Maribel Puga Carmona va començar a treballar a la Fundació Universitària del Bages un mes de gener de 1999, quan les instal·lacions universitàries encara estaven disperses en diferents edificis. Va començar al carrer Caputxins, com a administrativa del que llavors era l’àrea de tresoreria i control de la universitat, dirigida per Maria Alba Moncunill. S’incorporava a la Fundació Universitària després d’una trajectòria professional per diferents empreses en les quals havia fet de tot, des de fotocomposició i fotòlits, fins a la gestió del dia a dia en un consultori mèdic. Va ser de les primeres persones a instal·lar-se al nou edifici de l’Avinguda Universitària, on assegura que els primers dies “feia molt fred perquè encara no hi funcionava la calefacció”. Mare de dues filles i a punt de ser àvia, actualment és la responsable de Gestió Econòmica de la institució, un departament pel qual passa gairebé tot el que és imprescindible per al funcionament de la universitat. Es defineix com autodidacta i en el temps lliure li agrada menar l’hort que comparteix amb la família a Santpedor.
- Com i quan arribes a la universitat?
Després de tenir les dues filles vaig estar un parell d’anys sense treballar i després em vaig incorporar a un consultori mèdic. Llavors vaig saber que s’havia convocat la plaça per a la universitat. Era quan hi havia Pere Fons com a director General i quan Conxita Egea era la responsable de Secretaria. Vaig fer l’entrevista i em van agafar. Érem només dues persones i jo, que em vaig fer càrrec de la comptabilitat. Poc després el departament ja va créixer amb la incorporació de l’Anna Huguet.
- Vas ser de les primeres a estrenar el nou edifici de l’Avinguda Universitària?
Sí, el nostre departament va ser el primer a traslladar-s’hi. Vàrem venir el gener de l’any 2002. El que més recordo és el fred que hi vam passar. Era hivern i la calefacció encara no funcionava. Després ja van anar venint la resta de personal.
- Vas començar com a administrativa, però aviat et van donar més responsabilitat
La que aleshores era l’administradora estava embarassada i ja no va tornar de la baixa maternal. Ens vàrem quedar soles l’Anna Huguet i jo i sort en vàrem tenir del suport de la gestoria, perquè no era fàcil entomar de cop tota la tresoreria i el control pressupostari de la institució. Al principi, el nostre departament feia de tot. Tot passava per aquí: el pressupost, les compres, el manteniment, recursos humans… Amb el temps, la institució ha anat creixent i moltes d’aquestes tasques les han assumit altres departaments de nova creació. Aquest bagatge m’ha permès conèixer molt el funcionament de la institució. A més, vaig aprofitar sempre que podia les oportunitats de continuar formant-me – jo havia fet un FP d’administratiu – i vaig ampliar coneixements en qüestions de relacions laborals o fiscalitat, entre d’altres. Quan em van oferir fer-me càrrec de l’administració del departament, vaig dir que sí. Tenia la trajectòria i els coneixements per assumir-la.
- Com has vist canviar la universitat en tots aquests anys?
Hi ha hagut un canvi en tot. Des de la meva responsabilitat he pogut ser testimoni del creixement de la universitat i de com s’han anat superat reptes. Reptes que també ho han estat per a mi i que m’han obligat a treballar per millorar processos i procediments per agilitar la feina que fem des de Gestió Económica. He de dir que no hi hem estat sols i que hem pogut fer-ho gràcies a la competència d’altres equips, com el de sistemes. En tots aquests anys, però, també he estat testimoni dels pitjors moments, quan hi va haver una gran davallada en els estudis d’Infermeria que va afectar molt la institució. El que fa il·lusió és viure moments de creixement i tenir més feina perquè has d’assumir les compres de tot l’equipament per a un nou edifici, per exemple. Nosaltres veiem la vida i el moviment de la institució.
- De la feina de tots aquests anys, de què estàs més satisfeta?
Jo estic molt contenta i orgullosa d’haver assumit aquesta responsabilitat i d’haver-me’n sortit. He estat sempre molt autodidacta per trobar solucions a cada repte que se’m presentava. Quan ha calgut he estat tossuda per trobar solucions. Sempre vull sortir-me’n. El fet que amb el creixement de la institució ens haguem pogut alliberar d’algunes tasques, com per exemple el manteniment o la gestió de persones, ens ha permès concentrar-nos en altres aspectes, com l’ERP, una eina fonamental a la qual estem traient molt de suc. També estic molt satisfeta que sempre hagi pogut fer la feina sense sentir-me pressionada, sempre amb la sensació que se m’atorgava confiança. En aquest temps el departament també ha crescut, ara som cinc persones, totes dones, i aquestes noves incorporacions aporten aire fresc, visions diferents, moltes idees i propostes noves, que ens fan replantejar-nos coses i preguntar-nos si ho estem fent prou bé per continuar millorant. Ara mateix, el nostre principal objectiu és treballar per agilitar al màxim els processos, que tothom de la institució tingui informació al dia i en viu dels seus comptes.
- El funcionament de la universitat passa gairebé tot per les vostres mans, no?
A nosaltres no se’ns veu gaire, però la feina que fem és molt important. Gairebé tot depèn de nosaltres: les nòmines, els contractes amb els proveïdors, pagaments d’impostos, els pagaments dels estudiants, els que s’han de fer al professorat col·laborador, etc. Tot, o gairebé tot, acaba passant per administració. I tot això s’ha de planificar per fer front a totes les despeses perquè sense aquesta planificació no funcionaria l’engranatge. Intentem aplicar una política administrativa molt rigorosa, però que alhora sigui flexible quan ens referim als estudiants. Volem rigor i seriositat en el procediments, però alhora intentem ser propers.
- Des de la teva perspectiva i després de treballar en altres empreses, quins creus que són els elements de més valor de treballar a UManresa?
Sense cap mena de dubte, l’ambient de treball, que és diferent. Si ets una persona compromesa, la institució et dona confiança. En altres llocs això no és gens habitual. La confiança permet ser flexible sempre i quan la feina es faci.
- I quan plegues de la universitat, què t’agrada fer?
M’agrada sortir a caminar i anar en bicicleta, llegir i compartir temps amb les meves filles, tot i que ara amb la COVID és més difícil. Una cosa que m’agrada molt és menar amb elles l’hort que compartim a Santpedor. També dedico moltes estones als bonsais. A més de tenir-ne cura, els cultivo i quan han germinat començo de nou amb un nou arbret i tot aquest petit món. I aviat, el que faré, és dedicar-me a fer d’àvia de la que serà la meva primera neta, que em fa molta il·lusió!