Albert Toledo Oms va arribar al Dret després de descobrir aquesta disciplina mentre estudiava Relacions Laborals i treballava en un petit despatx de Barcelona. Després d’una estada Erasmus a Alemanya per continuar formant-se i d’una tesi doctoral sobre les conviccions religioses al lloc de treball, l’any 2017, comença a impartir les primeres classes al Màster d’Accés a l’Advocacia d’ESADE i de la UOC, però va ser l’any 2020 quan va posar-se per primera vegada davant d’una classe d’universitaris per impartir l’assignatura de Dret del Treball als estudis d’Administració i Direcció d’Empreses de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. Actualment és una de les persones que està contribuint a l’elaboració de la memòria dels estudis de Dret que es començaran a impartir als campus Manresa i Vic de la UVic-UCC el curs 2026-2027.
- D’on et ve la vocació pel Dret?
No ho sé. No hi ha ningú a la família que sigui d’aquesta branca. Vaig estudiar primària i secundària a Esplugues de Llobregat, que és d’on soc. No era un estudiant brillant i el que més em cridava l’atenció era la Sociologia, però no vaig tenir prou nota per entrar-hi. Aleshores vaig decidir fer una aturada i durant un any vaig treballar a l’empresa familiar amb la intenció de tornar-ho a intentar un any després, però tampoc vaig aconseguir-ho i em van donar plaça per a la diplomatura de Relacions Laborals a la Universitat de Barcelona (UB). Eren uns estudis que incorporaven tot el que a mi m’agradava: el món del treball i la sociologia. La meva idea era completar la diplomatura i després fer Sociologia, però em va agradar molt, fins al punt que vaig rebutjar una plaça que em van oferir mentre estudiava per incorporar-me a Sociologia. I mentre estudiava la diplomatura, em va començar a interessar el Dret i per això, quan vaig acabar Relacions Laborals, em vaig decidir per Dret.
- Què és el que et va enganxar de les Relacions Laborals?
Era una diplomatura de tres anys que era una barreja d’assignatures que, des de diferents vessants, estudiaven el fenomen del treball. Bona part de les assignatures eren de caire econòmic, però també jurídic i després tenia un vessant molt important de recursos humans i de tot de disciplines que estudien el món del treball (antropologia, sociologia, tècniques d’investigació social…) i tot això, a mi m’agradava molt. Va ser precisament un molt bon docent qui em va dir que aprendria més Sociologia fent Dret o Història que estudiant Sociologia i com que en aquell moment ja treballava i ja se m’havia desvetllat l’interès pel Dret, per això vaig fer una segona carrera, també a la UB, de Dret.
- Estudiaves i treballaves alhora?
Sí, mentre estudiava Relacions Laborals vaig veure una oferta de feina al taulell d’anuncis de la Universitat i m’hi vaig presentar. Era un despatx de relacions laborals de Barcelona i hi vaig treballar des de segon curs de la diplomatura i hi vaig continuar fins que vaig completar els estudis de Dret. Hi treballava als matins, en jornades de 5 o 6 hores, i a les tardes feia sis hores més de classe. Va ser una feina que em va permetre veure el que estudiava a la Universitat a la vida real. Era un despatx molt petit i s’hi tocaven tot tipus de temes relacionats amb el dret del treball. Hi vaig fer una mica d’home orquestra: presentava escrits, feia nòmines… i en aquell moment, gairebé tot es feia presencialment.
- I el Dret?
No el vaig conèixer fins que vaig estudiar Relacions Laborals, però quan vaig arribar als estudis ja tenia coneixement del que era gràcies a la feina. L’assignatura de Dret de Relacions Laborals era un dret molt enfocat al món del treball, molt pràctic i modern. De fet, vaig fer Dret sense tenir clar a què em volia dedicar. No sabia si centrar-me en els recursos humans, l’assessoria laboral, la vida acadèmica, la docència… Vaig fer els estudis mentre treballava com a graduat social. Recordo que va ser una època en la qual no vaig poder fer mai vacances, perquè tot el temps lliure que tenia el dedicava als estudis.
