Albert Giralt Cadevall (Sant Vicenç de Castellet, 1974) és llicenciat en Economia i ADE, formació que va complementar amb diversos màsters i postgraus tant a l’estat espanyol com a l’estranger. Després d’exercir professionalment en el sector bancari, l’any 2003 s’incorpora a l’empresa Vilardell Purtí, amb la qual estava relacionat per motius familiars. Actualment és el CEO d’Avinent, la divisió de l’empresa especialitzada en solucions mèdiques i dentals. Giralt ha estat una persona clau en l’apropament i la col·laboració entre el teixit empresarial del territori i la Universitat. A més d’incorporar Avinent al programa Prèmium del Grau en ADE i de ser un dels partners en la posada en funcionament del CFGS de Pròtesis Dentals del Campus Professionals, recentment ha estat designat per Avinent com a representant de l’empresa al Patronat de la Fundació Universitària del Bages. Està convençut que la relació entre UManresa i Avinent té un llarg recorregut i molt de potencial.
- Per què estudis d’Economia? Va ser vocacional?
No, en realitat jo volia estudiar periodisme. Sempre he estat una persona inquieta, m’ha agradat tenir informació i buscar-la. Quan havia de decidir-me pels estudis, una de les meves opcions va ser l’economia, perquè vaig pensar que eren uns estudis generalistes que després em permetrien especialitzar-me i quan vaig començar els estudis m’hi vaig anar enganxant. Vaig fer Ciències Econòmiques a la UAB i després vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses (ADE). Treia bones notes i això em va permetre tenir accés a beques. Gràcies a això vaig poder fer una estada a Otawa (Canadà) i un postgrau al Col·legi d’Europa de Brugges. Van ser dues experiències que em van permetre conèixer l’economia internacional i europea, que em van aportar coneixements sobre la diversitat i la riquesa d’aquesta diversitat, però que també em van generar una sensació de topada amb la realitat: vaig descobrir que el món de les institucions públiques és lent i molt burocràtic. Estic molt orgullós de la meva etapa universitària. Crec que ha condicionat la meva visió de la vida professional i que és una part molt important de la meva trajectòria vital.
- Com va ser la incorporació al món laboral i concretament a Avinent?
Quan vaig acabar els estudis vaig començar a treballar al Banc de Sabadell. Hi vaig estar dos anys, fins que em van proposar incorporar-me a la indústria Vilardell Purtí. La meva dona era filla d’un dels socis. M’ho vaig rumiar molt, perquè d’entrada no em feia gràcia barrejar feina i família, però amb la perspectiva del temps he vist que va ser una molt bona decisió. En aquell moment, Vilardell Purtí volia iniciar una etapa de transformació corporativa que va coincidir amb un relleu generacional. Va ser dos anys després d’incorporar-m’hi que posàvem en marxa el projecte d’Avinent amb voluntat de diversificar l’empresa i d’obrir-nos a nous mercats. En aquests vint anys hem posat les bases d’una corporació moderna i continuem creixent en sectors de tecnologia punters. Quan vaig arribar-hi érem 100 persones treballant i ara ja superem les 300. Hem passat d’una sola divisió industrial a crear una divisió mèdica referent a nivell nacional i europeu gràcies a un procés de transformació i adaptació. Just ara, acabem d’obrir una nova divisió en el sector de la podologia, IMMOOVS.
- Quan es pensa en Avinent és inevitable pensar en innovació. Com es passa d’una cultura clàssica industrial a una cultura empresarial basada en la innovació?
No tenim cap manual ni cap pauta que haguem utilitzat per introduir la innovació a la nostra empresa. Moltes coses sorgeixen espontàniament. El que sí que hi ha és un element cultural de la corporació que passa per fomentar entorns de cultura empresarial. Això configura una manera de ser que acaba esdevenint una manera de fer. Amb el meu equip de direcció compartim moltes hores de reflexió. D’aquí en sorgeixen idees que es converteixen en coses que acabarem tirant endavant només si tenen un impacte. Les idees han de tenir un impacte, ja sigui econòmic o en la manera de treballar, en la imatge corporativa… Si les coses no tenen algun impacte, no les tirem endavant.
