Clàudia Sabata estudia segon curs del grau en Infermeria a UManresa. Sabata compagina els estudis amb la seva activitat com a corredora de curses de muntanya i esquiadora. Aquest mes de gener ha recollit el premi a la Millor promesa femenina de l’esport català que atorguen la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport. L’any passat es va proclamar campiona del món sub 23 de curses de muntanya i de curses verticals.
- La muntanya i la infermeria tenen poc a veure. D’on et ve la vocació per aquesta professió?
Sempre he tingut clar que em volia dedicar al món sanitari. De fet, vaig començar a estudiar Medicina i en vaig fer dos cursos, però era impossible compaginar estudis i entrenament tant si estudiava a Girona com a Barcelona i vaig deixar la carrera. Però com que no volia renunciar a estudiar vaig buscar una alternativa. L’opció d’UManresa m’anava molt bé per les facilitats que m’han donat per fer compatible la carrera esportiva amb la universitària. A més, la localització de la universitat em permet anar a classe i poder entrenar.
- Com t’ho fas per compaginar una cosa i l’altra?
Amb molt d’esforç organitzatiu. És possible trobar temps per fer-ho tot i això vol dir prioritzar en cada moment. He de dur una organització del temps molt pautada. Els meus dies són molt ajustats. Acabo les classes i me’n vaig a la muntanya a entrenar.
- Tens algun tracte especial com a esportista d’alt rendiment, a la universitat?
Només que em permeten complir el calendari de les competicions i els entrenaments, de manera que tinc certa flexibilitat pel que fa a les avaluacions en el cas que coincideixin examens i proves.
- Per què creus que és important que un esportista com tu tingui estudis?
L’esport i la universitat són dos mons molt diferents, però viure’ls al mateix temps va bé. No puc centrar tota la meva vida en l’esport. Hi ha d’haver alguna altra cosa que t’agradi fer i que et permeti guanyar-te la vida en el futur. En el món de l’esquí i les curses de muntanya, els anys de millor rendiment esportiu són entre els 27 i els 30 anys i després comença a baixar.
- Què és el que més t’agrada d’estudiar Infermeria?
Les pràctiques! És on s’aprèn més i on es veu més real la formació per ser infermera. El que més m’agrada és la part pràctica i clínica. El mes de març aniré a fer pràctiques a l’Hospital Transfronterer, a Puigcerdà. En tinc ganes per aprendre coses noves i conèixer l’hospital. A més, fer les pràctiques a Puigcerdà m’anirà molt bé per poder entrenar.
- Què li diries a algú que vulgui compaginar, com tu, estudis i esport?
Que sobretot tingui motivació. Si es vol, es pot fer tot, però sense motivació sempre es troben excuses. I sobretot, cal molta organització. S’ha de ser un “motivat” per sortir de classe i anar a entrenar a la Cerdanya menjant un tupper al cotxe.