Joan Freixanet Solevicens fa 21 anys que és professor col·laborador del grau en Administració i Direcció d’Empreses de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. El seu interès per poder compaginar docència amb recerca el va portar a Rússia, concretament a la Graduate School of Management St. Petersburg State University, on, com a Manresa, imparteix assignatures de comerç internacional. Quan va esclatar la pandèmia va tornar a Catalunya i des de llavors, fa un any i mig, teletreballa per a la universitat russa, on preveia tornar aquest mes de març. Quan fem aquesta entrevista reconeix que quan Rússia va atacar Ucraïna va estar uns dies en estat de xoc i que encara no s’ho acaba de creure. Està convençut que els efectes que el conflicte tindrà en l’economia russa seran equivalents a “un retrocés econòmic de 10, 20 anys o fins i tot més”.
- Com comença la teva relació amb aquesta universitat russa?
Fa 21 anys que em dedico a la docència i a la consultoria. Per qüestions de feina sempre he estat en contacte amb acadèmics d’altres països i em vaig adonar que molts d’ells compaginaven docència i recerca. A mi sempre m’ha interessat poder dedicar-me a la investigació sobre negocis internacionals i vaig començar a buscar alguna universitat que em permetés dedicar-me a les dues coses. Vaig enviar currículums i la millor oferta que vaig rebre va ser la d’aquesta universitat de Sant Petersburg. Aquí feia moltes classes, però no tenia temps per dedicar-me a investigar i per això vaig decidir marxar a viure allà. Fins i tot vaig poder tramitar la residència russa.
- Has exercit i exerceixes de docent en moltes universitats. És molt diferent?
A nivell d’escola de negocis no hi ha grans diferències. Allà dirigeixo un programa acadèmic específic de negocis internacionals que està al nivell de les millores escoles de negocis internacionals del món. És una universitat amb unes molt bones instal·lacions i que té molt ben organitzada la recerca. Aquí no hi estava acostumat, a això. Aquest ha estat el canvi més significatiu. Mentre aquí un 90% del meu temps el dedicava a la docència i el 10% el dedicava a la recerca, allà aquest percentatge es capgira. Abans de marxar havia publicat 2 papers i en els set anys que porto allà ja n’he publicat 20 i he participat en 7 projectes de recerca.
- Com has viscut l’esclat del conflicte?
Els primers dies estava en un estat de xoc. No m’ho creia. Estava convençut que no passaria res. Vaig creure que les maniobres de l’exèrcit eren una manera de pressionar en la negociació. Fins i tot quan Rússia va reconèixer les repúbliques del Donbass vaig pensar que formava part d’aquesta mateixa estratègia. La decisió que ha pres Putin és del tot absurda, no s’entén.
- Com t’afecta la situació a nivell laboral?
És difícil d’imaginar un desastre més gran que aquest, però de moment el dia a dia no ha canviat tant, perquè a causa de la pandèmia les classes ja es feien online. En el cas de la meva universitat, els espònsors del programa internacional han marxat i ara mateix no se sap si podrà continuar. De fet, ara em trobo que jo no puc recuperar el meu sou des d’aquí perquè no es poden fer transferències internacionals. A més, hi ha una devaluació de la moneda russa i ara mateix tinc un sou devaluat i que tinc ingressat en un compte d’allà. Tot i que ell no m’ho pugui dir, intueixo que el degà de la meva Facultat deu estar molt afectat. Ha dedicat molts esforços i molts anys a construir una universitat de prestigi internacional i en només tres setmanes, tot l’esforç se n’ha anat en orris. Havia aconseguit les principals acreditacions internacionals que tenen les millors escoles de negocis del món i això requereix de processos llargs i feixucs. Ara tot això ha quedat desmuntat. A més, s’hi suma el boicot i la impossibilitat d’accedir a bases de dades i articles internacionals d’universitats estrangeres. Per sort, jo, des d’aquí, puc esquivar aquest problema, però allà no poden continuar treballant amb normalitat. Cada mes de juny fem una reunió d’avaluació de la feina feta durant el curs. Aquest any ens l’han avançada a l’1 d’abril. Hi ha una gran incertesa sobre què acabarà passant. Caldrà recalcular el meu sou amb el nou tipus de canvi, i amb la devaluació de la moneda russa, potser la universitat no podrà fer-hi front. Segurament tindran molts problemes econòmics.
- I la gent, com ho viuen? Has parlat amb algú?
Fa uns dies em va visitar un empresari rus que tenia un negoci de construcció i que a causa de la guerra ha decidit abandonar el país i venir a Catalunya. Ho ha deixat tot allà i està intentant refer la seva vida. No parla ni castellà ni català, només l’anglès, però té moltes dificultats per recomençar per les dificultats de portar tots els seus diners aquí mentre que allà era una persona de molts recursos. Crec que aquesta situació acabarà sent un autèntic desastre per a l’economia russa, que retrocedirà uns 10 o 20 anys o fins i tot més. Si tanques un país, l’arruïnes. Si es bloquegen les exportacions, no pots comprar tecnologia. Per prosperar és imprescindible poder fer negocis internacionals.
- Abans d’anar a Rússia, quina va ser la teva trajectòria professional?
Vaig estudiar a ESADE i als EUA, vaig treballar durant uns anys a França i després vaig tornar a Catalunya, on em vaig establir per fer docència i per treballar com a consultor d’empreses en la meva especialitat de negocis internacionals. La meva família tenia un negoci d’aviram, però cap dels fills s’hi va voler dedicar. Em vaig establir a Barcelona i exercia com a docent a la Universitat Pompeu Fabra, a ESADE i a l’Escola Superior de Comerç. No recordo exactament com va anar, crec que em vaig oferir per impartir classes a la Fundació Universitària del Bages quan vaig veure que s’hi començaven a impartir estudis d’empresa.
- Ha canviat molt l’assignatura de comerç internacional que imparteixes en aquests 20 anys?
No. L’esquema bàsic de l’assignatura és el mateix. El que realment ha canviat molt és com s’accedeix a la informació. Abans t’havies d’adreçar a les cambres de comerç, perquè no hi havia les bases de dades que existeixen ara. La informació que abans concentraven les cambres, ara és a Google.
- Com a docent en diferents universitats, quina és la teva visió d’UManresa?
Jo veig que hi ha hagut una evolució molt positiva. És una universitat amb una molt bona infraestructura, amb un molt bon ambient entre el professorat, així com molta flexibilitat per impartir classes. Com a docent jo em sento molt ben valorat. És una universitat que ha crescut molt a tots nivells. De fet, si hi dono classes és perquè m’hi sento molt bé i perquè és la universitat de la meva ciutat, Manresa.
- Què t’agrada fer quan no estàs fent classe o investigant?
Des que visc al Moianès, m’he aficionat a la bicicleta de muntanya. A més, sóc un gran aficionat al bàsquet. Havia jugat com a júnior al Bàsquet Manresa i el meu germà, Jordi Freixanet. Ara en sóc soci. Això del bàsquet ens ve de família!