Maria Debant va estudiar infermeria a l’Escola Universitària d’Infermeria de Manresa, a les Saleses. Ha exercit en pràcticament tots els àmbits de la professió i, des que es va prejubilar, col·labora amb els estudis d’Infermeria com a actriu de les activitats de simulació que es fan al grau. Aquest curs, ha estat una de les persones que ha fet de pacient simulada a les ACOE (Avaluació de Competències Objectiva i Estructurada) del Grau en Infermeria. Com a infermera que ha estat en contacte amb estudiants en pràctiques, assegura que hi ha un abans i un després en l’estudiantat d’infermeria que s’ha format amb la metodologia de la simulació.
- Per què la infermeria?
Crec que va amb el meu tarannà. Sempre m’ha agradat tenir cura de la gent. Primer em vaig treure el títol d’auxiliar, però jo volia millorar i ajudar més els pacients i vaig decidir estudiar la diplomatura. Vaig fer-ho quan ja estava casada i amb un fill i mentre treballava com a auxiliar. De vegades em pregunto com vaig ser capaç de fer-ho tot alhora! No havia pogut estudiar a la universitat per temes econòmics, per això vaig haver d’esperar a fer-ho quan ja treballava.
- I quina ha estat la teva trajectòria professional?
He exercit en molts àmbits. Vaig treballar a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell; a l’Hospital General de Manresa; vaig treballar en infermeria comunitària a Santpedor, Navarcles i Sant Fruitós de Bages; vaig fer d’infermera d’empresa al Carrefour de Manresa; i vaig acabar la meva etapa laboral com a infermera a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, concretament a la residència i a l’àrea de pediatria. Em vaig prejubilar fa uns cinc anys, per poder tenir cura de la meva mare, que és molt gran i depenent.
- De totes aquestes feines, amb quina et quedaries?
Totes les feines m’han agradat i totes m’han aportat perquè, en definitiva, es tracta de cuidar i atendre persones, però si m’hagués de quedar amb alguna d’elles potser seria l’etapa que vaig fer d’infermera d’empresa perquè va ser una etapa molt diferent de la infermeria assistencial que havia exercit fins llavors. Hi vaig aprendre molt, en aquella etapa. D’entrada, estava sola, sense cap company i havia d’estar en contacte directe amb el metge.
- Durant la pandèmia no has exercit la professió. Com ho has viscut?
A l’Hospital de Martorell em van demanar si podia tornar, però m’hauria obligat a desplaçar-me cada dia i a estar en contacte amb pacients mentre tenia cura de la mare, que és molt gran. Tenia molt clar que si em necessitaven hi hauria anat i hauria fet el que calgués, però vaig agrair que entenguessin que no podia. Així doncs, vaig viure aquella etapa fent suport a les meves companyes, escoltant totes les seves preocupacions, especialment durant els primers moments de la pandèmia, quan encara se sabia molt poc de la malaltia, quan morien companyes… Va ser molt dur.
- Sort de molta gent, però també de les infermeres, en aquella etapa, oi?
Sí, i tant! No vull ni pensar què hauria passat si no hi hagués hagut infermeres. La infermera és la persona que està al costat del llit de la persona que està ingressada. Vull reconèixer també la tasca que van fer les auxiliars d’infermeria. Sort del treball en equip que es va fer. Aquella col·laboració entre professionals de la salut va ser clau.
- Com et converteixes en col·laboradora del grau en Infermeria?
Jo havia estudiat Infermeria a Manresa. La Carme Valiente, la directora dels estudis, em coneixia i un dia em va cridar per proposar-me de col·laborar amb els estudis, concretament en les activitats de simulació. Era just abans de prejubilar-me. Vaig dir que sí de seguida per dos motius. D’una banda, perquè em permetia estar en contacte amb futurs professionals de la infermeria, que són els que ens cuidaran. D’aquesta manera, puc ajudar a la seva preparació i a disminuir les dificultats que vam tenir nosaltres quan ens vam formar. En segon lloc, perquè em permet estar en contacte amb altres persones que fan simulació, principalment actors, que pel seu perfil professional, fan un treball emocional de cara a l’estudiant que em sembla molt interessant.
- Però tu no havies fet mai simulació. Què en sabies?
