Fran Pérez Matínez és el tècnic de simulació clínica del Centre d’Innovació en Simulació (CISARC). Treballa a la institució des de l’any 2015, a la qual es va incorporar com a auxiliar de la Clínica Universitària mentre estava estudiant el cicle de grau mig de Tècnic en Emergències Sanitàries a l’Escola Joviat. Explica que a la Clínica, primer, i després al CISARC, ha descobert un món nou, el de la simulació, i una professió, la de tècnic de simulació, que a hores d’ara, no té reconeixement acadèmic, una situació que vol contribuir a canviar.
- Com i quan t’incorpores a la Clínica?
El meu recorregut formatiu està totalment lligat a l’escola Joviat. Vaig arribar a Manresa procedent d’Almeria quan tenia 9 anys i ja vaig fer-hi tota la primària. Després de l’ESO hi vaig començar un grau mig de Sistemes microinformàtics i xarxes i vaig continuar amb un grau superior de Programació, però no em va agradar gens i ho vaig deixar. Vaig decidir fer un canvi i vaig començar el grau mig de Tècnic en Emergències Sanitàries, perquè aquest món també m’atreia molt. Va ser tot un descobriment. Tant de bo ho hagués descobert abans! Va ser mentre encara estava estudiant que la Fundació Universitària del Bages va venir a l’escola a buscar persones amb la meva formació per incorporar-les a la Clínica Universitària. Suposo que el meu perfil de formació tant sanitària com tecnològica va ser una bona combinació per al lloc de treball que s’oferia. De fet, vaig estar molt de sort, perquè aquestes són les dues coses que més m’agraden i són perfectes per a la meva feina a l’entorn de la simulació. Quan vaig acabar el grau mig, em van oferir feina a l’escola Joviat, però vaig optar per quedar-me a la institució per totes les perspectives que m’oferia la Clínica Universitària.
- Com passes d’auxiliar de la Clínica a tècnic de simulació del CISARC?
Va ser dos anys després d’haver-me incorporat a la Clínica que m’ho van oferir. Quan vaig arribar feia tasques d’endreça de l’edifici, recollia la roba que s’utilitzava al servei de Fisioteràpia, endreçava el taller de Podologia, feia una mica de tot. Paral·lelament vaig començar a entrar en contacte amb la simulació, muntant escenaris i fent el manteniment dels simuladors. Quan vaig passar a fer de tècnic, em vaig concentrar molt més en tot el que té a veure amb la simulació clínica. Em va tocar començar a gestionar documentació i a fer el moulage d’actors i de simuladors, assumir les compres de material, gestionar les gravacions que es fan durant les sessions, gestionar el calendari d’ús dels espais i les col·laboracions amb els actors… Tota la feina va passar a tenir a veure amb la simulació. Des que es van ampliar les instal·lacions del CISARC, a més, hi vam afegir la feina de gestió del SIM Capture, el programari que controla tot el sistema d’enregistrament de les sessions de simulació.
- Què és el que més t’agrada de la feina?
M’agrada molt tot. M’agrada gestionar el centre, ser present a les simulacions, estar en contacte amb els facilitadors i els experts i també amb l’alumnat. Una altra cosa que m’apassiona és el seu vessant més tecnològic, haver de tenir actualitzat tot el sistema i haver d’estar al dia de les novetats del sector.
- Quina formació necessita un tècnic en simulació?
Aquest és un món totalment autodidacta perquè no hi ha formació reglada, com a molt, algun curs de moulage per a la creació d’escenaris de simulació. La primera vegada que vaig anar al congrés de la Sociedad Española de Simulación i Seguridad del Paciente (SESSEP) vaig descobrir que hi havia altres professionals com jo i entre tots ens hem organitzat per formar-nos com a tècnics tenint en compte les nostres necessitats. A més, he aprofitat les formacions organitzades des del CISARC, com el curs d’instructor en simulació, i sempre que puc aprofito per participar en els webinars que tenen a veure amb la meva feina.
- Treballar com a tècnic de simulació et deu permetre veure l’evolució de les persones que es formen amb aquesta metodologia
Sí, puc veure l’evolució que fa un alumne des que comença primer curs fins que completa els estudis. Veig com evoluciona en la realització de tècniques o en el tracte amb el pacient. A primer curs acostumen a estar cohibits, però quan arriben a quart han millorat molt. També veig com s’equivoquen i com això els ajuda en el seu aprenentatge. En el cas dels professionals en actiu que es formen al CISARC, quan es tracta de persones que no venen per voluntat pròpia, sinó per un requeriment de l’empresa per a la qual treballen, el primer dia veig que arriben molt tancats i escèptics, però a mesura que proven la metodologia i les eines que ofereix la simulació, acaben la formació més oberts a canvis i amb moltes idees. Hi ha una evolució notable i evident.Penso que és molt important que tot l’alumnat faci servir la simulació. És un entorn en el qual et pots equivocar i no passa res. Et posa en situacions crítiques i complicades que et serviran en el futur.. Rebem un molt bon feedback de tota la gent que hi participa.
- I com has vist evolucionar el CISARC, en aquests anys?
Al principi érem un equip molt petit, pràcticament només érem l’Aida Camps, la responsable del CISARC, i jo com a tècnic. La incorporació d’altres persones a l’equip ens han aportat molta experiència en altres àmbits. Amb la Griselda Gónzález, la Carmen Gomar i l’Aida fem un “tutti frutti” ideal. Entre tots quatre sumem societat, salut i tecnologia i el resultat de tot plegat és la simulació. A més, treballar amb elles m’aporta molt. Cada dia aprenc coses de totes elles. De l’Aida ho vaig aprendre gairebé tot, la Griselda m’ha aportat tota la part més metodològica i la Carmen és com la Vikipèdia de la simulació.
- Com és el ritme de treball al CISARC?
És diferent en funció del moment. Dies abans de fer una simulació, és necessària molta tranquil·litat, però quan arriba el dia, tot el que havies preparat dies abans, passa en poc més de 10 minuts. Per això, la feina de preparació és bàsica, perquè quan arribi el moment, cal que encaixin moltes peces petites.A CISARC sempre estem innovant i assumint nous reptes. Un dels exemples són les ACOES d’Infermeria que es van fer el curs passat com a prova pilot. Va ser un repte institucional i personal molt important perquè posàvem a prova un nou software i una nova metodologia i, a més, amb tots els inconvenients de fer-ho en plena pandèmia. Tothom va anar molt de bòlit per preparar-les i quan les vam fer van ser tres dies frenètics, però el resultat va ser molt positiu i segur que s’anirà implantant perquè és una molt bona manera d’avaluar l’alumnat. Aquests reptes m’agraden molt, malgrat l’angoixa i el respecte que puguin fer inicialment quan els planteges.
- Com et veus en el futur?
M’agradaria continuar treballant per al reconeixement de la professió juntament amb el grup de tècnics de simulació que hem creat a nivell estatal. També m’agradaria involucrar-me en la formació de futurs tècnics. El que tinc clar és que vull quedar-me en el món de la simulació i al CISARC, que té molt recorregut ara que s’ha començat a treballar amb simulació més enllà de l’àmbit clínic en els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses i a Educació Infantil.
- Què t’agrada fer quan no estàs treballant?
M’agrada jugar a pàdel, estar amb amics, sortir, jugar amb videoconsoles i sortir en bicicleta. M’agrada tot el que sigui distreure’m i sortir.