Ascen Martínez és la professora d’idiomes amb més trajectòria a UManresa-FUB. Hi va començar a donar classes de francès l’any 2005, quan els estudis de la diplomatura de Fisioteràpia podien escollir aquest idioma com a assignatura optativa. Des de llavors hi ha impartit classes de francès i d’anglès, així com de castellà a alumnes francesos. Actualment és professora de francès i d’anglès i forma part de l’equip de professors del Servei d’Idiomes, en funcionament des de l’any 2010.
- És diferent donar classes d’idiomes en una universitat?
Sí que és diferent. He voltat molt ensenyant idiomes i he tingut alumnes de totes les edats, des d’infants d’una escola de primària fins a persones de 85 anys, quan vaig estar vivint al Japó i hi ensenyava castellà. L’alumnat universitari és més exigent, perquè en general estan aprenent idiomes amb l’objectiu d’aprovar un examen i obtenir un títol que acrediti el seu nivell. Per això la manera de fer classes s’ha d’adaptar a aquesta necessitat. Els universitaris, que necessitaran acreditar un nivell de coneixement d’una llengua estrangera per obtenir el títol universitari, s’agafen els idiomes com una assignatura més de la carrera, forma part dels seus estudis.
- Ha evolucionat l’interès per aprendre idiomes?
Crec que no és una qüestió d’interès, sinó de necessitat. Els joves d’ara són més conscients que per trobar una feina necessiten dominar una llengua estrangera, generalment l’anglès. Abans, saber un idioma estranger era una qüestió de currículum. Ara saben que el necessitaran realment per comunicar-se en el seu dia a dia laboral.
- En el cas de l’anglès, creus que cal millorar-ne la formació en les etapes escolars inicials?
Sí, realment és un problema. A la universitat arriben molts estudiants que malgrat haver estudiat anglès des de la primària tenen un nivell inexplicable. Però crec que és un problema que va més enllà de l’aprenentatge d’una llengua estrangera. El problema més gran que tenim és que molts alumnes no han après a expressar-se ni en català ni en castellà, especialment quan es tracta d’escriure. No sé si és que llegeixen menys o estudien amb ordinadors, però la realitat és que ens trobem amb molts estudiants que no saben ni escriure ni explicar una història d’una manera coherent.
- Hi ha un perfil de l’alumne que estudia idiomes a la universitat?
Els perfils estan molt marcats per les franges horàries de les classes. A l’horari de migdia hi ha molts estudiants universitaris, mentre que a la franja de matí hi ha molta gent de fora de la universitat i persones de més edat. Aquests són uns estudiants diferents. Volen aprendre l’idioma no perquè el necessitin, sinó per saber comunicar-se, per exemple, en el cas que viatgin. El fet que els perfils estiguin diferenciats en franges horàries em permet adaptar les classes a cadascun d’ells.
- I amb quin perfil et sents més a gust donant classe?
A mi m’és igual. A mi el que m’agrada és ensenyar idiomes. Faig moltes classes seguides. De vegades tinc un dia ple de classes i tot i que el 80% són en anglès, en faig també en francès i de vegades em despisto. Un dia vaig començar una classe d’anglès en francès i els alumnes se’m van començar a mirar amb cares estranyes. No entenien res! Ens vem fer un tip de riure.
- Sempre havies volgut ser professora d’idiomes?
No! En realitat jo sóc professora d’història, però just quan em vaig treure el títol per impartir història al que abans era la segona etapa d’educació hi va haver canvis i vaig haver d’adaptar-m’hi. Mentre estudiava la carrera, vaig fer una especialitzat en anglès. Vaig aprofitar el domini d’aquesta llengua per formar-me per donar classes i més tard vaig treure’m el títol per donar classes de francès. A més puc impartir classes d’italià, català i castellà.