El moianès Joan Gallifa Roca va ser responsable de la posada en marxa del Departament de Sistemes de la Fundació Universitària del Bages entre els anys 2008 i 2012, una responsabilitat que va deixar per un nou repte: dirigir l’àrea de Sistemes d’Informació de la Fundació Jesuïtes Educació. Deu anys després ha tornat a UManresa, aquesta vegada per fer de docent del Grau en Gestió de la Societat Digital, que va iniciar la seva implantació el curs passat. Explica que va conèixer la nova titulació a través d’una piulada a X (Twitter) i que de seguida va sentir la necessitat de formar part d’un projecte acadèmic que fa realitat la seva vocació: formar persones que sàpiguen aprofitar la tecnologia per resoldre problemes i millorar la vida de les persones.
Per què vas decidir estudiar Enginyeria Informàtica?
Vaig entrar en contacte amb la informàtica mentre estudiava a l’Escola Pia de Moià. Quan feia els darrers cursos, hi van muntar la primera aula d’informàtica. També anàvem a Caldes, a fer activitats i va ser aleshores quan el tió “em va cagar” el meu primer ordinador, un MSX. Jo no era la típica persona que utilitzava la tecnologia per jugar. Jo, el que volia, era resoldre problemes, utilitzar la tecnologia perquè les coses funcionessin millor.
On vas estudiar?
Vaig anar a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona. Tenia 18 anys i era la primera vegada que sortia de Moià pel meu compte. Va ser un canvi vital important. De cop havia de prendre les meves pròpies decisions, espavilar-me en coses com fer la neteja… Tot depenia de mi! A més, hi havia de posar responsabilitat i rigor, perquè poder estudiar a Barcelona representava un esforç important per a la família.
I com va ser l’etapa universitària?
He de dir que m’ho vaig passar bé. De fet, mentre estudiava, quan estava a la meitat dels estudis, vaig tenir l’oportunitat de fer la Prestació Social Substitutòria del Servei Militar a Blanquerna (URL) com a tècnic informàtic d’atenció a l’usuari. Aquella etapa va requerir més esforç, perquè havia d’estudiar i treballar i compaginar-ho tot ho feia més complicat, però tot i així, la feina donava resposta a una de les meves inquietuds, que era l’ús de la tecnologia per resoldre els problemes i per fer més eficients les solucions.
Els estudis d’Enginyeria Informàtica tenien aquest enfocament?
No, de cap manera. Era una visió tècnica pura i dura. Poques assignatures s’aplicaven a problemes de la realitat. Era una llicenciatura amb matemàtiques, física… Era tot força teòric i no contemplava en cap cas aquesta visió de la tecnologia i el seu impacte en la societat.
D’on et ve aquesta voluntat d’impacte positiu utilitzant la tecnologia?
Jo crec que forma part de la meva personalitat, però també de la meva relació amb el món de l’escoltisme i del voluntariat. De fet, totes les feines en què he treballat han tingut aquest component de voluntat de servei. La primera feina que vaig fer, la de Blanquerna, ja consistia en atendre els usuaris de la universitat per resoldre els seus problemes tecnològics. Després, dins de la mateixa universitat, vaig treballar en el desenvolupament de programes i en la creació d’espais virtuals i d’aprenentatge.
Després de Blanquerna, quina és la teva trajectòria professional?
A Blanquerna hi vaig treballar durant uns 15 anys. Em va agradar molt perquè encaixava molt amb el meu perfil de tecnòleg i analista. Ser-hi durant tant de temps em va permetre conèixer i entendre el funcionament de l’organització. Aquest coneixement de la institució va ser el que em va facilitar treballar en el desenvolupament de solucions tecnològiques adreçades a millorar el seu funcionament. Va ser aleshores que vaig fer un pas mes i faig fer un Màster en Gestió de la Informació i el Coneixement (UOC) per aprofundir en solucions per endreçar la informació de l’organització. Posteriorment vaig continuar formant-me i vaig fer el Màster en Educació i TIC (e-learning), que em va formar per aplicar la tecnologia en l’entorn educatiu. L’educació és una altra de les coses que m’interessen i que em fan vibrar.
Després vas treballar a la Fundació Universitària del Bages. Què hi feies?
Jo formava part d’un equip de persones que treballàvem en el desenvolupament de software acadèmic. La Fundació Universitària del Bages (FUB) era un dels nostres clients. Entremig, havia estat treballant uns mesos a la Fundació Althaia amb la intenció d’acostar-me més a casa, perquè durant 15 anys vaig estar anant i venint de Moià a Barcelona. A la FUB – UManresa coneixia el Toni Prada, el Gerard Soler i el David Casas i se’m va oferir la possibilitat d’incorporar-me a l’equip per posar en marxa els serveis informàtics de la institució, que tenien una estructura molt incipient. Em va semblar una molt bona oportunitat perquè em permetia continuar treballant en l’atenció als usuaris i en el desenvolupament i integració d’eines tecnològiques per resoldre problemes de la institució.
Com recordes aquella etapa?
Vaig aprendre-hi molt, perquè començàvem pràcticament de zero. Vam posar en marxa els servidors, la connexió a Internet per a tota la institució, vam desenvolupar la tecnologia per fer possible l’automatrícula – que va estalviar moltes cues – i vam digitalitzar les notes que facilitaven els docents, que fins aleshores es feia en paper. D’aquella època és també la posada en marxa del moodle, l’entorn virtual d’aprenentatge.
Quina oferta laboral et va fer decidir a deixar la Fundació Universitària del Bages?
