Francesc Martínez és coordinador de la Unitat de Sistemes de la Fundació universitària del Bages, un càrrec que va assumir ara fa un any després de nou anys de trajectòria al Departament de Sistemes de la universitat. Com a Tècnic de Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques i Tècnic d’Administració de Sistemes, va iniciar la seva trajectòria professional en botigues d’informàtica, fins que gràcies a una estada de pràctiques a la universitat que fa fer l’any 2010 es va poder integrar al departament un any després, quan hi va haver una vacant. També va graduar-se en Ciències Empresarials, però els ordinadors van poder més. Explica que la seva mare el renyava quan arribava tard a casa i el trobava remenant ordinadors i que ara li diu amb satisfacció que “em paguen per fer-ho”. Assegura sentir-se molt afortunat d’anar cada dia a la feina a fer una cosa que li agrada tant que és com si no anés a treballar.
- És molt diferent treballar en botigues d’informàtica que fer-ho a la universitat?
La principal diferència és el tipus de persones a les quals dones servei. Les botigues són molt estressants. Havies d’arreglar ordinadors de persones que no sabien ni quina mena d’ordinador tenien. Era molt monòton i avorrit. A la universitat, el departament de Sistemes ha de donar servei a tota la comunitat universitària. Mentre el cap del departament, el Gerard, s’ocupa de pensar i planificar, la resta, l’Albert, la Mònica, el David i jo, estem més pendents de les incidències i del dia a dia. El David s’ocupa de les aules i els ordinadors, l’Albert i jo ens repartim la feina més relacionada amb els servidors i les connexions i la Mònica, la darrera incorporació al Departament, s’encarrega de tot el que té a veure amb la programació. Es tracta que tot funcioni perquè alumnes i professors puguin treballar en condicions en tot allò que té relació amb els sistemes informàtics.
- El vostre departament va ser clau en el moment del confinament. Com recordes aquells dies del mes de març passat?
En un cap de setmana vàrem haver de resoldre moltes coses per poder permetre que les classes poguessin continuar. Totes les infraestructures estaven pensades per a un model de treball presencial als edificis del campus universitari. Hi havia coses que només es podien fer des d’aquí, programes que estaven instal·lats als ordinadors i que en remot no funcionaven. Vàrem haver d’activar un sistema perquè tothom es pogués connectar des de casa seva com si estigués a la universitat, preparar ordinadors per al personal i el professorat que no en tenia i fer-ho en un temps rècord. Ens reuníem diàriament tot l’equip per fer un seguiment de com estava tot. Els primers dies i tots els mesos de confinament vàrem haver d’assumir moltíssima feina, però com ho va fer la resta de persones que treballen a la universitat. Jo estic molt orgullós que tot rutllés i que no hi hagués gaire incidències. De fet, ens vàrem demostrar que també es pot fer equip a través de les pantalles i, en certa manera, també ens ho vàrem passar bé.
- Aquesta nova situació ha comportat canvis importants al Departament?
Sí, aquell canvi sobtat va evidenciar que ens feia falta modernitzar les infraestructures. Els servidors estaven pensats per a un volum d’activitat que en el moment de confinament es va triplicar amb moltes connexions simultànies a l’aula virtual. En aquell moment, per garantir que tot funcionés, vàrem haver d’establir un calendari, per exemple, per a la realització dels exàmens, per garantir que es poguessin fer sense problemes. De cara a aquest nou curs, la universitat ha fet una inversió important perquè si ens tornem a trobar en una situació com aquella no tinguem problemes. Ara es tracta d’administrar bé aquesta inversió perquè tot funcioni correctament. Tot plegat ha evidenciat la importància del nostre departament i estem molt contents del reconeixement que hem rebut per part de la institució per la feina que hem fet. Està clar que pel volum d’activitat, el departament haurà de continuar creixent amb personal.
- Com ha canviat la pandèmia la vostra feina?
Bàsicament en el tipus d’incieències que hem d’atendre. Fa un any, els problemes més habituals que havíem de resoldre era que a algun professor no li funcionaven els altaveus o el projector d’una aula. Ara, les principals incidències que atenem tenen a veure amb el funcionament del MSTeams.
- Com és la relació del departament de sistemes amb la comunitat universitària?
És diferent segons el col·lectiu. Els estudiants només acostumen a recórrer a nosaltres a començament de curs, quan tenen problemes per connectar-se amb les aules virtuals. Els professors i el personal generalment ens reclamen per incidències amb els ordinadors i el funcionament d’alguns programes que necessiten per al seu dia a dia i els docents col·laboradors habitualment només ens demanen temes relacionats amb el Moodle o en algunes ocasions per problemes amb el funcionament dels sistemes a les aules físiques.
- Amb 9 anys de trajectòria a la universitat, deus haver vist molts canvis?
Sí, quan vaig arribar només hi havia l’edifici principal. Just quan vaig començar s’estava construint l’edifici de la Clínica Universitària i des de llavors no s’ha parat de créixer amb la FUB2 i la FUB3. Això vol dir moltes aules i molt moviment per resoldre incidències. Per sort, algunes coses es poden fer remotament i també tenim el suport dels conserges, que ens ajuden a resoldre alguns dels problemes que sorgeixen.
- Alguna anècdota entre tantes incidències?
Sí, una vegada ens van avisar d’una aula espantats perquè creien que un virus havia afectat un ordinador perquè el teclat feia coses estranyes, estava clicant tota l’estona. Vàrem descobrir que el problema no era un virus, sinó que la professora havia deixat la bossa de mà sobre el teclat i justament sobre la tecla ENTER. Un altre requeriment habitual és quan els altaveus de l’aula no funcionen. Sovint és perquè no els han connectat. En aquests casos i per no posar els professors en evidència, fem veure que remenem alguna cosa i que ho arreglem, però en realitat només pitgem el botó de connexió.
- I de crisis informàtiques, prèvies a la CoViD-19, en recordes?
Sí, un any, just el que estrenàvem web nova i en plena celebració del Saló d’Ensenyament, ens van hackejar la web. Una altra vegada va entrar un virus informàtic que va afectar dades, ordinadors, el servidor i que va comportar la pèrdua de molta documentació. En tots dos casos, vam trobar solucions ràpides i efectives. De moment, sempre ens n’hem sortit.
- Quan ara arribes a casa, també fas com quan la teva mare et renyava i continues remenant ordinadors?
No tant. La vida m’ha canviat molt. Ara tinc dos fills i a més m’agrada molt llegir novel·la, principalment d’autors catalans. El darrer llibre que he llegit és el Premi Sant Jordi 2019, “Les amistats traïdes”, de David Nel·lo.