Jesús Verdés es va incorporar a la Fundació Universitària del Bages l’any 2008 com a conserge. Abans havia fet tota mena de feines, des de cambrer, fins a manteniment de piscines. 11 anys enrere, les instal·lacions universitàries només disposaven d’un edifici, l’edifici principal de l’Avinguda Universitària. Ara, amb la Clínica Universitària, la FUB2 i la FUB3, ha de caminar més de 22.000 passes diàries perquè totes les instal·lacions i serveis estiguin a punt per a l’activitat que s’hi duu a terme.
- En què consisteix la teva feina?
Sóc l’encarregat d’obrir la universitat cada matí, obro i tanco portes, reviso totes les aules, preparo el material que cal per a les classes i ho deixo tot a punt, tot i que sempre hi ha algun altaveu que falla just quan es connecta. També resolc els dubtes dels usuaris sobre les aules, resolc incidències, gestiono el correu i les persones de serveis, preparo i porto materials, faig comandes i les organitzo i recepciono…
- Això és molta feina. Com és gestiona sense estressar-se?
Per fer la meva feina cal ser una persona pacient, empàtica, resolutiva, resilient, eficient, agradable i sobretot, amb molta psicologia. Has de saber treballar amb equip, ser receptiu a les demandes i sobretot, no prendre-t’ho tot des d’un punt de vista personal. Cal estar bé amb tu mateix perquè si no estàs bé, en moments de nervis i acumulació de peticions, seria molt fàcil saltar. Amb el temps he après que el més important és ser resolutiu, saber prioritzar entre totes les demandes que rebo i saber dir que no quan cal i sempre amb el to adequat.
- I com et relaxes quan surts de la feina?
M’he de cuidar l’esquena i per això procuro fer una mica d’exercici. M’agrada fer senderisme. I una altra manera de canviar de xip és la música. Toco instruments com el didgeridoo, els bols tibetans o el shuruti. El diggeridoo me’l vaig construir jo mateix després de sentir-lo en una festa tibetana. És un instrument que t’obliga a dominar la respiració, que ajuda a oxigenar i per a mi és un contrapunt a una feina que durant tot el dia és un no parar. He enregistrat un CD i ara estic treballant en un de nou.
- Com és treballar en una institució universitària?
A mi m’agrada molt, perquè m’agrada treballar amb el públic i especialment envoltat de gent jove. Això et dona vida, et rejoveneix. Ningú es creu l’edat que tinc quan els ho dic i segur que és per treballar envoltat de tanta gent jove.
- Deus haver-ne vistes de tots colors, a la universitat. Tens alguna anècdota?
Una vegada vaig entrar a una aula perquè hi buscava un professor i quan em va veure va dir “no cal que l’avisem, ve sol”. Tothom reia, jo també, però no entenia res fins que em va explicar que parlava del procediment a seguir en cas d’emergències amb l’exemple que si es trencava un vidre, avisarien el conserge. I just quan estava explicant això, jo vaig entrar per la porta. Un altre dia vàrem haver d’ajudar una persona gran que es va despistar, i va pujar per la rampa de minusvàlids amb el cotxe fins a la plaça Cívica, entre els edificis de la Clínica i l’edifici principal. També m’ha tocat fer de figurant a les simulacions dels estudis d’infermeria. M’ho vaig passar molt bé.
- Segurament ets una de les cares més conegudes de la universitat…
Segur que sí i és molt divertit perquè a tu et coneix tothom però tu no et pots recordar de tots ells i això fa que, per exemple, estiguis a la consulta d’un otorrino, al metge o al dentista, i sempre hi trobis un antic estudiant que et reconeix i et saluda. Això em fa molta il·lusió, perquè vol dir que has deixat una bona empremta.