Anna González és la coordinadora del Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècnic en Pròtesis Dentals del Campus Professional UManresa i membre de l’equip del Centre d’Innovació en Simulació, el CISARC. És infermera de professió, formada a UManresa, concretament de la promoció del 2006. Després d’anys de treballar com a infermera a la UCI d’Althaia i de completar la seva formació amb un Màster d’intensius, un altre d’instrumentació quirúrgica i el Màster per impartir formació a secundària, va començar a fer de docent col·laboradora en cicles formatius de la branca sanitària a l’Escola Joviat,on ella havia estudiat. Amb el naixement del seu primer fill, va decidir agafar una excedència d’Althaia i dedicar-se només a la docència i, tres anys després, el 2015, s’incorporava a UManresa per coordinar el nou cicle formatiu amb el qual UManresa començava la seva experiència acadèmica en l’àmbit de la formació professional de grau superior. Cinc anys després i en ple procés d’elaboració de la tesi doctoral, González afronta el seu futur a la institució amb la voluntat de continuar gaudint i impulsant dues de les seves passions: la docència i la simulació.
- Com t’arriba la proposta per incorporar-te a UManresa?
Jo estava molt bé a la Joviat, però em va semblar un repte important i a més, era com tornar a casa, perquè és on jo em vaig formar com a infermera. El primer any, sort en vaig tenir del professorat del cicle, perquè jo no tenia formació específica en pròtesis dentals. Dominava més el tema de la gestió dels estudis, però per a les qüestions més específiques de l’ofici hi van tenir un paper clau persones com Pep Serra, que va posar la visió i l’experiència per donar solidesa als estudis. A més, des del primer moment vàrem comptar amb la implicació d’Avinent. Tot plegat feia que la posada en marxa del cicle tingués un pilar fort per a l’arrencada i unes molt bones perspectives de projecció. Tots m’ho van posar molt fàcil perquè anés bé.
- Quins objectius et vas marcar per a la posada en marxa del cicle?
Jo venia de la Joviat, un centre amb una llarga trajectòria en la formació professional. Hi havia coses que funcionaven molt bé, però d’altres que a mi m’hauria agradat fer d’una altra manera. Per això, posar en marxa un nou cicle formatiu em permetia fer propostes des de zero, aportant tota l’experiència com a docent de la Joviat però amb la possibilitat de canviar allò que jo creia que podia suposar una millora. Això em motivava molt. A més, comptava amb un equip que aportava una gran experiència professional. Val a dir, però, que sense el meu pas per la Joviat, no hauria estat capaç de dirigir aquell projecte.
- I com ho vas concretar?
Per exemple, en l’organització dels grups classe. Veia que treballar amb grups grans era complicat perquè l’ofici del protètic dental requereix de feines molt petites, a banda de la gestió de tota la maquinària necessària per a l’aprenentatge de les tècniques. Per això vaig muntar uns horaris ad hoc. Això va marcar molt la diferència. A més, vaig haver de gestionar l’encaix dels docents i poder assumir aquesta tasca de gestió, també em va agradar molt.
- Quins són els punts forts del CFGS de Pròtesis Dentals?
Quan posem en marxa el Campus Professional a UManresa, hi havia molts pocs centres a Catalunya que impartissin aquests estudis i tots ells situats a Barcelona i a l’àrea metropolitana, per tant, la localització geogràfica ja era un primer punt a favor nostre perquè fèiem accessibles aquests estudis al territori. De fet sempre hi hem tingut gent de procedències molt diverses, que prefereixen desplaçar-se a estudiar a Manresa que fer-ho a Barcelona. Un altre dels elements que ens diferencien d’altres centres és l’aposta per la tecnologia digital gràcies a la implicació d’Avinent, que aporta tant experiència com recursos tecnològics. Els nostres estudiants acaben els estudis amb una mà analògica i una mà digital i es poden incorporar a qualsevol tipus de laboratori. Veiem que tot el que té relació amb l’odontologia avança cap a la digitalització i amb aquesta aposta, ens desmarcàvem de l’oferta que hi havia al sector.
- Com et comences a interessar per la simulació?
Sempre m’havia atret, però per diferents motius, no m’havia pogut formar en aquest àmbit. Quan es va posar en marxa la primera edició del Màster en Simulació, vaig decidir fer-lo. Havia de ser la meva porta al doctorat i ara ja estic en el segon any de la tesi, que tinc la sort que em dirigeixin la degana de la Facultat de Ciències de la Salut, la Doctora Carlota Riera, i la doctora Núria Serrat, una de les docents del Màster. Precisament, la meva tesi tracta de com aprofitar la metodologia de la simulació per fomentar el pensament crític en els estudiants del Cicle Formatiu de Pròtesis Dentals. De fet, el meu treball de final de Màster ja anava en aquesta línia.
- Com encaixa la simulació en el Cicle Formatiu?
Comptem amb unes grans instal·lacions al CISARC i també un molt bon equip de facilitadors de simulació i això s’havia d’aprofitar. A mes, als estudiants els agrada molt treballar a partir de la simulació, perquè és molt útil i els fa pensar. Hi ha la falsa idea que els protètics fan el que prescriu un dentista. Nosaltres diem que això és mitja veritat. Els protètics tenen un criteri que han de poder expressar, justificar i plasmar en propostes de tractament. Han de saber plantejar diferents opcions i justificar-les i això no és fàcil i és el que treballem amb la simulació a través de casos en els quals s’aborden conflictes relacionats amb l’ús de materials que han de defensar o converses en les quals s’entrena el raonament. Volem que els estudiants s’empoderin, que puguin treballar d’igual a igual amb els clínics i sabem que els dentistes busquen aquest perfil, el de protètics que siguin capaços de plantejar diferents opcions d’ortodòncia, que treballi de la mà dels laboratoris i dels dentistes per tenir en compte tots els elements que condicionen un tractament. A través de la simulació aconseguim que visquin la situació real i això després ho acaben aplicant en el seu dia a dia com a professionals.
- Des que vas fer el Màster, has continuat vinculada al CISARC?
Sí, m’agrada tenir-hi un peu a dins i col·laborar, encara que sigui puntualment, en les activitats de simulació que es fan adreçades a la formació dels estudiants del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i dels estudiants de la Facultat de Medicina. Per a mi, aquesta dualitat que mantinc entre el cicle i la simulació és important, perquè col·laborar amb el CISARC em permet créixer al costat d’un equip molt potent.