- Vas aprofitar els estudis de Dret per fer una experiència internacional
Sí, mentre estudiava Dret vaig estar col·laborant amb el Departament de Filosofia del Dret de la Universitat. Va ser mentre feia aquesta col·laboració que un docent em va parlar de la possibilitat de participar en un Erasmus i vaig estar dos semestres del darrer curs de Dret a la Freie Universität de Berlin fent una assignatura de dret internacional privat. Prèviament ja m’havia preparat estudiant alemany a l’Escola d’Idiomes Moderns. Va ser una experiència única. Ho recomano a tothom: que surtin i facin un Erasmus. Vaig estar compartint pis amb quatre persones que eren del país, fent una immersió lingüística total, que és la millor manera d’aprendre un idioma, molt diferent del que pots aprendre a la universitat. Mentre vaig ser a Alemanya no vaig treballar i em vaig dedicar a estudiar un postgrau online de Migracions Internacionals (Universidad Europea de Madrid). A més, aprofitava les formacions que s’impartien a l’Escola d’Adults i hi vaig fer cursos de coses variades com anglès o filosofia.
- I quan tornes d’Alemanya, què fas?
D’entrada, acabar el treball d’investigació del postgrau sobre dret administratiu sancionador i, paral·lelament, em vaig reincorporar a l’antic despatx on havia treballat, però aquesta vegada com a advocat. Vaig tornar a casa dels pares i em vaig incorporar al torn d’ofici del Col·legi d’Advocats en les especialitats de laboral i d’estrangeria.
- Com va ser l’experiència del torn d’ofici?
Al torn d’ofici laboral tocava fer la defensa de treballadors de tota mena. Recordo un cas, al qual vaig renunciar, d’un actor que denunciava que no li havien pagat una feina que va fer en un anunci de televisió, però que no en tenia cap prova. Era un cas insostenible! La feina de torn d’ofici d’estrangeria era trepidant, feia guàrdies a l’aeroport, amb la Policia Nacional. Allà hi deixaven els estrangers que no podien acreditar que tenien la documentació en regla per entrar a Espanya. Hi havia un jutjat d’instrucció al Prat de Llobregat on convivien, i de vegades emmanillats, persones que no tenien el visat en condicions i que només tenien un problema administratiu, amb delinqüents.
- Fins quan vas treballar al despatx on vas començar quan estudiaves?
Hi vaig estar entre 8 i 9 anys, però se’m va fer petit i vaig decidir buscar noves oportunitats en un despatx més gran, que em permetés treballar temes internacionals, que tingués delegacions en altres ciutats i països. Això em va obligar a deixar el torn d’ofici. Hi vaig estar sis anys, portant temes més complexos i internacionals i fent-me càrrec del departament d’estrangeria, però cada vegada en volia una mica més i l’any 2018 vaig anar a treballar a Roca Junyent. Va ser una etapa una mica diferent, perquè en aquest despatx treballàvem molt per a empreses i directius. Va arribar un moment que buscava poder portar casos més enriquidors per a la meva carrera professional. L’any 2022, un dels meus caps en aquest despatx, va decidir fer un canvi i obrir un despatx propi més enfocat a l’àmbit laboral i em va proposar sumar-m’hi. Vaig acceptar i des de llavors, treballo a CECA MAGAN Abogados. Som un equip de 50 advocats especialitzats en dret laboral.
- Has fet investigació?
Sí, el meu primer contacte amb la recerca va ser just quan vaig acabar els estudis de Dret, quan vaig fer el Diploma d’Estudis Avançats. Hi vaig fer una tesina sobre l’extinció del contracte dels treballadors amb baixa mèdica i les seves conseqüències jurídiques. Una editorial, Aranzadi, em va proposar de publicar-la. Va ser després de la tesina que vaig començar la tesi, que vaig estar força anys a acabar perquè la compaginava amb la feina a jornada completa. La meva tesi es va centrar en les conviccions religioses al lloc de treball.
- I com arribes a la docència?
Quan em vaig doctorar vaig començar a impartir classes al Màster d’Accés a l’Advocacia d’ESADE i a la UOC. La meva primera classe presencial va ser a ESADE, on impartia una assignatura de litigació social dins del mateix màster. A més, a Roca Junyent era responsable de formació i a més de fer el seguiment dels becaris, havia hagut d’impartir formacions adreçades a clients o a persones de l’empresa.
- Quan t’incorpores com a docent d’UManresa?
Va ser el febrer de l’any 2020, a través d’un client del despatx on treballava, que em va parlar de la possibilitat d’incorporar-me als estudis d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) d’UManresa. Era un alumnat molt diferent al que jo estava acostumat. Fins llavors, havia format, bàsicament, juristes. Per a mi va ser tot un repte poder explicar Dret del treball a alumnes de segon curs d’ADE, sense coneixement jurídics i, a més, va arribar la pandèmia i les classes les vam haver de fer en línia.
