Valentí Junyent és alcalde de Manresa des de l’any 2011 i des de llavors, presideix el Patronat de la Fundació Universitària del Bages (FUB). Abans de la política, la seva trajectòria professional va estar lligada a la docència i a la gestió esportiva, que va desenvolupar a l’Igualada Hoquei Club, el Bàsquet Manresa, el Bàsquet Lleida i també a l’ACB. Quan va decidir fer el salt al món de la política va dedicar mig any a aprofundir en el coneixement de la ciutat per preparar-se a consciència i va ser aleshores que va entrar en contacte amb la institució universitària per conèixer-la més de prop, més enllà de la percepció que en tenia com a ciutadà. En aquests nou anys ha assistit al creixement de la institució i ha estat partícip de decisions estratègiques per al desenvolupament de la FUB. En els propers mesos deixarà l’alcaldia i, per tant, la presidència del Patronat i ho fa convençut que la universitat és un actiu de ciutat que exerceix una funció de lideratge al territori.
- Com ha canviat la percepció de la FUB en aquests anys de presidència del Patronat?
Ja abans d’arribar a l’alcaldia tenia una bona percepció de la institució. Sabia que funcionava bé, que tenia projectes de futur i que des de la ciutat hi havíem de donar suport. La Fundació Universitària del Bages és una institució de consens, que mai no ha estat motiu de discussió política, que està molt arrelada a la ciutat i a la comarca i que ha fet una gran feina per elevar el nivell formatiu i la preparació dels professionals del territori. Però en aquest temps també he constatat que el paper de la institució a Manresa va més enllà de la tasca universitària i que és una institució de pes a la ciutat, un motor econòmic que exerceix una funció de lideratge en molts aspectes. Un exemple n’és la creació del Premi Séquia, que no existiria sense la Fundació Universitària del Bages.
- Quines són les principals fites de la universitat que has viscut en aquest període?
Sense dubte, una de les principals fites va ser la federació entre les fundacions universitàries de Vic i Manresa, la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària del Bages, per constituir la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Aquesta va ser una decisió transcendent, un salt de qualitat que permetia a Manresa guanyar capacitat d’incidència en l’àmbit universitari català i deixar enrere la tutela de la Universitat Autònoma de Barcelona com a centre adscrit. Això ens ha donat autonomia de gestió. Va ser una decisió que en aquell moment va costar d’entendre per la tradicional rivalitat entre les ciutats de Manresa i Vic, però que ens ha donat molta projecció. Podem dir que l’acord federatiu ha estat una de les col·laboracions entre les dues ciutats que ha contribuït a minvar aquesta vella rivalitat. A banda d’altres col·laboracions o de la facilitat de les comunicacions gràcies a l’Eix Transversal, l’acord universitari ha estat clau per passar a un nou estadi de relacions més del segle XXI, més de col·laborar i no de competir.Un altre pas significatiu va ser la creació de la Facultat de Medicina. Manresa és una capital sanitària de referència i la facultat ens permet retenir talent i facilitar la formació dels nous professionals que necessiten institucions sanitàries com Althaia o Sant Andreu Salut.També en destacaria la inauguració de la FUB3 a les naus de l’antic Escorxador, una obra que ha permès fer créixer la institució i, al mateix temps, rehabilitar el patrimoni de la ciutat amb una inversió que ha anat a càrrec de la universitat.La recent obertura del Centre d’Innovació en Simulació, el CISARC, és un altre factor molt rellevant. És un centre absolutament pioner, amb tecnologies punteres, que situa la FUB a l’avantguarda en eines pedagògiques avançades i que està també al servei del teixit econòmic i social del territori. Cal aplaudir aquesta voluntat continuada de la FUB d’anar més enllà d’una oferta universitària convencional i crear valor afegit com aquest centre capdavanter.
- Què aporta a la ciutat la internacionalització dels estudis?
En aquests anys hem assistit a la internacionalització de la FUB. El fet que aculli un nombre molt important d’estudiants estrangers, majoritàriament francesos i italians, és un element extraordinàriament positiu. Vol dir que els estudis que oferim generen interès, són de qualitat i que faciliten la formació de professionals que exerciran la seva carrera en altres països, com ara França i Itàlia. A més, arriba a Manresa un contingent de persones joves que aporten dinamisme, activitat, ambient universitari, etc. Ser una ciutat universitària vol dir oferir estudis que el territori necessita i reclama, però també generar interès i captar l’atenció de persones de fora. A hores d’ara, estem complint amb escreix i amb èxit tots dos objectius.
- Des del punt de vista de la gestió, quina és la teva opinió del model de funcionament de la FUB?
La universitat funciona gràcies a una direcció col·legiada amb un organigrama que està molt identificat amb la seva funció. L’equip de professors i la gent que hi treballa se sent molt seu el projecte universitari perquè és especial i específic. No és una universitat pública, és privada però molt vinculada a les institucions, amb un sentiment profund i sincer de servei públic, i amb una direcció general modèlica per poder tirar endavant projectes de creixement i de consolidació de la universitat.
- Com imagines i com t’agradaria que evolucionés la FUB en el futur?
Jo veig la FUB amb aquesta voluntat de continuar creixent i d’oferir i donar resposta a les necessitats formatives del teixit econòmic i social de Manresa. Si hi ha d’haver carreres o estudis que calgui impulsar, la FUB té capacitat per adaptar-s’hi, perquè té una estructura sòlida, però alhora àgil, i està financerament consolidada.