- Quina relació té Avinent amb UManresa?
Jo vaig conèixer UManresa a través d’amics que van estudiar a la Fundació Universitària del Bages. El primer contacte professional va ser a través de Jordi Conca, que dirigia els estudis d’Empresa i ha continuat amb Carlota Riera i amb Marc Bernadich. Ells van identificar el projecte d’Avinent com un projecte interessant que podia aportar alguna cosa als estudis com a cas per donar a conèixer entre l’estudiantat, així que vam començar rebent visites d’estudiants. A partir d’aquí, la relació s’ha anat ampliant. D’una banda, a través de la col·laboració per posar en funcionament del CFGS de Pròtesis Dentals del Campus Professional. Després, vaig tenir la sort de ser designat com a representant del territori en el procés federatiu per constituir la UVic-UCC, que em va donar una visió àmplia del funcionament de la Universitat per dintre. La pandèmia va ser també un moment clau en la relació entre Avinent i la Universitat i d’aquí en va sortir el projecte MAP+, en el qual també participa Althaia, una iniciativa que pretén posar de relleu el potencial que té la col·laboració entre empreses i agents de la comarca per impulsar el territori i la seva economia. La col·laboració amb UManresa continua amb la posada en funcionament dels nous estudis d’Odontologia de la UVic-UCC i amb la nova línia de negoci que acabem d’iniciar en l’àmbit de la podologia, IMMOOVS, un projecte que creiem que pot tenir un llarg recorregut en l’àmbit de la recerca aplicada i que pot ser un important centre de pràctiques per a l’estudiantat d’UManresa.
- Fins on pot arribar la col·laboració entre UManresa i Avinent?
És una col·laboració que no té límits. Fins ara hem explorat moltes iniciatives en l’àmbit de la formació in company, formem part del programa Prèmium del grau en ADE, acollim estudiants del CFGS de Pròtesis Dentals en formació dual, hem col·laborat en la definició dels nous graus… Som aquí per aportar, sense cap mena de límit. I per a Avinent, la Universitat és un partner estratègic indiscutible.
- Quin creus que és el paper d’UManresa al territori?
No sé visualitzar ni m’imagino com seria Manresa sense la Fundació Universitària del Bages. És una peça que hi està del tot integrada i que n’és una part molt important. Els números parlen sols: ha crescut, ocupa un espai important de la ciutat i té una gran projecció, amb una oferta acadèmica que la fa referent, especialment en l’àmbit de les Ciències de la Salut. He tingut la sort de transitar paral·lelament a l’evolució de la Universitat i això m’ha permès confirmar que és un actor rellevant en el mapa universitari nacional. Estic convençut que si això és així és per les estructures internes de la institució i per les persones que té al capdavant. La Universitat s’ha empeltat al teixit empresarial, fins al punt que les empreses més importants del territori hi tenen algun tipus de vincle.
Un territori industrial com el nostre necessita de persones ben formades. Disposar de talent que es pugui formar al territori és important, perquè la proximitat és un plus. Temps enrere, el món de la indústria es fonamentava molt en els coneixements tècnics, que evidentment hi han de ser, però és imprescindible també que hi hagi coneixements comercials, d’organització de les empreses… Abans, aquest talent calia anar a buscar-lo lluny. Ara, no ens cal. UManresa és un actiu claríssim i la prova és que nosaltres incorporem persones que s’hi han format.
- Quina t’agradaria que fos la teva aportació al Patronat de la FUBages?
El que jo puc aportar és resultat del que jo conec: la realitat empresarial de l’entorn, però amb una visió global. M’agradaria que el meu coneixement serveixi per ampliar tant els estudis com els projectes de la Universitat. Tinc una sensibilitat molt marcada pel territori, vull que progressi.
- Què fa Albert Giralt quan plega de la feina?
Treballo molt, no soc el millor exemple de conciliació, però quan plego m’agrada sortir a caminar, a córrer, passejar amb el meu gos, llegir, acompanyar els meus fills a futbol i fer vida de poble i anar a comprar a les botigues de Sant Joan de Vilatorrada, on visc.