Em van oferir una feina a la Fundació Jesuïtes Educació. Aleshores eren un conjunt d’escoles aïllades i poc coordinades. Era un projecte que naixia de zero, amb la voluntat de millorar la coordinació d’aquests centres per millorar el funcionament de la institució. Vaig tenir molts dubtes, perquè significava tornar a anar i venir cada dia a Barcelona, però em va semblar apassionant tenir l’oportunitat de crear un projecte com aquest des de zero. Era un tren que no podia deixar passar. Com a director de l’àrea de Sistemes d’Informació, m’he encarregat de la part tecnològica dels serveis unificats que fan servir totes les escoles que formen part de la fundació. És una feina que integra dues de les meves passions i especialitats: la tecnologia i l’educació.
Què creus que aporta o pot aportar la tecnologia a l’educació?
La tecnologia no és ni bona ni dolenta. Això depèn de l’ús que se’n faci. La tecnologia aporta eficiència als processos i permet fer coses que sense tecnologia serien impensables. Durant la pandèmia de Covid, per exemple, l’educació no hauria pogut continuar i gràcies a la tecnologia va ser possible.
Pel que fa a la Intel·ligència Artificial, és un tema apassionant que caldrà gestionar, però jo crec que pot aportar molt valor. Estem formant els ciutadans de la segona meitat del segle XXI i hem de tenir en compte quines competències han de tenir els estudiants i què han de saber en relació amb la tecnologia i formar-los en els aspectes ètics. Aquests són temes que m’apassionen i que els nostres estudiants, sigui quin sigui el seu nivell, han de tenir present per fer un món millor del que ens hem trobat. És molt important que hi hagi persones amb criteri i senderi que posin tot això al seu lloc. La IA pot ser una gran oportunitat o una generadora de problemes, com ha passat amb totes les revolucions tecnològiques que ha viscut la humanitat. Caldrà regular-ho, formar en valors i educar en aquest àmbit perquè se’n faci un bon ús perquè jo sempre defenso que la tecnologia, ben utilitzada, ha de servir-nos per resoldre problemes.
La passió per la relació entre tecnologia i educació és el que et torna a portar a UManresa?
Sí, un dia vaig veure una piulada a X (Twitter) que parlava del nou Grau en Gestió de la Societat Digital. Vaig mirar els objectius i programes del Grau i vaig pensar que jo hi havia de participar, perquè el contingut era el que m’havia mogut durant tota la meva trajectòria professional: aquest perfil que sap una mica de tecnologia i sap d’organitzacions. És el professional que pot fer de traductor entre les dues bandes perquè les entén i pot aportar solucions. Per això de seguida em vaig posar en contacte amb les persones que ja coneixia dins de la institució i em vaig presentar a la convocatòria de docents per als estudis. Vaig començar impartint l’assignatura Societats i Tecnologies, una assignatura que per a mi és un caramel, perquè és com la idea de tot el grau concentrada. És una assignatura que parla de la història de la tecnologia, del seu impacte en la societat, la seva projecció de futur i la seva aplicabilitat en la solució de problemes de la humanitat.
Quin creus que és l’encert d’aquests estudis?
Doncs la formació d’un perfil professional que tingui una pota a cada banda: un perfil tecnològic, entenent la tecnologia sense aprofundir-hi, que és la feina dels tecnòlegs i informàtics; i un perfil que entengui sobre el funcionament de les organitzacions i per això té molt sentit que el grau estigui vinculat als estudis d’Empresa. És un perfil que sabrà parlar dos llenguatges i que pot fer d’intèrpret de cadascuna de les bandes per crear i portar a terme projectes d’aplicació de les tecnologies. Aquesta figura és clau, perquè els informàtics utilitzem un llenguatge difícil. De fet, molts projectes tecnològics fracassen precisament per això, per aquesta falta d’entesa. Ara, les empreses tenen més competència i necessiten que els projectes siguin més eficients. Això, juntament amb l’acceleració en el desenvolupament i la implantació de la tecnologia, ha fet que aquest perfil, ara, sigui més necessari que mai. A mi m’agradaria que aquesta primera generació de graduats en Gestió de la Societat Digital estigui formada per persones capaces d’utilitzar totes les eines tecnològiques que tenim i tindrem a l’abast per resoldre els problemes de la humanitat, les organitzacions i les empreses.
És la teva primera experiència com a docent universitari?
Sí, fins ara havia impartit docència en formacions internes per a docents, però és la primera experiència en formació reglada. Fer classes sempre m’ha agradat perquè a més de traslladar els meus coneixements, quan ensenyes aprens molt més, perquè has de preparar contingut per a les classes. Tot i que la meva assignatura és un dilluns, a les 9 del matí, i que vinc des de Terrassa, per a mi és un al·licient començar així la setmana.
Ara que has tornat a la Universitat, has notat canvis a la institució?
L’any 2008 era una institució molt petita. Estàvem tots en un únic edifici i no va ser fins una mica més tard que es va inaugurar la Clínica Universitària. És molt impressionant veure com ha crescut. Érem com una família. Tothom es coneixia i estava molt implicat en fer créixer la institució. Ara veig el resultat de tot allò: sis edificis, més oferta acadèmica de graus i de CFGS, recerca, publicacions científiques… La sensació que tinc és que s’ha convertit en una universitat de referència. Tornar-hi anys després, emociona, perquè veus que s’ha fet gran i tu d’alguna manera, hi vas participar. Per a mi, UManresa és una mica casa. Hi vaig fer molts bons amics que encara conservo.
Explica’ns què t’agrada fer més enllà de la feina
Tinc dues filles, de 10 i 12 anys, que m’han canviat la vida. Per tant, ara mateix estic abocat a fer-les pujar, tot i que quan puc m’agrada molt anar al teatre o sortir a passejar a la natura.