No, quan jo estudiava no hi havia simulació, però n’havia sentit a parlar als estudiants de pràctiques amb qui vaig estar en contacte mentre exercia la professió. Per a mi, hi va haver un gran canvi quan es va començar a aplicar aquesta metodologia. Els estudiants que havien fet simulació tenien una seguretat que abans no tenien. Estic convençuda que la simulació ha estat clau perquè l’estudiant aprengui habilitats tècniques i de comunicació, perquè aprengui dels errors que cometen. Aquest és un bagatge molt important que ja porten quan arriben als centres de salut a fer les pràctiques. A mi m’hauria agradat molt poder fer simulació quan jo vaig estudiar. Nosaltres vam arribar a les pràctiques i a la feina sense experiència, només amb les pràctiques. Era com ficar-se a la gola del llop.
- Posa’ns algun exemple d’aquest canvi
És una professió que t’ha d’agradar, perquè estàs amb persones des que neixen fins que moren. La simulació els ajuda molt a treballar la comunicació amb els pacients, la família, altres professionals…. Si no es tenen unes bones habilitats comunicatives, es perd molta informació i això acaba afectant el pacient. Treballar aquest aspecte en la simulació ajuda els futurs infermers a millorar i quan s’incorpora a les pràctiques, això es nota.
- I quin és el teu paper en la simulació?
Normalment faig el paper d’una usuària a qui li han d’ensenyar tot un seguit de tècniques de salut. La persona que tinc davant, l’estudiant, em va explicant el que haig de fer i jo executo el que em diu, tant si ho diu bé com malament. Alguns estudiants estan molt neguitosos. N’hi va haver un que em va dir que piqués l’inhalador. Jo ho vaig fer i li vaig demanar si ho feia bé per veure si reflexionava sobre el que m’acabava de dir, però no va reaccionar i em va dir que sí, que l’estava picant bé. Ho vaig passar malament per ell, però jo no podia fer-hi res. .
- Ser infermera, t’ajuda a fer de pacient simulada?
De fet, qualsevol persona pot fer de pacient simulat perquè en les simulacions sempre segueixes una pauta molt marcada, però la infermera, dins del paper que li toca fer, pot fer alguna cosa per fer actuar l’alumne. Possiblement, algú que no sigui de la professió, actuaria diferent.
- Aquest curs també has participat en les ACOE. Com veus aquesta eina d’avaluació?
És completament fantàstic que les persones que s’estan formant coneguin quines són les seves limitacions, els errors que cometen, fins on poden arribar… Un examen escrit és molt diferent que posar-te davant d’una situació concreta perquè així és com es veu si se sap actuar o aplicar una tècnica de forma correcta. Crec que aquest mètode d’avaluació és un camí molt bo per a la gent que s’està formant.
- Com creus que ha evolucionat la formació dels professionals d’infermeria?
Crec que ha millorat moltíssim. Ara hi ha molts més mitjans, especialment tecnològics. A nivell informàtic hi ha moltes més possibilitats i aquesta és una eina que abans no teníem. També es compta amb els simuladors, que cada vegada són més reals a diferència dels maniquís amb els que apreníem abans. Ara, els simuladors fan de tot. D’altra banda, els aparells que es fan servir durant les pràctiques s’han anat tecnificant i millorant.
- La pandèmia ha incrementat les vocacions infermeres. Com veus el futur de la professió?
La demanda d’infermeres anirà creixent, perquè si augmenta l’esperança de vida també ho fan les malalties cròniques i la dependència. És evident que l’envelliment de la professió requerirà de més professionals. Estem lluny encara de tenir unes ràtios que ens permetin donar una bona resposta a aquests nous reptes. Ens caldran moltes promocions d’infermeres! El problema que jo veig és que formem infermeres que estan molt ben preparades, però que acaben marxant a treballar fora perquè els sous i les condicions laborals són millors a molts països d’Europa que aquí. Si jo m’hi hagués trobat i hagués sabut idiomes com saben els joves d’ara, en aquestes condicions, jo també hauria acabat marxant.
- A què t’agrada dedicar el temps lliure?
No paro. Estudio anglès i antropologia. Són activitats que m’ajuden a mantenir el cap actiu i a prevenir l’Alzheimer. Com que tinc artrosi, practico el taitxí, que em va molt bé i que recomano a tothom.