Oriol Bataller Gilabert és odontòleg per la UB i, des del curs passat, és el coordinador del CFGS de Pròtesis Dentals del Campus Professional, una posició que va assumir juntament amb l’encàrrec de posar en marxa la Clínica Odontològica Universitària, que serà una realitat la propera primavera. D’origen manresà, va créixer i estudiar a l’Hospitalet de Llobregat. Però, com diu la dita, “roda el món i torna al Born”, així que, tan aviat com va poder, amb 23 anys, va tornar cap al Bages i es va establir a Callús. Amb interessos eclèctics, que van des de la música fins a la política, la fotografia, la cultura popular o la novel·la negra, Bataller assegura que a UManresa es treballa amb convenciment, motivació, un bon acompanyament i tolerància a l’error, una manera de fer que no havia vist mai abans als llocs on havia treballat.
Per què l’odontologia?
La nit abans del termini de tancament del període de preinscripció universitària, vaig posar les tres opcions que més m’agradaven: medicina, biologia i odontologia. A casa tenien clar que havia d’estudiar una carrera i no em vaig plantejar, per exemple, estudiar formació professional, que en aquell moment era vista com una sortida per a les persones que no tenien el graduat escolar. Tenia clar que volia anar cap a alguna cosa de l’àmbit científic o mèdic. Vaig optar per l’odontologia perquè medicina eren molts anys d’estudi i vaig pensar que tindria més sortides que la biologia. Ara no sé si acabaria fent la mateixa tria o si em decantaria més cap a algun tema relacionat amb la docència o de l’àmbit social. També vaig deixar de banda la carrera musical, que m’agradava molt, però els pares no ho haurien entès. De fet, aquesta espina me la vaig treure als 35 anys, quan ja treballava, i vaig fer el Grau Professional de Música al Teatre Conservatori. Vaig trigar molts anys a aconseguir-ho, però ho vaig fer.
Com va ser l’etapa universitària?
Estudiava a l’Hospitalet de Llobregat, que és on hi havia la Facultat d’Odontologia de la UB. No va ser fàcil. Els primers cursos tenien poc a veure amb la professió: eren continguts molt bàsics i genèrics de l’àmbit de la medicina. De cop em vaig trobar en un àmbit universitari, sense acompanyament, amb un ritme diferent i molta càrrega d’estudis. A més, no era com ara, i t’ho jugaves tot a un examen final, però ho vaig aconseguir i vaig completar els estudis en cinc anys, que era el que durava la carrera.
Quan acabes, com t’incorpores al món laboral?
La meva primera feina com a odontòleg va ser en una clínica a Mollerussa. Hi anava un dia a la setmana i, com que era objector de consciència, ho vaig haver de compaginar amb la prestació social substitutòria, que vaig fer a l’Ajuntament de Callús. Aquella va ser una època que també em va marcar. Vaig viure de prop la política municipal i, arran d’això, vaig acabar incorporant-me a una candidatura municipal d’un grup independent de Callús, el Moviment Alternatiu de Callús (MAC), que liderava Ramon Fons. Vaig ser-hi regidor durant 8 anys de Benestar Social i Sanitat. Mentre feia d’odontòleg a Mollerussa, també feia de becari al Departament de Farmàcia de la Facultat d’Odontologia. Formava part del comitè ètic científic i donava suport a projectes científics. A més, treballava en una clínica d’Artés.
Van ser 7 o 8 anys molt intensos. Cada dia havia de pensar què havia de fer, perquè cada dia anava a llocs diferents. Durant aquest període, vaig alternar altres feines en clíniques de Terrassa, Balsareny i Navarcles. Era un odontòleg nòmada, regidor municipal i estudiant de música, tot al mateix temps.
Quan acaba aquesta etapa?
L’any 2023 vaig començar a treballar a la Clínica Dental del Bruc, a Manresa, a temps parcial. No va ser fins l’any 2007 que els vaig proposar de poder-hi treballar fent horari complet i hi van accedir. Això em va donar una mica d’estabilitat, tot i que val a dir que la majoria de dentistes són autònoms. De fet, el meu primer contracte laboral va ser precisament el que vaig signar quan vaig incorporar-me a la FUB – UManresa l’any passat.
