Marc Selgas Cors va arribar a UManresa com a professor col·laborador del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Administració i Finances del Campus Professional i un any després ja n’era el coordinador. Actualment, també coordina el Cicle de Comerç Internacional, fa de docent al Grau en Administració i Direcció d’Empreses i és responsable dels programes d’intercanvi internacional als quals poden accedir els alumnes de l’àmbit d’empresa. Graduat en Ciències Polítiques i doctor en Estudis Interculturals, abans d’arribar-hi havia descartat ser enginyer aeronàutic o farmacèutic. Anys després descobria la seva autèntica vocació de docent universitari, que ha fet realitat a UManresa després d’un periple vital en el qual ha fundat un partit, ha fet de regidor, ha treballat al Parlament i ha viscut a la Xina.
Com arribes a estudiar Ciències Polítiques?
Als 16 anys, em tibava tot el que tenia a veure amb les ciències, perquè se’m donaven força bé les matemàtiques. D’entrada, volia fer Enginyeria Aeronàutica, però calia anar a Madrid i no m’hi veia. A segon de Batxillerat vaig pensar que una bona opció podria ser la Farmàcia, però vaig suspendre dos cops la selectivitat. No volia perdre un any de la meva vida fent alguna cosa que no m’agradés prou, així que vaig deixar els estudis i vaig estar treballant fent filtres per a banyeres i piscines. Va ser una etapa decisiva, perquè vaig començar a llegir molt. Un dels llibres que vaig llegir va ser “La fi de la història i el darrer home”, de Francis Fukuyama. Aquest va ser el llibre que va fer que, quan vaig aprovar la selectivitat, tot i poder entrar a Farmàcia, m’acabés decidint per estudiar Ciències Polítiques.
Què és el que et va impactar d’aquest llibre?
Em va atraure molt tot el que s’hi explicava sobre l’evolució de l’esser humà, sobre la transformació de les societats, de la fi dels grans blocs quan cau el mur de Berlin.. Després vaig llegir sobre altres temes, com el terrorisme d’ETA… Tot plegat va fer que m’interessés per la política, més des del vessant analític que no pas des de la política activa. El meu objectiu era arribar a treballar en algun organisme oficial, dedicant-me a temes de conflictes internacionals o en alguna cosa relacionada amb la diplomàcia. Vaig estudiar a la UAB i els dos primers cursos tot estava molt centrat en l’administració pública. Va ser a tercer curs quan vaig començar a orientar-me i especialitzar-me en qüestions internacionals.
Però vas acabar fent política activa…
Sí, l’any 2003, amb una colla de joves de Balsareny vam fundar el partit Via Alternativa Independent perquè no ens agradava com funcionava el govern del poble. Érem molt joves, el més gran tenia 32 anys i, contra tot pronòstic, vam treure dos regidors, de manera que amb 22 anys, i com a resultat d’un pacte amb ERC, entro al govern i em converteixo en regidor de Cultura, Esports, Joventut i Festes.
Com va ser l’experiència?
Va tenir tant coses bones com dolentes. Era un moment en el qual el poble estava molt dividit. Encara ara hi ha gent que no em dirigeix la paraula des de llavors, però estic orgullós de les coses que hi vam aconseguir, com engegar el Consell de la Joventut, que encara ara funciona, o la Setmana de la Joventut, posar en marxa una programació estable cultural o crear el Consell de Cultura.
Et va servir la formació en Ciències Polítiques per fer la feina de regidor?
Una mica sí. De fet, vaig descobrir que algunes de les coses que menys m’agradaven dels estudis, a la pràctica, tenien aplicabilitat. Però l’aprenentatge que hi vaig fer va ser bàsicament humà. Vaig estar molt en contacte amb les problemàtiques de les persones i vaig intentar ajudar-les tant com vaig poder.
Quan passa això, encara estàs estudiant?
Sí, de fet compaginava la regidoria amb els estudis, treballava al Decathlon venent bicicletes i, per postres, jugava a futbol en el meu temps lliure. Quan vaig acabar d’estudiar, vaig entrar a treballar al BBVA, a Lleida. Va ser la meva primera feina, podríem dir, “formal”. Em van oferir de poder-m’hi quedar, però era a Lleida i no em va interessar, així que vaig anar treballant durant dos anys en feines temporals, fins que em van oferir una feina a Fibanc, l’actual Mediolanum.
Quina va ser la teva primera feina relacionada amb els estudis?
Va ser l’any 2007 em va sortir l’oportunitat de treballar com a tècnic al Parlament de Catalunya, concretament al Grup Parlamentari d’ERC. Hi vaig treballar portant temes d’economia i de comerç, preparant propostes de resolució, projectes de llei, fent assessoria en matèria d’economia, turisme…
Va ser llavors quan vas decidir continuar formant-te i especialitzant-te?
Sí, vaig estudiar un Màster en Economia i Negocis a l’Àsia Oriental a la UOC. Quan estudiava, tot estava molt centrat en Europa i els EUA i jo tenia molt interès en aprofundir en una altra zona del planeta. La Xina començava a ser la fàbrica del món. L’any 2008 em va sortir l’oportunitat de viatjar-hi i vaig deixar la feina al Parlament i me n’hi vaig anar a viure durant un any.
Com va ser aquesta experiència?
