Montse Vila és Infermera i des de l’any 1991 forma part de l’equip de docents dels estudis d’Infermeria que la Fundació Universitària del Bages va començar a impartir a l’edifici de les Saleses, just un any abans, l’any 1990. És, per tant, una de les docents amb més trajectòria i continuïtat dins de la institució universitària. Explica que quan li va sorgir l’oportunitat de dedicar-se a la docència va decidir-se sobretot per necessitats de conciliació familiar i explica que en tots aquests anys ha continuat aprenent, gairebé tant com el que havia après exercint de supervisora d’àrees quirúrgiques, treballant a l’Hospital dels Tuberculosos de Terrassa o en tots els serveis sanitaris on va fer d’infermera.
- Com va ser el pas de l’exercici a la docència?
Passar d’un àmbit a l’altre em va obligar a replantejar-me moltes coses, va ser una etapa de molts aprenentatges. Vaig haver de ressituar la professió, aprofundir en els conceptes infermers, en els fonaments de la professió, en l’anàlisi de com treballem les infermeres, com planifiquem… En aquells moments érem un centre adscrit i vàrem comptar amb molt suport de professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Nosaltres érem molt poques docents i gairebé totes noves com a professores, però teníem moltes ganes i molta il·lusió per fer-ho bé i això va ser molt positiu.
- Després de tants anys de fer de docent, com diries que has evolucionat?
Si miro enrere em veig amb moltes ganes i amb la necessitat d’entendre-ho tot. Tenia la por de ser novella i per això ho volia tenir tot molt controlat i exercia amb una certa rigidesa i amb tot molt ben estructurat. Amb els anys m’he relaxat i he après a confiar en les moltes possibilitats dels estudiants. Continuo sent molt exigent amb ells, especialment quan m’adono que poden fer més del que fan i sobretot quan penso que el seu esforç i treball pot ser un element important que pot contribuir a millorar la formació de la resta d’estudiants i companys de classe.
- Amb els anys t’has anat especialitzant?
Vaig començar impartint l’assignatura de fonaments d’infermeria i en aquests moments m’he especialitzat en geriatria i gerontologia. Aquesta especialització ha estat tot un aprenentatge de vida. M’agrada molt inculcar als estudiants la importància de reconèixer la gent gran, que són els que han fet el món en el qual ells viuen. Els joves han d’aprendre a valorar la gent pel que són i no per si són persones productives o no. Jo penso que si saps tractar la gent gran, si els saps valorar i reconèixer, saps ser una bona infermera. Actualment, a més, amb l’envelliment de la població, és molt important que entre tots dignifiquem aquesta etapa de la vida i que ajudem les persones grans a empoderar-se, a ser autònomes…
- Què és el que més t’agrada de la docència?
El que més m’agrada és el feedback amb els estudiants, que hi hagi un retorn dels coneixements que els transmeto, que filtrin el coneixement i el qüestionin. Les aules en silenci em fan angúnia! Les aportacions dels estudiants ens poden ajudar a replantejar les coses, a veure-les des de noves perspectives. Hem de fer un esforç de reconeixement de la capacitat dels estudiants: són moltes ments i molta iniciativa creativa a l’aula. Això no em deixa de sorprendre i al mateix temps és molt gratificant. També m’agrada molt acompanyar els alumnes que estan indecisos. Alguns tenen moltes inseguretats i un infermer ha de ser una persona segura. Treballar individualment amb aquests estudiants per ajudar-los a superar aquestes inseguretats és una feina que m’agrada molt fer.
- Veus vocació infermera a les aules?
A les aules hi ha de tot. Hi ha gent que estudia infermeria per vocació i d’altres que opten per aquests estudis perquè no han pogut entrar en d’altres graus. D’aquests, una part s’hi acaben trobant realment bé i s’hi queden. Alguns també arriben atrets per qüestions més pragmàtiques, com les moltes sortides professionals que ofereix. Jo sempre dic que ser infermer o infermera és tenir un DNI per veure món, perquè falten infermeres a tot arreu. Tinc exalumnes treballant arreu d’Europa, als Estats Units…
- Ha canviat molt la infermeria?
I tant! Ara és una professió molt més sòlida, incorpora la investigació, l’evidència científica i tot això li ha donat més cos i també més reconeixement. Actualment, les infermeres estan a l’alçada del món científic. Alhora, la professió infermera s’ha desplegat en molts àmbits. Abans, una infermera feia de tot. Ara, els professionals s’especialitzen i aquesta especialització està molt ben valorada, encara que no sempre estigui reconeguda oficialment.