Per què decideixes canviar la teva orientació professional?
En l’odontologia hi ha parts de la feina que són molt gratificants, com resoldre els problemes dentals de les persones, però és una feina molt invasiva, perquè treballes molt a prop del pacient, has de treballar dins la seva boca. A més, si vols fer la feina bé, t’has d’exigir molt, i això t’acaba minant. Per tot plegat, em vaig adonar que em calia un canvi i vaig començar a fer coses diferents.
Quines coses?
Doncs, em vaig matricular a un màster universitari en Anàlisi Política de la UOC. Les qüestions polítiques, així com les socials, sempre m’han interessat. M’agrada entendre com funciona la societat i com ens organitzem. Després també vaig fer un postgrau en Gestió i Direcció de Clíniques Dentals a la UB, perquè a totes les clíniques on havia treballat havia hagut de fer una part de feina de gestió i vaig pensar que m’aniria bé per deixar de fer les coses per intuïció. Com en el màster, vaig aprendre i gaudir molt. I encara vaig fer una altra formació: em vaig treure el Certificat d’Aptitud Pedagògica, el CAP, perquè en algun moment em va passar pel cap deixar l’odontologia i anar a fer classes de música a secundària. Aprendre m’agrada i per això continuo formant-me. Aprofitant els recursos que ens ofereix UManresa, vaig fer el Màster Universitari en Simulació, i recentment he accedit al programa de Doctorat.
Tens el CAP i això va ser la teva entrada a la docència al Campus Professional d’UManresa.
Sí, l’any 2016, el segon any que s’impartia el CFGS de Pròtesis Dentals a UManresa, el Pep Serra em va oferir de fer-hi de professor, perquè hi havia pocs professionals de les pròtesis dentals que tinguessin el CAP. Va ser la meva primera experiència com a docent, impartint l’assignatura de pròtesi sobre implants de segon curs del cicle.
I com va anar aquest contacte amb la docència?
De seguida em van oferir també d’impartir l’assignatura d’ortodòncia de primer curs. Vaig tenir molta feina, perquè hi havia un temari bàsic oficial, però calia desenvolupar-lo. Em vaig passar tot l’estiu anant a la biblioteca d’Odontologia de Bellvitge per preparar l’assignatura. Era la primera vegada que em posava davant d’una classe, però em va agradar i puc dir que no vaig tenir sensació de nervis. Tot i així, recordo que aquell primer curs vaig patir molt, perquè volia tenir-ho tot molt controlat i, com en tot, hi ha moltes coses que es desmarxen. Venir a fer classe em va permetre sortir de la rutina de la clínica.
Què t’agrada de fer de docent?
M’agrada transmetre el que sé a una altra generació. Estem formant professionals que, al cap d’un temps, treballaran en un laboratori de pròtesis dentals. Han de saber treballar bé perquè els pacients se’n beneficiïn i entrin a formar part d’una cadena. Entre l’odontologia i les pròtesis, algú podrà somriure i menjar bé.
Set anys després de començar com a docent, puc afirmar que ser professor t’ha d’agradar, perquè has d’estar disposat a sacrificar hores per preparar classes i per avaluar els alumnes, ja que això ho acabes fent a casa.
Comences com a docent col·laborador i acabes com a responsable del Cicle de Pròtesis i de la nova Clínica Odontològica. Com va anar tot plegat?
Vaig veure que la Universitat convocava una plaça per a la Clínica Odontològica, que ha de servir per a les pràctiques dels estudiants del Grau en Odontologia. Vaig pensar que el meu perfil podia encaixar-hi, a banda que era el canvi que volia fer professionalment, així que vaig decidir optar al lloc de feina. Vaig anar avançant en el procés de selecció i va ser llavors que em van oferir totes dues responsabilitats: la de la Clínica Odontològica i la coordinació del cicle, perquè va coincidir que l’Anna González, la coordinadora fins llavors, canviava de rol dins la institució.
Com a responsable del Cicle Formatiu de Pròtesis Dentals, quins són els teus objectius?
