Pol Rovira Aguilar agafa cada dia el bus entre Vic i Manresa per venir a treballar a la Universitat. És un trajecte que va començar a fer fa tres anys per fer les pràctiques al Departament de Sistemes d’Informació d’UManresa. Graduat en “Multimèdia. Aplicacions i Videjocs” al campus Vic de la UVic-UCC, després de l’estada de pràctiques es va incorporar a la plantilla d’aquest departament per poder donar resposta a nous projectes que requerien d’un perfil com el seu, que combina la part creativa i la de programació. De moment, en aquest temps, ja ha treballat en la renovació del campus virtual i en la digitalització del carnet universitari i té entre mans la digitalització de Management Colors®, una dinàmica gammificada per a la reflexió i l’anàlisi de la gestió directiva creada pel director general de la institució, Valentí Martínez, juntament amb Òscar Dalmau, director de projectes amb Sudamèrica d’UManresa, i Carles Mendieta, consultor. Videojocs, esport, lectura i tenir cura de les relacions ocupen el seu temps lliure.
Per què et decideixes per estudiar Multimèdia?
La manera com vaig triar els estudis va ser una mica turbulenta. Vaig fer el Batxillerat econòmic perquè era el que m’agradava, però una vegada vaig començar, em va decebre, no era el que m’esperava. Vaig començar a preguntar-me què era el que realment m’agradava i vaig arribar a la conclusió que el que realment m’atreia eren els vídejocs. Així que, tot i haver fet el Batxillerat econòmic, me’n vaig anar a fer una carrera més aviat tècnica. Aquest grau, que feien a Vic, em va semblar que era el que més s’avenia als meus interessos. La part negativa era que aprofundia poc, però per altra banda et donava una molt bona base per continuar aprofundint en el que més t’agradava per especialitzar-te.
I tu, per quina especialització et vas decantar?
Aquest és un món molt dinàmic. Has d’estar molt al dia de tot, perquè canvia molt. Les pràctiques són una bona oportunitat per decidir-te, perquè la teoria està molt bé, però durant l’estada a l’empresa pots fer-te una idea més clara de com s’aplica tot. Abans d’arribar a UManresa, vaig fer pràctiques en una empresa de Vic. Allà vaig veure com s’aplicava la programació web i, una cosa per a la qual no tenia gaire tirada quan estudiava, em va començar a agradar. Llavors va arribar l’oferta de pràctiques a la Universitat. El primer encàrrec que vaig assumir va ser la renovació del campus virtual i després la digitalització del carnet de la Universitat. Vaig aprendre molt fent-ho, perquè em va obligar a indagar com programar amb el llenguatge nadiu del mòbil.
Podem dir doncs, que amb tots els encàrrecs que reps, aprens alguna cosa nova?
Estic reaprenent constantment perquè programar és fer I+D. És com un bucle en el qual vas investigant i desenvolupant per aconseguir fer petites passes que acaben funcionant. Ara em preparo per a nous aprenentatges perquè el Departament està treballant en projectes com la digitalització de Management Colors® per tal que s’hi pugui jugar online. És un encàrrec totalment diferent perquè he de programar un joc que tampoc és ben bé un joc. Hi hem de tenir en compte molts condicionants, com per exemple el tauler de joc amb temporitzador, la diferenciació entre la figura del jugador i el formador… El més complicat de tot és aplicar la funcionalitat d’aquesta dinàmica gammificada a un entorn online i fer que s’hi pugui intervenir de manera simultània, de manera que entren en joc els servidors. Tinc la sort de comptar amb la Mònica Gonzàlez, companya del departament, que m’està ajudant en la part de programació.
Com passes de fer pràctiques a incorporar-te a la plantilla del Departament?
Em vaig graduar el passat mes de gener i com que el Departament tenia projectes que requerien d’un perfil com el meu i com que les tasques que havia fet fins llavors havien tingut un molt bon resultat, em van oferir d’incorporar-me a l’equip. La veritat és que no m’ho vaig rumiar gaire, perquè durant les pràctiques m’havia sentit molt a gust amb l’equip i tots els projectes en els quals havia treballat no m’encasellaven en l’entorn web. Era una feina que m’oferia l’oportunitat de treballar en coses molt diferents i amb la perspectiva de poder participar en nous projectes de realitat virtual en els quals hem començat a treballar. Una de les coses que més valoro és que el meu cap, en Gerard, sigui prou valent per oferir-ne nous projectes que em fan sortir de la meva zona de confort, sense forçar-me. És una persona que sap motivar-te i incentivar-te a aprendre. A més, l’equip que formem és molt curiós, està format per persones molt diferents, però ens complementem molt bé.
Quan estudiaves, on t’imaginaves que acabaries treballant?
En aquell moment jo pensava que em decantaria per la programació dels videojocs o en alguna feina de l’àmbit més informàtic, però quan vaig començar les pràctiques em va sorprendre molt el disseny web, tant que vaig anar del zero interès a cent. El que no m’esperava gens era acabar treballant a una universitat. Quan estudies, utilitzes cada dia els serveis informàtics de la universitat, però mai et planteges la feina que hi ha darrere fins que t’integres a l’equip. La gràcia de ser en un sector que no sigui l’informàtic és que crees programes i aplicacions que tu necessites utilitzar a l’empresa o institució per a la qual treballes.
Com t’agradaria evolucionar professionalment dins de la Universitat?
El meu perfil, que combina disseny i programació, és molt llaminer i crida l’atenció. Ja hi ha altres departaments de la institució que ens presenten projectes que podríem desenvolupar. M’estic adonant que desenvolupar projectes de gammificació és molt interessant en l’àmbit de l’educació, perquè et permet aprendre al mateix temps que jugues. M’agradaria fer la meva aportació en aquesta línia. De fet, ja estem treballant en alguns projectes de creació de casos clínics amb realitat virtual per al Centre d’Innovació en Simulació (CISARC). No m’avorreixo gens i la feina que faig, tinc la sort que és molt variada.
Ha canviat la teva percepció d’UManresa des que t’hi has incorporat?
És que jo en sabia ben poc d’UManresa, abans de venir-hi a fer les pràctiques. El que m’agrada d’aquí és l’ambient que, a diferència d’altres llocs, és molt càlid entre tothom. Aquí tothom es coneix. I crec que la institució es preocupa que això sigui així i això et fa treballar molt a gust. Em va sorprendre molt la dimensió de la universitat. En el poc temps que porto aquí ja he vist construir un nou edifici. I veig que els nous projectes no s’aturen.
Què fa Pol Rovira quan no és a la feina?
Jugar a videojocs i trobar coses diferents dins d’aquest món, que apliquin mecàniques noves. També m’agrada molt anar al gimnàs, cuidar les relacions amb les persones que estimo i llegir. Ara estic recuperant els clàssics, tant pel que fa a lectura com al cinema. El darrer llibre que he llegit ha estat “Crim i càstig” de Fiódor Dostoyevski.