- Què hi fa un jurista impartint classes a ADE?
El grau en ADE forma persones que en el futur hauran desenvolupar tasques en una empresa i és imprescindible que tinguin coneixements del dret del treball. Per a mi és una qüestió troncal, com el dret fiscal i tributari. El meu repte és saber aterrar els conceptes del dret perquè l’alumnat entengui la rellevància cabdal que té a les empreses i a la societat.
- Què és el que t’agrada d’impartir classes?
Crec que és un deure fer transferència del coneixement. A més, hi ha un enriquiment bidireccional que beneficia tant la universitat com les empreses privades on treballem els docents. Aquest coneixement de la professió que podem aportar els docents enriqueix l’alumnat i a mi em beneficia molt tenir un peu a la Universitat.
- En els cinc anys que portes aquí, quina idea t’has fet d’UManresa?
Jo estic encantat. És una universitat relativament petita, que et permet conèixer molt bé les persones. Crec que la proximitat és un dels trets que millor la defineixen: amb els alumnes, els docents, el personal d’administració i serveis… A les grans estructures universitàries, tot és més lent, més burocràtic i pautat. UManresa és més dinàmica. Crec que té un potencial molt gran a la Catalunya Central, un territori que és econòmicament i socialment molt dinàmic i amb molta personalitat pròpia. És una institució que pot cobrir necessitats que no es poden cobrir des de poblacions més desdibuixades de l’entorn de Barcelona. Penso que pot ser una universitat molt atractiva per a estudiants d’altres països. En definitiva, que té molt atractiu i camp per córrer.
- Estàs participant en la definició dels nous estudis de Dret que s’impartiran a partir del curs 2026-2027?
Sí, estic participant en la redacció de la memòria, juntament amb ESERP i el campus Vic de la UVic-UCC. Crec que són uns estudis que tindran molt èxit, perquè tindran una dimensió gens massificada i molt adequada per fer una formació jurídica de manera més pròxima del que ho fan altres facultats. A més serà un model molt diferent de les opcions que s’estan oferint en línia en l’actualitat. Molta gent està optant per aquest tipus de formacions per qüestions de distància i penso que aquí, l’oferta de la Facultat de Ciències Socials, pot omplir un buit que hi ha a la Catalunya Central. A Manresa hi ha un Col·legi d’Advocats i una Cambra de Comerç i són organismes i institucions que necessiten aquest perfil professional.
- Quins creus que seran els elements que faran diferents aquests nous estudis?
A més de la proximitat al territori, crec que serà una oferta que estarà molt enfocada al món de l’empresa, al món comercial i al món mercantil. Aquest és un element que aporten moltes escoles de negoci, però no les facultats. D’altra banda, les dimensions, que permetran fer una formació diferent a la que s’imparteix en una aula on hi ha 100 persones. Aquesta mida facilitarà l’ús d’una metodologia formativa amb més seminaris, més participació, més proximitat entre l’alumne i el professor i anar més enllà de la classe magistral.
Per a mi és un repte formar part de l’equip que està treballant en la definició d’aquests estudis. De fet, no m’havia plantejat mai veure’m treballant en aquesta faceta. Sempre m’ha agradat fer coses noves i això demostra que el dret es pot veure des de moltes perspectives. M’agradaria poder continuar ajudant en la implantació dels estudis quan es posin en marxa. Estaré a disposició de la institució, perquè per a mi és molt engrescador.
- De temps, no te’n deu sobrar gaire. Quan et queda temps lliure, a què t’agrada dedicar-lo?
Mentre la majoria de gent, quan té una mica de temps, agafa el cotxe i, després de fer moltes cues a l’autopista, va molt lluny el cap de setmana, i com que per la meva feina jo ja he de viatjar relativament sovint, el meu principal hobby és quedar-me a casa amb la família i la meva gata i llegir un bon llibre o veure pel·lícules amb els meus fills. A casa tinc gairebé tota l’obra d’Ingmar Bergman, però amb els meus fills m’agrada veure moltes de les pel·lícules dels 80 que veia jo de petit: Goonies, E.T., Karate Kid…. Pel que fa a la lectura, llegeixo de tot: literatura clàssica, assaig… Ara mateix estic llegint El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, un llibre molt “lligat al món de la justícia”. Un dels meus escriptors preferits és José Saramago, de qui he llegit bona part de l’obra. El meu altre hobby és fer esport: piscina, gimnàs, però especialment córrer. Sempre que puc m’escapo per anar a alguna cursa, preferentment urbana, ja que soc molt urbanita.