Manel Justícia és pedagog i ha desenvolupat la seva activitat professional a l’entorn del món del lleure i de l’educació. Des de fa dos anys s’ha incorporat a l’equip de professorat del Campus Professional UManresa, on exerceix com a professor de l’assignatura “Metodología del joc” del Cicle Formatiu de Grau Superior de Tècnic d’Educació Infantil. Apassionat del joc, defensa que és una de les grans eines d’aprenentatge de les quals disposem.

  • Quina és la relació que hi ha entre la pedagogia i el joc?

Els nens es relacionen amb el món a través del joc i el joc és una manera d’aprendre. Per això no hauríem de perdre mai aquesta actitud lúdica. El joc és una gran eina d’aprenentatge, de comunicació i de coneixement que serveix per a totes les edats, no només amb els nens. 

  • Què es pot aprendre amb el joc?

Amb el joc podem desenvolupar les capacitats i potencialitats de les persones, ens permet treballar l’assaig/error o tractar l’atzar, aprendre que hi ha coses que es poden dominar i altres que no depenen de nosaltres. Durant el joc establim relacions de comunicació amb els altres, ens emocionem. L’afectivitat i les emocions es poden treballar de manera més fàcil a través del joc. A més, els infants saben distingir molt bé les situacions reals del joc i són capaços de saber que una emoció associada a un joc s’acaba quan deixem de jugar. És com el joc simbòlic. 

  • Per què deixem de jugar els adults?

Les persones grans juguem poc perquè ens han dit que era cosa de nens, poc important i que quan som adults hem de ser seriosos i rigorosos, però el joc pot ser molt rigorós. Els nens se’l prenen molt seriosament! Sovint, els adults veiem el joc com una cosa que no és prou rigorosa, però no és cert. El joc té normes i paràmetres. Els adults perdem aquesta capacitat de jugar perquè creiem que no ens aporta res i que no té beneficis. Darrerament aquesta visió està canviant, però hauríem de recuperar més aquesta actitud lúdica. Un bon exercici és recordar a què jugàvem quan érem petits i les emocions que això ens generava. Els jocs ens serveixen, per exemple, per relativitzar. De vegades, els adults som massa transcendentals i hauríem de tenir una actitud més d’ “anem a jugar!”. Si no en sabem, també en podem aprendre, de jugar.

  • Quina utilitat té el joc a l’aula?

És una eina que toca tantes coses que es pot fer servir tant a nivell curricular – com per exemple comptar o desenvolupar la psicomotricitat fina – com per treballar les relacions entre els alumnes. A través del joc pots veure si algú és competitiu o col·laborador, qui fa trampes, qui no sap perdre, qui no suporta que  no se segueixin les normes… Els docents poden plantejar jocs per contribuir a millorar les relacions a l’aula o també per impulsar la creativitat dels infants. Per això és important que els mestres es plantegin la importància dels materials i la disposició de l’aula, de manera que facilitem el joc i oferim el màxim de possibilitats als infants. A més, el joc té l’avantatge que fa que la persona estigui més atenta i implicada, més predisposada i això fa que obri tots els sentits, els ulls, les orelles i les actituds. El joc realment funciona com a eina d’aprenentatge.

  • Cal tornar a posar en valor el joc a totes les edats?

La gamificació i ludificació són cada vegada més habituals a les empreses. S’utilitzen per a la formació dels treballadors perquè a través del joc es poden fer dinàmiques molt útils per a l’aprenentatge. Poc a poc ja es va fent i es va veient la importància del joc, tot i que jo crec que hauríem d’anar encara més enllà.

  • Què t’agradaria que s’emportin els i les estudiants de la teva assignatura?

A mi m’agradaria que tinguin una mirada sobre les grans possibilitats que ofereix el joc, perquè el joc ens serveix per desenvolupar la persona i per fer-la créixer. Per sort, les meves alumnes són encara molt joves i encara porten dins les ganes de jugar. Aquesta feina em dona la possibilitat de fer-les reflexionar i repensar el joc des del punt de vista de les motivacions, els objectius que podem plantejar amb una activitat plantejada a través del joc, el resultat que n’obtenim, el que ha provocat…