Montse Solé Aramburo va arribar a la Fundació Universitària del Bages l’any 1999. Explica que va entrar a la institució i al cap d’una setmana ja era al Saló de l’Ensenyament informant dels estudis que s’impartien a UManresa. Actualment és l’administrativa i responsable d’atenció al públic del Campus Professional, però abans d’arribar aquí va exercir com a secretària de la diplomatura i del grau en Infermeria, com a secretària d’estudis i va passar una temporada per la recepció de la Clínica Universitària, fent una substitució que va ser curta, però “bonica”. De cada etapa se n’endú bons records i aprenentatges i assegura que li agradaria jubiliar-se a la institució “si no és que em toca la loteria i me’n puc anar a la Polinèsia”.
- Com arribes a la Fundació Universitària del Bages?
Vaig fer estudis de tècnic superior d’administració i la diplomatura de Graduat Social. Treballava en una assessoria de Sant Vicenç de Castellet, on m’encarregava de la part laboral. Després de força anys a la mateixa empresa tenia ganes de fer un canvi i vaig veure un anunci al Regió7 que buscaven una persona per a la secretaria dels estudis d’Infermeria. M’hi vaig presentar i després de dues entrevistes, amb la Mireia Tebar i el Valentí Martínez, em van contractar. Va ser arribar i la setmana següent ja m’enviaven al Saló de l’Ensenyament. D’això fa 22 anys, d’això.
- Què t’ha aportat cada etapa a la institució?
A la secretaria dels estudis d’Infermeria ho vaig aprendre tot de la Mireia Tebar, a qui vaig substituir. Vaig aprendre des de fer un horari fins a saber portar procediments acadèmics. Allà hi vaig fer amistats d’aquelles que duren per a tota la vida. Entremig de la secretaria d’infermeria i la secretaria d’estudis vaig estar de baixa una bona temporada a causa d’un melanoma. Quan em vaig reincorporar i em van proposar el canvi em va semblar un bon repte. Va ser una etapa dura, de molta feina, perquè havia de dur l’agenda de tots els directors dels estudis. Tot i així va ser una etapa d’aprendre a compartir experteses i tasques. Arribo al Campus Professional en plena maduresa professional i personal, amb tot el bagatge previ dels estudis i m’incorporo a un equip molt maco, que és una gran família.
- Gairebé sempre has estat en contacte amb l’alumnat. Com és aquesta relació?
El contacte amb els alumnes m’encanta. Un alumne és com un client: si el tractes bé i li fas un seguiment personalitzat, ho agraeix. Això és molt important en el cas dels alumnes que venien de fora de Catalunya. Amb alguns hi acabaves tenint una relació tan estreta i especial que et convidaven fins i tot al sopar del pas de l’Equador. Recordo el cas d’una estudiant que va venir d’Andalusia i a la qual li va costar molt adaptar-se, tant que fins i tot va estar a punt de deixar els estudis. Vam estar al seu costat, la vam animar i vam aconseguir que continués i acabés fent realitat el seu somni, que era ser infermera. Quan va acabar m’ho va agrair regalant-me un ram de flors i fins i tot els seus pares em van venir a veure per agrair-me el que havia fet per la seva filla. També recordo un estudiant que venia de Talavera de la Reina, que era molt batallador amb el tema lingüístic. Va acabar aprenent català, tenint una xicota d’aquí i ara viu a Manresa.
- Són diferents els estudiants de grau dels de formació professional?
Crec que sí. Des del meu punt de vista, els estudiants que venen a fer un Cicle Formatiu de Grau Superior tenen una mentalitat menys madura que els que fan un grau. Sempre hi ha excepcions, com els alumnes que són més grans i que venen molt enfocats a la feina. De fet, molts d’aquests utilitzen els Graus Superiors com a via d’accés als graus universitaris.
- Com has vist evolucionar la institució en aquests 22 anys?
L’he vist evolucionar a passes de gegant, de ser un centre adscrit a convertir-se en universitat. Ara som tanta gent que hi ha companys que ja ni conec. Abans ens coneixíem tots. Crec que encara podem continuar creixent, especialment en el món dels cicles formatius.
- Recordes alguna anècdota de tot aquest temps?
Al començament de ser a la FUB2, trobàvem gent asseguda a l’escala a l’hora de tancar que ens deien que estaven fent temps per anar a la biblioteca. També gent perduda dins dels edificis just a l’hora de tancar i alguna vegada, lamentablement, ens hem endut algun ensurt amb algun alumne que no s’ha trobat bé.
- Què és el que més t’agrada de treballar aquí?
La flexibilitat. Sempre que he necessitat alguna cosa, m’han ajudat. Aquí ets una persona i no un número dins d’una institució i per a mi això és molt important. A mi m’agradaria jubilar-m’hi i ser la millor secretària del món, si no és que em toca la loteria i me’n puc anar a la Polinèsia.
- Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada molt ser a casa. Allà hi ha una feinada que no te l’acabes mai. Surto a passejar els gossos, estic amb la meva filla, la Marina, rego, planto arbres i flors, recullo els arbres fruiters…