M’agradaria molt donar valor a la tasca que fem com a formadors de professionals, contribuir a revaloritzar la Formació Professional i l’aprenentatge d’oficis. Un altre dels meus objectius és millorar l’equip docent que vaig trobar, un equip que està molt cohesionat, molt motivat i que té molta empenta. Aquest és un mèrit que hem d’atribuir a l’Anna González, i a mi m’agradaria mantenir aquest ambient i aconseguir, si puc, que millori, per evitar que la feina feta no es perdi. També m’agradaria que l’oferta formativa tingui estabilitat, que continuï sent atractiva per als estudiants i que hi hagi una continuïtat dels cicles cap als graus.
El mercat laboral necessita professionals, i cada vegada ens arriben més estudiants que venen de batxillerat, opten per fer un cicle i després s’incorporen al grau. Això fa que l’alumnat tingui un bagatge formatiu que les persones que vam estudiar anys enrere no tenim, perquè la Formació Professional no tenia prestigi. Avui, l’alumne que arriba al grau després d’un Batxillerat i un CFGS té una base cultural més sòlida, sap estudiar i està més ben preparat.
I la Clínica Odontològica, com serà?
Per a mi, està sent tot un repte engegar una clínica des de zero. Tindrem el millor equipament del mercat, i els professionals que hi treballaran seran persones que també faran docència i hem de garantir un alt nivell de qualificació. A la COU hi formarem els futurs odontòlegs i tenim la responsabilitat de formar-los molt bé.
Serà una clínica oberta a tothom, i a mi m’agradaria molt que comptés amb el suport de les administracions perquè pugui atendre persones de col·lectius que no poden accedir a tractaments odontològics que la sanitat pública no cobreix. Des de UManresa apostem perquè la COU sigui un equipament que cobreixi una mancança que tenim al territori i pugui tenir una part de funció social.
Disposar de la COU ens permetrà també posar en marxa un primer màster de cirurgia, implants i rehabilitació protètica.
Les obres ja han començat. Com ens la podem començar a imaginar?
La idea és que comenci a funcionar la propera primavera. Tindrà 3.000 metres quadrats de superfície, 22 sillons per als tractaments, una aula CAD i simuladors Haptics de realitat virtual per a l’entrenament dels estudiants que s’hi formaran.
Un dels trets que la faran única és que integrarà els laboratoris del CFGS de Pròtesis Dentals del Campus Professional. De fet, serem l’únic centre formatiu que tindrà aquests dos estudis sota un mateix sostre.
En aquest temps, quina visió tens d’UManresa?
Fins que em vaig incorporar a la plantilla de la Universitat, l’havia vista sempre des de la perspectiva del Campus Professional. De fet, em limitava a venir a fer les classes i no em movia pels altres edificis i departaments. En aquest temps, el que he vist és que a UManresa hi ha una manera de treballar que fins ara no havia vist enlloc. Aquí has de fitxar, posar-hi moltes hores, però ho compensa la flexibilitat que ofereix la institució i la confiança que dipositen en tu. Hi ha tolerància a l’error i un acompanyament que són molt d’agrair. Crec que es fan coses perquè és una institució que actua per convenciment i per motivació.
Què t’agrada fer quan no treballes, prepares classes o corregeixes treballs o exàmens?
Tinc moltes aficions i interessos. Una és la fotografia: tinc una pàgina web i un compte a Instagram on publico les fotos que faig. He fet cursos en línia per aprendre’n. M’agrada fer fotos de paisatges, de nit als carrers i de festes populars de foc…
De fet, el foc és una altra de les meves aficions. Des dels 18 anys formo part de Xàldiga. Porto el Nas de Sutge del Correfoc de Manresa. Ah, i en l’àmbit de la cultura popular també vaig ser geganter a Callús.
Una altra de les meves aficions és la música. De fet, formo part de la Unió Musical del Bages, on toco el saxo. Si algú em vol venir a escoltar, el proper 12 d’octubre actuarem a Santpedor.
La lectura també m’agrada molt, sobretot la lectura política i la novel·la negra. Els darrers llibres que he llegit han estat “L’armadura del rei”, dels periodistes Albert Calatrava, Elder Hurtado i Ana Pardo de Vera, i “El pantà maleït: Les morts de Susqueda”, de Tura Soler.
I, com no, les sèries de televisió. Us recomano “Slow Horses” i “Shetland”.