Va ser una etapa molt enriquidora. Hi vaig aprendre xinès de supervivència, just per moure’m pel país. Mentre era allà va sortir l’oportunitat de fer un internship a l’ACNUR. Vaig treballar amb un equip de gent que preparaven campanyes d’ajuda per a refugiats que arribaven a la Xina per qüestions religioses, com un grup de cristians d’Oman, o per atendre els afectats del terratrèmol de Sichuan que va provocar molts desplaçats i que ens va obligar a improvisar. Va ser una pràctica del tot real d’una situació d’emergència. Mentre era allà, per guanyar-me la vida, hi feia professor de castellà a persones estrangeres.
I quan s’acaba l’estada a la Xina?
Quan torno és quan em plantejo realment què vull fer amb la meva vida i és quan començo a tenir clara la meva vocació. Vaig decidir que el meu objectiu seria convertir-me en docent universitari en els àmbits de les relacions internacionals aprofitant el meu coneixement sobre el món asiàtic. Per aconseguir-ho havia de continuar formant-me i vaig fer un Màster Oficial de Relacions Internacionals i vaig començar el doctorat. En aquesta etapa vaig conèixer un professor que em va marcar molt, en Sean Golden. A través seu vaig conèixer una alternativa al discurs oficial occidental, que encaixava totalment amb la meva experiència xinesa. Per això li vaig demanar que fos el director de la meva tesi doctoral, titulada “Debat filosòfic, polític, social i econòmic de la implantació de la democràcia a la Xina dels segles XIX i XX”.
Tot això passa mentre treballava com a tècnic a mitja jornada a ERC del Bages i mentre començo a orientar-me cap a la docència fent el Màster Oficial de Professorat de Secundària. Llavors em van concedir una beca, vaig plegar de la feina i me’n vaig anar mig any a Warwick (Anglaterra) a continuar treballant en la tesi, que vaig defensar l’any 2014.
L’objectiu de fer de docent va trigar a arribar?
Sí, quan vaig tornar d’Anglaterra vaig intentar trobar feina, però no en trobava ni a secundària ni a la universitat. Vaig treballar d’administratiu a l’Ajuntament de Manresa, me’n vaig anar a viure a Barcelona, vaig entrar a treballar a la BMW, on vaig començar des de baix, al costat de persones de perfils molt diferents i aprenent-hi moltes coses. Vaig anar pujant i vaig acabar fent-hi de responsable de reaprovisionament de recanvis. També vaig fer de tècnic de projectes a la Fundació Salut Mental i vaig estudiar un màster de Gestió Esportiva al Johan Cruyff Institute.
Aquest va ser el Màster que et va posar en contacte amb UManresa?
Indirectament, sí. Hi tenia el Marc Bernadich com a professor. Vaig fer les pràctiques del Màster al Bàsquet Manresa, just l’any del retorn a l’ACB. Va ser el Marc qui em va proposar fer de docent col·laborador al CFGS en Administració i Finances, portant l’assignatura dedicada a eSports. Això va ser l’any 2020. Un any després, em vaig fer càrrec de la coordinació del Cicle i l’any 2022, després de la baixa paternal, ja m’incorporo a l’equip del Campus Professional a Jornada completa, on actualment coordino aquest cicle i també el de Comerç Internacional. Ara mateix també faig classes i coordino els TFG del grau en ADE i m’encarrego dels intercanvis internacionals dels estudis d’empresa.
Finalment aconsegueixes l’objectiu de fer de docent. T’agrada?
Sí, després de quatre màsters i un doctorat! M’agrada estar en contacte amb els alumnes. De fet, m’hi sento molt còmode. Hi deu ajudar que he fet d’entrenador de futbol durant molts anys i sé com relacionar-me i comunicar-me amb els joves. M’agrada molt mostrar als alumnes eines que els poden servir. Penso que és una feina que m’enriqueix i que m’omple. D’altra banda, estic molt content de poder formar part de l’equip d’empresa de la Universitat.
La persistència i la constància m’han permès arribar a l’objectiu de ser el que volia ser de gran. Al final t’adones que quan menys t’ho esperes, apareix algú que t’obre una porta clau.
Quin són els teus objectius pel que fa als estudis d’empresa del Campus Professional?
A mi m’agradaria fer créixer l’oferta formativa en altres àmbits, com el màrqueting, la logística o les aplicacions informàtiques. M’agradaria que aquest creixement anés en paral·lel a l’increment dels graus universitaris del món de l’empresa per donar resposta a nous perfils professionals relacionats amb el desenvolupament de la tecnologia. Voldria que també poguéssim oferir màsters oficials en aquest àmbit.
Què creus que fa diferents els estudis del Campus Professional UManresa?
En primer lloc, els docents. Aquí, el professorat no són acadèmics sinó professionals que treballen al sector privat i que estan constantment actualitzats, de manera que això ho poden traslladar als alumnes. D’altra banda, la connexió amb la Universitat. Finalment, en destacaria la metodologia, innovadora i molt pràctica.
Què en sabies d’UManresa abans d’incorporar-t’hi?
L’únic contacte que hi havia tingut havia estat per venir a fer-hi exàmens de la UOC. La veia com una universitat molt petita i privada. Però en arribar-hi em vaig adonar que no era així. Crec que tenim un potencial enorme que cal saber explotar. Som una institució més àgil que altres per adaptar-nos als canvis. Hem d’acabar sent la Universitat de referència de la Catalunya Central en un mapa universitari del país que tingui en compte les vegueries.
Quines són les teves aficions?
Ara mateix, amb dos fills, de 4 i 2 anys, em dedico bàsicament a voltar per Catalunya. També m’agrada llegir. El darrer llibre que he llegit és “Sumisión”, una novel·la de Michel Houellebecq. M’estic rumiant de fer un segon doctorat, relacionat amb temes d’economia internacional.