet, quan va ser l’hora d’entrar a la universitat no vaig tenir prou nota per accedir a la pública a fer fisioteràpia i vaig començar els meus estudis fent un cicle d’Ajudant Tècnic de Laboratori. Un any després, començava la diplomatura de Fisioteràpia a Blanquerna i, al mateix temps, m’incorporava a un centre d’investigació sobre alteracions neurològiques vinculat a la universitat. Em va agradar tant la feina que s’hi feia que vaig demanar de fer-hi les pràctiques de forma voluntària. Vaig ser-hi durant els tres anys dels estudis.
- I què vas fer després d’acabar-los?
Doncs vaig estar de sort, perquè quan vaig acabar, m’hi van oferir feina. Vaig haver de continuar estudiant perquè volien un equip de professionals amb perfil investigador i després de la diplomatura en Fisioteràpia vaig estudiar una llicenciatura en Psicologia per poder complir els requisits de la Unitat Assistencial de Recerca de Blanquerna. Era una unitat amb molt de prestigi, però per conflictes competencials va tancar i va continuar el treball amb el mateix equip investigador sota el nom d’Unitat Assistencial de Rehabilitació en Fisioteràpia, desvinculant-se de la universitat. Un temps després hi va haver un conflicte laboral i alguns companys i jo vam decidir dimitir per solidaritat i establir-nos pel nostre compte en el que és el Servei Integral de Rehabilitació Neurològica, amb seu a Barcelona, i una sucursal a Manresa, que vaig impulsar jo quan vaig ser mare per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar.
- La branca de la neurologia no és pas la més coneguda de la fisioteràpia. Què és el que t’atrau d’aquesta especialitat?
Sí, en fisioteràpia és molt més habitual l’interès per la traumatologia, però a mi m’atrau més el vessant social i personal que condiciona la rehabilitació dels pacients. En la fisioteràpia neurològica els tractaments són completament diferents per a cada persona, encara que pateixin la mateixa lesió. És un camp de la fisioteràpia molt creatiu, que requereix de molta interacció amb la persona a qui estàs tractant. No hi ha rutines i fas coses molt diferents amb cadascuna de les persones que ajudes. A més, en neurologia, una millora, per petita que sigui, ajuda moltíssim el pacient. Per exemple, un pacient que no podia menjar sol, si guanya una mica de força a la mà i ho pot tornar a fer guanya una funcionalitat que representa un gran pas per ell. També hi ha una part egoista en tot això: la satisfacció que genera al fisioterapeuta veure els pacients contents.
- T’has especialitzat en Basale Stimulation®. Per què?
Treballar amb persones amb afectació neurològica em plantejava molts dubtes. Patia molt perquè no sabia si el que estava fent era el correcte, si forçava massa el pacient. Aleshores vaig tenir una professora que em va descobrir aquest món. Em va fer entendre que cada persona és actora del seu desenvolupament, que el fisioterapeuta no ha d’imposar, sinó acompanyar, que la comunicació és la base de la relació amb el pacient, una comunicació que moltes vegades no és verbal i que com a professional t’obliga a prestar molta atenció i a estar oberta i a escoltar i interpretar com ha de ser el teu acompanyament. En fisioteràpia, aprenem com hem de fer les coses i de vegades ens costa respectar la voluntat de les persones que tractem.
- Què és el que t’agrada de la docència?
Vaig entrar en la docència perquè vaig pensar que seria un bon complement a la meva activitat professional. Fent de professora he après més jo que no pas el que he ensenyat. Ensenyar t’obliga a tenir més clars els conceptes i això ha repercutit també positivament en la meva feina. Vaig començar impartint classes de fisioteràpia neurològica i amb el temps he anat ampliant la meva dedicació a d’altres assignatures especialitzades. També he impartit cursos de formació continuada i recentment, des que vaig fer el Màster en Simulació, també he participat en sessions formatives utilitzant aquesta metodologia. El que més m’agrada de fer classes és la proximitat amb l’estudiant i veure que alguns dels meus alumnes s’enamoren de la neurologia, com vaig fer jo. M’agrada generar consciència que cada vegada hi ha més persones amb aquest tipus d’afectacions i formar professionals que en el futur vulguin treballar per ajudar-les.
- La simulació també ha estat un bon descobriment?
Sí, perquè es una metodologia que té molt a veure amb la visió que tinc jo de la fisioteràpia. La simulació t’acosta més a les persones i et permet acompanyar-les en l’aprenentatge. És una metodologia que ha repercutit en la meva manera de fer docència. M’ha estimulat a crear altres dinàmiques a l’aula, més interactives, a posar l’alumne al centre, a ajudar-lo a fer fluir els seus coneixements. En el futur m’agradaria introduir la simulació a més assignatures de les que imparteixo perquè estic convençuda que és una gran eina per integrar millor els conceptes teòrics.
- Què fas quan no ets al centre o a la universitat?
M’agrada molt la muntanya, escalar i anar a córrer i evidentment, dedicar temps a la meva família.