Ricard Giménez Martín fa onze anys que és el secretari dels estudis de grau en Mestre d’Educació Infantil d’UManresa. Va arribar a la Universitat creient que venia a fer-hi d’administratiu i no de secretari d’estudis després de viure a Girona, d’agafar-se un any sabàtic i de passar per diferents empreses. Aquest mes d’abril, coincidint amb l’onzè aniversari de la seva incorporació, és una de les persones que s’ha traslladat al nou edifici FUB4 – UEducació. Una fita dels estudis i de l’equip d’educació infantil, del qual se’n sent part integrant com una veu més que s’escolta.
- Com t’incorpores a UManresa?
El meu pare treballava a Caixa Manresa i suposo que per això, a l’hora d’estudiar, em vaig decantar per fer un FPII d’Administratiu a l’Escola Diocesana de Navàs. Vaig acabar els estudis i vaig començar a treballar en diferents empreses i en diferents sectors: control de mercaderies, productes sanitaris, transport… Vaig viure un any a Girona i quan vaig tornar, després d’una relació sentimental que no va funcionar, vaig decidir tornar a casa dels pares i agafar-me un any sabàtic per cuidar-me. Després d’aquest període vaig tornar a buscar feina i va ser llavors quan vaig presentar el meu currículum a la FUB. Em van fer una entrevista, però d’entrada no em van dir res, així que vaig començar a treballar a una altra empresa, fins que un dia em va trucar la Montserrat Pedreira oferint-me feina als estudis.
- Vas venir-hi amb la idea de fer-hi d’administratiu?
Sí, jo vaig enviar el meu currículum a la Universitat per optar a alguna feina d’administratiu, però em van oferir de fer de secretari dels estudis del nou grau, que feia poc que havia començat. Em va semblar que era una molt bona opció laboral, perquè jo tenia una molt bona imatge de la institució.
- Vista la teva experiència laboral prèvia, és molt diferent treballar a la Universitat?
Les feines que havia fet prèviament eren molt rutinàries i administratives. Aquí hi ha molta feina del dia a dia i tinc contacte amb el professorat i els alumnes. De fet, quan vaig arribar no sabia ben bé què havia de fer. Vaig anar aprenent la feina sobre la marxa, amb l’ajuda de les meves companyes i de tot l’equip docent.
- Què és el que més t’agrada de la feina?
M’agrada tenir contacte amb les persones. M’agrada anar a les reunions de l’equip d’Educació Infantil i veure com s’organitza el grau. En tots aquests anys he vist com s’aconseguia trencar amb l’esquema habitual en la formació dels mestres, com els estudis han posat l’alumnat al centre, com a protagonista. He vist com es creaven projectes en aquesta línia. En aquest sentit, el Lab 0_6 ha estat la cirereta del pastís d’aquest canvi de mentalitat i ara fem un pas més amb la Upetita. És un grau que està lligat a la innovació. En tots aquests anys he vist que els estudis anaven a més i a millor. Les persones que estudien amb nosaltres poden veure que la nostra és una línia d’ensenyament diferent.
- En parles com a part integrant de l’equip dels estudis….
És que tot i que al principi anava a les reunions simplement com a oient i escoltava el que explicaven, ara em sento molt integrat en l’equip. Sento que compten amb mi, que em fan sentir una part més de l’equip, que em respecten, que m’escolten i que tenen en compte les meves aportacions. Tinc molt bona relació amb tothom i intento resoldre i respondre ràpidament a les seves necessitats, cosa que agraeixen.
- I la relació amb l’alumnat?
Ha canviat una mica en tots aquests anys, bàsicament perquè la meva ubicació física a la Universitat ha anat canviant. Quan estava sol, en un despatx, l’alumnat era més proper, quan em venien a demanar alguna cosa se sinceraven més. Des que em vaig traslladar al departament de Gestió Acadèmica, això va canviar, perquè és un espai que compartim amb tot l’equip de secretaria i l’alumnat ja no se sent tan còmode de parlar de segons què quan hi ha altres persones davant. Treballar amb altra gent al voltant, però, té altres avantatges: compartir dubtes, riure plegats… Ara, al nou edifici, tornaré a estar sol. No sé si la relació amb l’alumnat tornarà a canviar.
- Què creus que representa per als estudis disposar d’un edifici propi?
Em fa molta il·lusió anar a l’edifici FUB 4 – UEducació. Estic segur que és un projecte que aportarà molt als estudis. L’alumnat podrà veure i conviure amb el Lab 0_6 i la llar d’infants i això serà molt bo per a tothom. Ara mateix, però, tot són expectatives. No sé què ni com em trobaré al nou edifici. Sí que sé que hi tindré més feina, perquè també estaré a la recepeció i assumiré algunes tasques administratives tant del Lab com de la Upetita.
- I en general, com veus la Universitat?
La Universitat ha crescut molt. No té res a veure amb la institució en la qual vaig començar a treballar fa 11 anys. Ara som més grans i potser no hi ha tanta proximitat entre les persones, més enllà de les que treballen amb tu directament. Jo valoro molt que el director general conegui tots els treballadors, que en sàpiga els noms i que quan et veu et saludi i s’interessi per tu. Pel que fa a la institució, hem guanyat en reconeixement, ara tothom sap què és UManresa, hem aconseguit posar-nos al mapa de les universitats del país.
- Què t’agrada fer fora de la feina?
Entre setmana, bàsicament tinc temps just per fer de pare de les meves dues filles, fer les feines de casa, anar a caminar i fer exercici per desconnectar. Els caps de setmana faig molta vida familiar i quan puc, faig meditació i reiki, que m’ajuden a relaxar-me. Penso que és important trobar moments per a nosaltres mateixos, perquè el dia a dia no se’t mengi i quan s’acabi t’adonis que no l’has viscut. M’agrada viure el present al màxim!